PORTADA

Pactes i estratègies a la política valenciana

 08:26  

Sal·lus Herrero i Gomar

El 15 d´octubre, al L-EMV ens donava una notícia, d´eixes, que ací a València podríem denominar "bomba", per la seua espectacularitat, amb aquest titular:"Laporta fitxa a Guia per al seu partit i assoleix demanar la independència valenciana";quasi res! Després aclaria, una mica ´decebedorament´, no que Josep Guia serà candidat a president de la Generalitat, sinó que l´històric dirigent nacionalista valencià tancarà la llista de Solidaritat per Barcelona, que l´acompanyaran tres membres més del PSAN (Partit Socialista d´Alliberament Nacional), d´entre els quals es destacava a la periodista Núria Cadenas que declarà "l´efervescència independentista que es viu a Catalunya pot encomanar-se a València"; a canvi del suport del PSAN, Solidaritat Catalana inclou en el seu programa "treballar per la reunificació dels PP.CC. i per la seua independència d´Espanya"; així el moviment independentista deixa de banda el ´regionalisme´ i admet la reivindicació de la independència no tan sols de Catalunya, com es feia fins ara, sinó de la resta del país sencer, en aquest cas lluitar per la sobirania conjunta del País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya nord (en territori francés) i la franja de Ponent (en terres d´Aragó); ni més ni menys.

El periodista, matisava, que no es tractava d´una declaració "retòrica" ni de cap somni a l´estil de Luther Martin King "I have a dream", perquè s´ha formulat la següent estratègia: primer seria Catalunya la que proclame la independència, si Solidaritat té èxit electoral, immediàtament un referèndum de ratificació, i després es procuraria que la resta de tot l´àmbit de parla catalana (o valenciana) s´afegira en adoptar processos adaptats a les normatives internacionals, al primer intent, al segon o allò de "a la tercera va la vençuda"… Després de les declaracions programàtiques una mica ´ambicioses´,- per dir-ho suau-, venien les dades de la realitat, que, -sens dubte és molt més dura i crua que les hipótesis teòriques-, per dir-nos que Esquerra Republicana pel PV, el partit que més s´aproxima a la tesi de Solidaritat Catalana havia obtingut a penes 10.594 vots dels 2´5 millions de sufragis emesos, es subratlla sense pietat, "just la meitat que CV", partit d´extrema dreta, racista, xenòfob i autoproclmanat anticatalanista.

Tanmateix, -des de la disidència i el respecte, no podem sinó valorar el sentit de l´humor de l´exprofessor d´Algebra i doctorat en literatura medieval valenciana, Josep Guia, que "fou multat, detingut i processat" per defensar l´autonomia de la CAV que ha esdevingut corrupta i anticatalana; i celebrar la seua "moral" de ferro, -amb la que cau-,puix sembla incombustible, perquè, malgrat tot, gosa manifestar que tot i que "encara no" hi ha un clima sobiranista al País Valencià, és `optimista` i confía en que "com sempre, el valencians anem darrere el Principat de Catalunya en això també"; amb evident ironia i alegria de l´horta valenciana emfatitzava: "s ´aplicarà la clausula Camps: si Catalunya aconsegueix la independència, nosaltres també"…

Llegir aquestes propostes, "tan engrescadores", crec que només ens pot alegrar a la majoria dels valencians i, esportivament, desitjar-los als valencians que van al llistat de Solidaritat, tota la "sort" del món, com ho fem amb quasevol valencià que vulga triomfar arreu, a Catalunya, al Canadà, a Austràlia,a Nord-amèrica, al Perú o a Eurovisió cantant en valencià… ¿Com no desitjar-los "el millor", si tenen el valor il·limitat i heroïc de ser l´avatguarda i els `bocs emissaris` per defendre un País Valencià amb concert econòmic bilateral, com el País Basc i Navarra, que defenga la nostra llengua i identitat valenciana, millore la situació al món de la nostra comunitat perquè tinga més capacitat per autodeterminar-se davant la globalització actual? Més encara, si fa poc, hi havia alguns valencians de dretes, que s´aliaven a Catalunya amb els de Ciutadans, des de posicions de la dreta populista, ¿perquè no ho han de fer els que consideren que és possible cercar aliances conjuntes de les nacions sense estat propi davant els estats i el procés de formació de la UE que prioritza les directrius estatals i margina les nacions i les llengües sense estat? Tot i que no s´aconseguisca l´objectiu final, perquè, democràticament els habitants del País Valencià no estiguen per aquesta tria, si s´encenta un procés per avançar en federalisme i confederació, per tenir més drets i més llibertats i garantir millor la identitat valenciana, canviant, flexible i amenaçada pels més grans, ¿per què no?

