Als darrers temps s´han tret a la llum casos de capellans implicats en afers de pederastia; són fets delictius que, fins fa poc, ocultava la jerarquía de l´Església; ara, pressionats pels escàndols, el Papa afirma que està trist i que se n´avergonyeix; ha ordenat que es denuncien i, en alguns casos, a Irlanda i als EUA han reparat econòmicament a les víctimes pels traumes causats; no ha estat així a Bèlgica i a d´altres llocs. Si realment estan "penedits", haurien de fer "propòsit d´esmena", canviar les causes que produeixen els casos de pedofilia al si de l´Església, posem per cas, el celibat obligatori, l´educació misógina, homòfoba, etc. Enmig d´aquest clima, un frare carmelita del meu poble, Benigànim, -que feia de capellà a Burriana o a Castelló- ha sigut denunciat per "abusos sexuals" pel seu exescolà neocatecumenal que té ara vint-i-un o vint-i-dos anys, després de més de tres o quatre anys dels fets, quan tenia desset anys i mig; segons denuncia l´escolà, que fou despatxat pel frare del seu treball a la parròquia, va confessar que hi hagueren contactes eròtics forçats...

Jo no sé què hi hagué, només els afectats poden saber qui menteix i qui diu la veritat, si hi ha un mal entés o un cas de revenja; pense que les relacions sexuals han de ser sempre consentides, lliures i cal escoltar a la pressumpta "víctima" i a les dues parts per emetre un judici encertat, però, davant d´una acusació, -fins que no es demostré el contrari-, hauria de prevaldre la pressumpció d´inocència. Tot i ser del meu poble, a penes el conec de vista al frare en qüestió, perquè tenim ideologies i visions del món molt diferents; sí que conec a sa mare perquè vivim al mateix carrer; des fa uns anys el seu marit té un alzheimer avançat i em consta que pateix molt davant les acusacions contra el seu fill, que creu falses i espera que tot s´aclarisca aviat; però, el judici s´ajorna perquè el denunciant està al Perú, treballant a una Església de sagristà, havia de declarar el 30 de setembre, to i que s´ha tornat a retardar fins al 10 de gener perquè no s´ha presentat. Mentrestant, la comunitat de carmelites ja l´ha condemnat, potser sense escoltar-lo, com sol fer l´Església molt sovint, la premsa, -sobretot la més sensacionalista -, trau informació falsa, tergiversada, injuriosa del frare que s´ha declarat innocent, nega els fets dels que l´acusen i diu que era l´altre qui anava al seu darrere… De fet, el jutge, al principi, no ho considerà objecte de delicte i insinuà que anava a tancar el cas, però, una campanya mediàtica ha forçat que no s´arxivés perquè molta gent vol "carnassa" i ho posa tot al mateix sac sense garbellar els fets amb cura. Ara, si hi ha hagut algún tipus d´"abús" que s´esbrine i que es condemne amb el que procedisca en dret; però, que no s´allargue un procés amb tics inquisitorials.

Al meu parer, el frare carmelità, sembla un "cap de turc" perquè res no canvie; fa la impressió que l´Església l´està utilitzant per a rentar la seua cara i ha escollit un "boc expiatori" propici per sacrificar-lo i mostrar que les coses han canviat i no s´està d´acord amb tolerar ni ocultar més els casos de "pederastia". Com que no tinc certeses ni sóc infal·lible, pero, m´interrogue, ¿cas que hi hagué algun tipus de relació afectiva i inclús "sexual" entre persones adultes, no es tracta d´un afer entre adults? Si fos el cas d´una hipotètica relació entre un professor i una alumna major de desset anys, acusaríem el professor de delicte, el jutjaríem i el condemnaríem, com si estiguérem als ´puritans´ Estats Units? Si continuem per aquest camí -influits pel règim sàtrapa d´Iran-, ¿tornarem a jutjar els casos d´adulteri a Europa? En una societat laica, ¿la justicia ha de vetllar per la "puresa" dels frares? És competència dels tribunals de justícia vetllar pel celibat, cas que hi haja hagut algún afer afectiu? Fa l´efecte que en la societat actual, a la recerca de "bocs expitatoris", s´han acarnissat amb aquest frare i, cas de ser innocent, l´han condemnat de per vida abans de jutjar-lo i arrosegarà l´ombra allargada del dubte perquè hi ha ganes d´ajustar comptes, de fer neteja i tot s'hi val...

Més, si la justícia no és breu i s´ajorna i s´eternitza, pot tornar la vida de l´ "acusat" i de la seua família en un infern; segurament, encara que se l´absolga, l´"honorabilitat" será molt difícil que se li retorne del tot, hi ha molts disposats a acusar, castigar, condemnar, linxar i ajusticiar sense proves, sense motius i potser sense cas. Quan açò passa, el més fácil és que paguen innocents per delinqüents. Segons sa mare, l´advocat de l´acusat li proposà al seu fill, retirar la denuncia si admetia que "moralment" no havia tingut un comportament "digne" i reconeixia que havia cotmés una "falta lleu", però, el frare rebutjà l´acord perquè no admet que fes res malament. Cas que hi haguera alguna cosa, -per l´edat del denunciant-, no es tracta d´un cas de pederastia; si fou un romanç, un conflicte laboral o d´una relació afectiva no corresposta, el que no poden fer els tribunals és perdre el temps jutjant, indegudament, "afers amorosos" eclesiàstics, "pecats venials" o obssessions dignes del psicòleg…

No sé què va passar, però, en aquest cas, "jo no acuse" als qui potser són "víctimes" d´una concepció sexual clericalitzada molt errònia i perversa; pense que potser no hi ha motiu per a l´acusació. Perquè la justicia no hauria d´entrar en consideracions "morals" per protegir el vot de castedat, cas d´haver-se infringit; és ridícul. Aquest cas sembla una cortina de fum, per a no suprimir el celibat obligatori que causa els vertaders casos de pedofilia a l´Església. El jutge de Castelló, no pot deixar permanentment obert aquest cas, sense considerar el dany que li ocasiona a l´acusat, potser de manera injusta i inconsistent, d´un "delicte moral" per rentar el passat de l´Església i donar una bona imatge del Papa, que fins fa poc tapava aquests delictes... Si hi ha alguna cosa seriosa que el jutgen sense més retard, si no que arxiven el cas, perquè la justícia no està per vigilar els membres eclesiàstics d´acord amb els canons de l´Església; la justícia no pot confondre el dret amb la moral, com fa l´Església tan sovint quan declara delicte l´avortament, l´homosexualitat, el sexe o l´ordenació de dones; com si els tribunals no tingueren casos de corrupció política importants a Castelló, Alacant i València per jutjar; com si l´Església no tinguera prou casos reals de pederastia al seu interior, per a fer acusacions virtuals amb l´objectiu de llençar cortines de fum i donar la sensació de netejar la brutícia del passat recent, cremant en la foguera una "víctima propiciatoria" que tranquil·litze les seues consciències, sense canviar allò que s´hauria de canviar perquè els casos de pederastia no tornen a ocórrer tan sovint; tohom sap que això passa des del concili de Letran i la contrareforma tridentina; ara veiem les conseqüències del celibat obligatori; passa factura en forma de casos de pederastia, en denúncies confuses basades en remors… Tot plegat, una pèrdua de credibilitat molt alta en un desgast que malbarata totes les energies internes en apagar els focs que encén els "recalfaments" de la impossible abolició de la sexualitat.