De nou els bous

Vicent Álvarez

L´ any passat per aquesta època de vacances, com a conseqüència de fets luctuosos, el tema va ocupar alguns titulars, el problema es tancà en fals, amb una Ordre de la conselleria de primer de setembre, la qual intentava eixir al pas regulant els voluntaris. El que ha succeït a Godella reobre el problema i evidencia el fracàs d´aquella ordre. A més a més, cal ajuntar la sensibilitat generada aram de la decisió democràtica del Parlament de Catalunya. El debat deuria ser abordat amb trellat, i no amb eixides com la de declarar el bous al carrer bé d´interès cultural, com tampoc deguem patir d´apriorismes o la simplicitat de reduir el problema a dos úniques opcions. S´han publicat opinions diverses, majoritàriament de personatges de la política, a favor o en contra.
Caldria un debat diferent, tant en allò que afectaria a les corregudes, com al fenomen dels bous al carrer, en el qual deurien opinar , també, per exemple,filòsofs, biòlegs, etc... Tornant de nou al cas de la practica, tan abusiva i estesa, del bous al carrer al nostre territori, sobre el qual des del Consell Valencià de Cultura ja apuntarem algunes consideracions sobre el bou embolat, crec que caldria tindre en compte els valors de respecte als animals, tal i com estan reconeguts al nostre entorn cultural europeu. Mantindre la tradició, sense la seua posta al dia, sols es justifica per donar satisfacció a sentiments primaris, generant sofriment al animal per provocar la seua violenta reacció, i, tanmateix, no oblidem el negoci que del bou al carrer fan alguns. Les autoritats municipals, en la majoria de vegades, be per inèrcia, o, per no enfrontar-se amb la pressió popular, donen el seu vist i plau als bous al carrer. Quins estímuls culturals i educatius es deriven del bou embolat entre altres?. Si afegim l´alcohol, i altres coses, aleshores, el risc d´accidents i la crueltat sobre els animals, resulta quasi inevitable. Pot haver bous amb noves practiques que impliquem respecte als drets dels animals i evites el rics per a les persones ?
El nostre conseller de Governació, fins ara, no ha donat cap element cultural que justifiqués la consideració del bous com be cultural, sols esmenta com únic valor la tradició, segons eixa consideració la lapidació o el burka deurien ser bens culturals, en aquelles estats on es ve practicant, al ser tradicions que venen aplicant-se durant segles. Un poquet de trellat... Les tradicions poden suprimir-se, però, també, poden ser objecte de reforma, de canvis. L´obstinació en el seu manteniment tal i com ve fent-se, sols deixa oberta la via de l´abolició, ja que el debat es polaritza en dos úniques eixides: la dels conservadors, i els seus aliats que és la gent que fa negoci, i una altra part, la qual defensa els drets del animals i que acaba radicalitzant les seus posicions.No tanquem, doncs, en fals el debat, obrim-lo.