Política educativa suïcida del PP

Per si encara no havia quedat clar, amb tots els decrets que està aprovant el govern valencià –en una dinàmica de nocturnitat i traïdoria estiuenca–, el futur i la viabilitat de l´ensenyament públic està en entredit. Amb l´excusa de la crisi, el senyor Camps pretén clavar la seua particular estocada torera a un sistema educatiu que ja patia greus deficiències i que, a partir d´ara, quedarà en escac i mat per la forassenyada retirada de tota una sèrie de recursos bàsics d´atenció a la diversitat, imprescindibles per a tractar d´evitar el col·lapse a les aules i poder pal·liar el desmesurat fracàs que pateixen els nostres centres escolars, que supera en escreix la mitjana estatal i europea, amb un percentatge que ronda el 40%.
El menyspreu dels dirigents del PP cap a l´escola pública valenciana és gairebé malaltís, destructiu i irresponsable alhora. El retall dels pressupostos per al curs vinent deixa ben palés que si tenen un objectiu clar és anar avançant cap al seu desmantellament. Capítol especial es mereix la dèria espanyolista que caracteritza el senyor Font de Mora, que és capaç de fer inviable qualsevol procés de normalització lingüística, amb l´eliminació gradual de les línies en valencià (PEV) i la supressió de facto de la incorporació progressiva (PIP).
Si volen estalviar, que tiren mà de partides absurdes com ara l´excés de càrrecs burocràtics, d´assessories i d´inspeccions pessebristes –tot just amb els jornals més elevats del sector–, les subscripcions a mitjans de comunicació dretans –que en la majoria dels col·legis només serveixen per a omplir els contenidors de reciclatge–, o la concertació en ensenyaments no obligatoris, entre d´altres. I no oblidem, per extravagant, l´aprovació de l´oferta d´assignatures optatives noves, com el xinés, amb professorat contractat que no pertany al sistema, mentre es desdenya l´idioma propi.
I pel que fa a la mare dels ous: en cap cap cap, si se´n té una mica, la decretada retallada d´unitats de primària i de secundària, la reducció o supressió dels desdoblaments de grups –amb el consegüent increment antipedagògic de la ràtio a límits inexistents en la majoria de les legislacions avançades europees–, l´eliminació de la Compensatòria –imprescindible per a l´alumnat immigrant o amb problemàtica social difícil–, la desaparició de Programes de Diversificació Curricular, la reducció d´ajudes als PQPI, etc.
Amb aquestes mesures, l´alumnat té totes les de perdre. Les possibilitats d´acomplir els objectius generals d´un ensenyament primari, secundari o professional als col·legis públics resulta veritablement complicat, per no dir impossible. Davant la qual cosa, cal una resposta per part de tota la Comunitat Escolar. Alumnat, famílies i professorat hem de procedir amb contundència, fent possible una dinàmica de participació activa –menyspreada i anorreada per la dictadura de l´administració actual–; prenent mesures efectives per tal de conformar un ensenyament de qualitat que acabe amb lpolítica educativa suïcida que ens aclapara.