Tot i viure al mateix poble, m´assabentí el mateix 9 d´octubre del guardó que —en forma d'Alta Distinció al Mèrit Científic— se li concedí amb tot el mereixement a la doctora Anna Lluch i Hernández, assenyada metgessa de l´Hospital Clínic Universitari de València i tenaç investigadora en matèria oncològica.
Tanmateix, no sóc jo qui ha d´esmentar les seues excel·lències cientificomèdiques, contrastades i reconegudes internacionalment, les quals han contribuït decisivament que centenars de dones hagen superat el càncer de mama i, per consegüent, que aquesta malaltia puga ser tractada amb fonamentades esperances d´èxit i qui sap si eradicada pel temps. Anna Lluch és, per a un servidor, una mena d´icona d´altres virtuts humanes i cíviques que modestament ara volguera significar.
Coneguí a la guardonada allà per l´any 1984 quan, a més de mare de família, s´obria pas en la Universitat de València mercé als seus estudis i dedicació a la seua especialitat mèdica. Temps d´esperances i d´il·lusions jovenívoles per obrir-se camí en la vida. Joan Ramon, el seu company, amic, conseller... llaurava també recte en aquells moments des de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià. Dues persones fetes l´una per a l´altra, i ambdues al servei de la societat; per tant, compromeses amb la seua família, solidàries amb el proïsme (pacients o llauradors), identificats amb la llengua i cultura del País Valencià (des dels seus respectius àmbits d'actuació) i, sobretot, molt accessibles a tothom.
Anna Lluch no sé quantes vegades haurà donat la volta al planeta, omnipresent allà on el coneixement li ho continua requerint per tal d´avançar, però sé —els que la coneixem ho sabem bé— que això no és obstacle perquè alhora estiga profundament arrelada a la seua terra, als seus orígens i als problemes i il·lusions dels seus conciutadans.
Llàstima que la degana de les universitats valencianes haja demorat tant el reconeixement acadèmic que li deu a un dels seus membres més reeixits, greuge que aviat serà subsanat. Detall en què si han reparat, anticipant-se a l´Estudi General, l'ajuntament de Quart de Poblet per mitjà del premi Isabel de Villena i, ara, la Generalitat entre altres institucions i entitats.
Tot i això, l´excel·lència assolida per aquesta il·lustre veïna de Meliana, nascuda a Bonrepòs i Mirambell, és un exemple per als valencians que, sense negar la pertinença a aquest indret, treballen per aconseguir que el progrés col·lectiu vaja de la mà de la bonhomia i l´ètica.
L´enhorabona per a Anna i els seus. Ja era hora!
