Això és que una dona sola ha complit cinquanta anys i decideix donar-se una alegria. Fullejant el diari, topa amb l´anunci de contactes que funciona com a disparador de la història que se´ns contarà: «Dóna-li una alegria al teu cos de dona. T´ho mereixes». A partir d´ací, podria començar una de les moltes peces que circulen, plenes de porcades més o menys entretingudes, per a ser llegides amb una sola mà o amb el llibre al faristol. No està gens malament per satisfer el desfici. Però no és el cas de la novel·la que vull comentar. Sara, la dona sense atributs (Edicions Bromera), de Carles Cortés, Premi de Literatura Eròtica La Vall d´Albaida 2009, pren, no n´hi ha cap dubte, com a motiu superficial, la pràctica eròtica sense embuts, el sexe cru i cuinat, els refinaments viciosos, l´acompanyament de les drogues, el plaer del dolor i molts altres elements versemblants per a bastir el seu relat. Si només paràrem atenció a les pàgines lúbriques, ja podríem dir que l´autor sap on s´ha ficat, que desplega bé els ritmes i el llenguatge per a oferir-nos fragments ben excitants.
Tanmateix, aquest és el parany que ens ha posat per a endinsar-nos, quan ens n´adonem, en la complexitat psicològica d´una dona madura, de nivell cultural alt —una jove progre dels anys setanta, sense fills ni matrimonis, com predicava un cert feminisme d´aleshores— que ha decidit abandonar un treball ben pagat perquè s´ho pot permetre, i que s´emmiralla en els amors torturats d´Édith Piaf, la banda sonora de tot el relat. Les cançons de la trista i maltractada cantant francesa, els paral·lelismes amb l´obra de Robert Musil (L´home sense atributs), el joc entre els noms reals —Sara i Ismael— i els de la relació a l´inici —Rebeca i Gabriel— que permeten tot d´al·lusions als personatges bíblics, la vida del jove prostitut i la relació amb les seues altres amants madures, el suport comprensiu i lúcid de la parella d´amics homosexuals de Sara, el rerefons d´una ciutat, Alacant, ben coneguda, passejada i estimada; tot això, i més coses que desvelarien el relat i trencarien el plaer de la lectura, fan d´aquest llibre alguna cosa més que una novel·la eròtica. No és gens estrany, si parem compte que Carles Cortés és, com a investigador, un reeixit coneixedor de la literatura escrita per dones (Mercè Rodoreda, Isabel-Clara Simó, Maria Mercè Roca, Carme Riera, Maria Antònia Oliver o Caterina Albert) i, com a novel·lista, les seues tres obres anteriors (Veu de dona, Marta dibuixa ponts, Els silencis de Maria) també s´han centrat en l´univers femení. Aquest bagatge, unit a la seua sensibilitat per a copsar els ànims, l´habilitat per a construir i entretenir amb la trama i un excel·lent domini de l´idioma, asseguren una bona experiència lectora que combina intel·ligència i excitació i ens permet compartir una mirada sobre la facilitat amb què es confonen sexe i amor en aquests temps de modernitat líquida. El premi de La Vall d´Albaida ja porta setze novel·les i dèsset anys. Hi podeu trobar altres novel·les esplèndides d´autors valencians com Joan Olivares o Ramon Guillem, entre altres. Una bona manera de distreure´s i acalorar-se a recer del sol d´agost.
