Mai més

Segur que ningú podrà consolar a la família de Vicent Ferrer, el jove de Benifaraig fatalment atropellat per un cotxe que, presumptivament, s´havia saltat un semàfor en roig. El meu condol a ells i a tota la pedania que ha patit l´absurd de veure com perdia la vida un xic de quinze anys. Ningú podrà tornar-li ja la vida. Però tenim l´obligació d´analitzar els motius de l´accident i posar les mesures necessàries per a què mai més torne a passar.
La Diputació diu que la carretera està en perfecte estat i ben senyalitzada, que no es poden ficar badens perquè passen molts camions i autobusos. Em semblen arguments com a mínim frívols i, sobretot, sense cap voluntat d´arreglar els problemes. Sembla com si fóra acceptable un número determinat d´accidents.
Però no, no valen als arguments donats. Qualsevol conductor sap que ha de reduir velocitat davant d´un baden. Algú ens podria dir els motius de per què hi ha badens a Poble Nou i no a Benifaraig? Algú ens podria dir els motius pels quals l´antiga carretera de Barcelona està plena de badens en gran part de l´Horta Nord? És que no passen per allí camions i autobusos?
No ens enganyem. Darrere d´aquestes argumentacions hi ha una filosofia: la velocitat dels cotxes té prioritat davant la seguretat i, a vegades, la mateixa vida de les persones. Els camions tenen frens i poden anar a baixa velocitat. Si al passar per Benifaraig no es pot sobrepassar una velocitat, què millor que ficar un mecanisme segur front als que no respecten la llei? L´únic problema rau en la xicoteta molèstia als conductors. La pregunta del milió és: qui ha de tenir preferència? Per a nosaltres, l´assumpte està clar: primer, el vianant; el cotxe no pot continuar sent el rei absolut de tot el territori.
En el nucli de València hi ha hagut enguany dos accidents mortals de ciclistes que tenen trets semblants. Els dos moriren en passos zebra senyalitzats. L´un, en la rotonda del Politècnic, i l´altra, en l´avinguda Blasco Ibáñez. En els dos casos, si els passos zebra hagueren estat adequadament protegits i no es circulara a velocitats excessives, segurament els accidents mortals s´hagueren pogut evitar. Però sempre igual: el transport privat té la preferència.
Per a dir mai més a aquests accidents absurds cal canviar les prioritats de l´ajuntament i de la Diputació. El cotxe, el transport, és important. Però hi ha coses molt més importants: les persones. Cal ficar-les en primer lloc en l´ordre de valors a l´hora de programar la circulació. Si no es fa d´aquesta forma ens trobem sovint amb accidents com els descrits. Una fatalitat, ens diuen.
Si però, una fatalitat que s´haguera pogut evitar amb uns altres valors que donen lloc a altres maneres de fer les coses. Els cotxes, la velocitat no són els deus als que cal oferir víctimes humanes en forma d´accidents. Hi ha formes millors de fer les coses.