Possiblement, doncs és necessari que passe un cert temps per veure amb més objectivitat els esdeveniments, els governs socialistes de José Luis Rodríguez Zapatero (ZP) han sigut els governs que han emprés més reformes (i de calat) des de l´esquerra de la nostra curta historia democràtica (els governs d´esquerres de la II República més que reformistes foren revolucionaris). D´ací la tremenda malevolència, quimera i animadversió amb què la dreta l´ataca! Sols cal repassar la llista —entre altres— d´algunes de les reformes empreses: Llei de Dependència, reforma de la Llei de l´Avort, Llei de Violència de Gènere, Llei de Matrimonis Homosexuals, Llei d´Igualtat, democratització dels mitjans públics de comunicació, fonamentalment, TVE, que ha deixat de ser una televisió al servici del partit governant (al contrari del que ha fet el PP allà on governa), reforma del Codi de Circulació (introducció del carnet per punts) amb una reducció important del nombre de morts a les carreteres, Estatut Bàsic de l´Empleat Públic, Llei de Contractes del Sector Públic (LCSP).

Però, evidentment, tot no són encerts en aquesta tasca política reformista portada a cap ja que, en alguns aspectes, es podria haver anat més lluny; en altres, possiblement, se n´ha anat massa lluny, i en altres, s´ha sembrat confusió. Per exemple, la LCSP s´ha quedat curta; l´Estatut Bàsic de l´Empleat Públic ha introduït la figura de la «carrera administrativa» que pot desembocar en un important focus d´arbitrarietat i en la Llei sobre Violència de Gènere els tribunals tenen, com es diu popularment, un marró de considerables dimensions.

Pel contrari, hi ha dos qüestions, al meu parer, que es deurien haver atacat en aplicació d´aquesta voluntat reformista ressenyada i, sobre tot, per coherència amb el compromís de desenvolupar els principis rectors democràtics de la nostra Constitució. Una primera qüestió és la reforma del sistema electoral, en la què no hi ha hagut voluntat de fer-ho, doncs aniria en detriment del PSOE (i del PP, no s´oblide, doncs són els dos partits beneficiaris de l´actual sistema) donant-li un protagonisme a EU del que no són partidaris ni els dirigents ni la majoria dels propis militants socialistes. En tot cas, és un dèficit democràtic que deuria ser reparat, i millor si es fa governant que si es fa des de l´oposició.

Per altra banda, queda la política audiovisual, que, al contrari de la dreta, que sí aprofità extraordinàriament els seus vuit anys de govern de la nació (així com ho aprofita allà on governa), no s´ha fet res per trencar el, pràcticament, monopoli de canals de la dreta, quan no de la l´extrema dreta, del dial de la TDT. El PSOE deuria, durant aquestos anys, haver intentat democratitzar l´oferta de la TDT augmentant el seu pluralisme polític. Ací ha faltat visió de futur i, tal vegada, valentia per portar-ho a cap. Però, el que no es sap és, si feta l´oferta, hi haguera hagut demandes suficients des de l´esquerra o centro esquerra i no haguera sigut pitjor el remei que l´infermetat.