Amb motiu de la ratificació de la Convenció de la Unesco per part de Espanya ja vaig fer alguna proposta, ara, però, sembla que el tema s´ ha actualitzat a causa d´algunes propostes que estan fent-se. Al nostre cas, tenim reconegudes ja les festes del Corpus i la Mare de Deu d´Algemesí. De moment com propostes l´activitat de les bandes de música, i el despropòsit, al meu parer, dels bous al carrer. Partiriem, aleshores, dels criteris de la Unesco, al considerar com patrimoni immaterial usos, pràctiques, expressions, coneixements, tècniques amb els instruments, espais culturals i objectes que van units. Tot tenint en compte sols aquell patrimoni cultural immaterial compatible amb els instruments de drets humans existents, o els imperatius de respecte entre comunitats, grups, individuus i desenvolupament sostenible, sobre la base del respecte a la diversitat cultural i la creativitat. Doncs bé, hi ha manifestacions culturals immaterials inqüestionables, entre elles, segons l´Unesco, « les tradicions i expressions orals, inclòs l´ idioma com vehicle del patrimoni cultural» o « les tècniques artesanals tradicionals». Pel contrari, hi ha d´altres que poden ser discutibles com és a hores d´ara el cas del bous.
D´altra banda, les mesures de protecció del bens culturals, com son els monuments, estan ja prou concretades a la legislació. Així, els edificis que han estat declarats BIC gaudeixen, entre altres, de l´exempció tributaria de l´ impost de bens immobles. Al cas de les bandes de música, però, ens trobariem amb una declaració com bé immaterial, la qual no comportaria, segurament eixa exempció del impost envers els locals de les societats musicals a no ser que el local en qüestió tingués la condició de BIC per ser monument. Com remarcava la Convenció de l´Unesco, cal que es concreten mesures de protecció, de recursos per salvaguardar eixe patrimoni que tenim i que no es pot tocar. Aquest objectiu, comportaria no simples i fàcils declaracions jurídiques, sinó concreció de mesures per tal de garantir-ne la viabilitat, l´identificació, l´investigació i la promoció o posta en valor. La nostra legislació, es limita a allò més formal, sense desenvolupar les qüestions especifiques que comportaria la protecció dels bens immaterials, cosa que al menys sobre el paper si troben envers els bens materials, com son el conjunts històrics, monuments o zones arqueològiques. Si es vol protegir el nostre patrimonial tradicional cal estudiar, des de visions multidisciplinaris tota la problemàtica. Allò que fa el nostre govern és més aviat altra cosa diferent, i en particular el Sr. Serafí Castellano. Tenint,doncs, un valor cultural tan indiscutible, com és la llengua, i les seues manifestacions orals, no està de més reiterar la petició als nostres gestors polítics de més protecció i promoció. com «factor d´acostament, intercanvi i enteniment entre els sers humans» tal com diu la Unesco.
