Viatge per la mediterrània

Hi ha moltes Mediterrànies. Mar que separa i alhora comunica un nord desenvolupat i un sud subdesenvolupat. Mar on la convivència entre cultures és una oportunitat i alhora un permanent repte. Mar on les grans ciutats portuàries han estat sempre els principals actors de la seua història, des de València i Barcelona fins a Alexandria i Istambul, passant per Marsella, Nàpols, Atenes, Beirut, Tel-Aviv, Alger...
Al palau Robert de Barcelona es pot visitar aquest estiu una emotiva exposició organitzada per l´Institut Europeu de la Mediterrània, basada en l´arxiu d´imatges de l´Agència EFE. Una exposició que ens proposa un formidable viatge per la geografia i la història contemporània del Mare Nostrum, al llarg de cinc etapes. El gran pont d´Istambul, a principis del segle XX, és el primer document fotogràfic. Una estampa de la forma de vida d´aquell temps, abans que l´imperi otomà es desintegrara i canviaren les relacions entre els pobles de la regió.
La primera etapa del viatge va de 1900 a 1930 i ens presenta un món convuls; mentre la segona etapa s´estén de 1930 a 1945 i ens transporta a la Belle Époque i a la Segona Guerra Mundial. Amb això s´inicia la fi de l´hegemonia europea en la regió i emergeixen les noves potències dels Estats Units i l´URSS. En una fotografia de 1940, un àrab tradicional contempla una dona occidental a Trípoli. Hi es comprén com el domini colonial europeu posà en contacte els nadius amb una societat aliena, rebutjada i alhora atractiva. Mentrestant, una altra fotografia de la processó del Crist dels Gitanos a Màlaga als anys 30 ens parla de l´Espanya profunda d´aquell temps.
La tercera etapa del viatge ens situa en el trenta gloriosos anys que van de 1945 a 1973. Temps de bonança econòmica que transforma ràpidament els països del nord i aporta des de fora referents de modernitat a les societats del sud. Temps de descolonització i de construcció de nous Estats àrabs. Temps de migracions i de canvis de mentalitat. Temps també de guerres araboisraelianes. En una fotografia apareix la platja de Benidorm el 1966, tot mostrant com el turisme es converteix aleshores en un factor de canvi social dels països del sud d´Europa, mentre els països del sud de la Mediterrània romanen estancats.
La quarta etapa va de 1973 a 1995 i ens parla de la crisi del petroli i del replegament en un món incert amb l´aparició d´un islam integrista. Temps on emergeixen conflictes d´identitats, religiosos i de llengües. Temps també en què Espanya i Portugal entren en la Unió Europea. Finalment, la cinquena etapa presenta l´evolució de la Mediterrània entre 1995 (en què es llança l´Associació Euromediterrània) i el 2010 (en què es posa en marxa la secretaria permanent de la Unió per la Mediterrània).
El terrorisme, les migracions, la desconfiança de l´altre i la crisi actual no permeten solucions fàcils. Però cal persistir en la creació d´una Mediterrània amb esperances en el futur. Les imatges de l´exposició ens parlen de les dificultats i les possibilitats al respecte. En una d´elles apareix la Nit de la Cremà de les Falles de València com un signe de vitalitat dels pobles mediterranis. Si podeu, visiteu l´exposició.