Llegeix entre sorprés i espantat el tancament del Safari Park del Verger després de vora quaranta anys de funcionament. No m´agrada veure com les empreses baixen definitivament les persianes i acomiaden els seus treballadors; però en aquest cas en particular, el fet que les instal·lacions estiguen a l´aire lliure per allò de la fauna salvatge allí dispersa, em fa molt què pensar.
Veges tu quina necessitat tenien aquests animalets, segons diuen quatre-cents seixanta (n´arribaren a haver-hi mil quatre-cents), de ser traslladats des dels seus respectius orígens a terra incògnita, en el cas que no nasqueren en captivitat. L´home no ha deixat mai de traure-li punta a tot allò que pot reportar-li benefici econòmic, què més dóna a quin cost per a la natura i per a un grapat d´innocents éssers vius privats de llibertat.
Continue informant-me i resulta que caldrà vendre i, per tant, fer viatjar aquest singular bestiari que roman en semillibertat, per la qual cosa caldrà acostumar-los a romandre en gàbies per allò que es familiaritzen als barrots. Són al capdavall mercaderia pura i dura, fauna de saldo si es vol que, per voluntat de l´ésser humà, ja no té cap funció, ja no atrau els més menuts, els escolars, les famílies, els turistes, què sé jo... En definitiva, què més dóna comprovar el patetisme de la situació per a aquells que han tret números i aquests no quadren.
Potser ara, qui sap, cada individu vaja a un lloc diferent de la geografia espanyola o europea, trencant-se eixa convivència durant tants i tants anys arrelada a un determinat medi. L´home decideix —primer des de la fredor d´un despatx, després des de l´acció premeditada— posar el punt i final a un petit ecosistema artificial posat a l'abast dels animals salvatges per a delit de tot aquell que, curiós, volia tindre un contacte diferent i diferenciat amb ells.
La competència és dura, també per a la fauna, i altres parcs de cartró pedra com Terra Natura, l´Oceanogràfic, el Bioparc, el Safari Aitana... són massa competència per a l´establiment del Verger. La llàstima és que els seus habitants mai podran estar tranquils quan l´humà disposa lliurement i sense massa escrúpols del seu destí. Ara tanca les portes el de la Marina Alta, com fa uns anys ho féu el zoològic del cap-i-casal, qui serà el pròxim en fer fallida?
Tal com passa amb els bous al carrer i en les places amb les corregudes de toros, el tema dels espectacles i dels parcs amb animals exòtics caldria replantejar-se´l seriosament. Ells mai no decideixen, ho fan per ells a tota hora per allò que són tractats com a mercaderia i formen part del negoci. Què hi serà de les espècies del Verger a partir d´ara?