En una societat democrática, són bones les crítiques, posem per cas, d´aquells que suggereixen que s´ha de distingir llengua i política, o com Gil Hernàndez en "L´anticatalanisme: com a solució per tapar la corrupció", que els valencians catalanòfils, potser no toquen de peus a terra, perquè firtejant amb el catalanisme, i com a conseqüència no prevista, dónen ales a la perpetuació governamental del PP i a les seues xarxes clientelars, i també l´anàlisi d´Aitana Guia, als Quaderns d´Orientació Valencianista, afirma, que, potser amb estes aliances, -que s´entenen com a reacció davant un context hostil d´un racisme anticatalanista-, es potència electoralment a la dreta espanyolista que utilitza aquest "espantall" per posar zitzània i atiar el fantasma del catalanisme i la defensa d´una identitat "valenciana", hipotèticament amenaçada per "la identitat catalana"; com "el racista" se sent ´aterroritzat´ pels gitanos, ´amedrantat´ pels islàmics, ´amenaçat´ pels estrangers, tot i que gitanos, islàmics i immigrants pobres, estiguen en una situació d´opressió, de minorització, d´estigmatització i de marginalitat. Per això, és ofensiu, que, des de cert blaverisme s´use l´apologia de la violència, per a fer política de l´odi contra Catalunya i es proclamen anticatalanistes i es parle de delirants "agressions" identitaries i culturals, d´alçar murs entre València i Catalunya (més encara?), es reinvindique l´autarquia en versió "regional", en un context d´interdependències; se´ls tracta als "catalans", com els racistes als negres; perquè tots els llops al llarg de la història han intentat fer-se passar per "ovelletes" per atacar les víctimes reals que reduixen a instrument cosificant objecte d´odi per indecents motius electoralistes, com ha fet la dreta ´valenciana´ fins ara engreixant una fera ferotge i fent servir els catalanisme com a boc emissari i pretext de reespanyolització...

Per tot el que he dit abans, em sembla inelegant que Vicente González-Lizondo, fill del polític d´UV del mateix nom i cognoms, a l´article "A otro perro con ese hueso", castellanitze el nom de Laporta, i ataque, sense cap respecte el "catalanisme" perquè el considere objecte de crueltat, de mofa i burla interminable; es pot fer això, però, pel camí de sarcasme, ¿hi ha alguna cosa més trista que rebre d´herència la ideologia dels teus antecessors i repetir-la al peu de la lletra? Al meu parer, això només engendra reaccions patètiques i monstres polítics. En aquesta técnica de castellanitzar els noms valencians o catalans, no són originals els reaccionaris valencians, ho feien els falangistes de la postguerra civil i es pot comprovar si es llig "Fantasmones rojos. La venjança falangista contra Catalunya (1939-1940)", edició a càrrec d´Eulàlia Pérez i Vallverdú; semblen fills ideològics del falangisme totalitari… Vicente González-Lizondo, pare, després d´haver fet molta demagògia i anticatalanisme, al remat de la seua vida, -quan era president de les Corts Valencianes-, reconeixia que s´havia equivocat fomentant l´odi contra Catalunya i que es penedia d´haver propiciat l´enfrontament i la divisió entre els valencians i es mostrà allunyat del blaverisme més dur que representava el seu partit, que va acabar expulsant-lo i creà el grupuscle "Identitat del Regne de València", que, despús-ahir, demanaven via publicitat candidats per a fer la seua llista electoral… Mentre ho llegia pensava, en una jugada d´escacs, ¿no s´apiadara el PSAN dels identitaris valencians i els enviarà alguns cadidats per donar-los suport i mostrar-li a "la societat valenciana" que la identitat catalana potencia la valenciana i no l´anul·la? V. González-Lizondo, fill, sembla que no aprén de les lliçons del seu pare, tot i que intenta utilizar "l´humor", es nota quan escriu, amb brotxa grossa, "pancatalanisme", les" fantasies erótico-polítiques", les "invasions de l´est", etc. que fa servir conceptes que pertanyen al passat dels enfrontaments inútils que arruinen València.

Per acabar-ho d´adobar, el sociòleg García Ferrando, el 23 d´octubre, a l´article "La Hipótesis de Dios y la política valenciana" afirma que tracta d´entendre l´univers del País Valencià a partir de bases científiques, -sense supersticions ni hipòtesis de "perquè Déu vol" ni miracles-, diu que "els valencians rebutgen de pla la hipòtesi dels Països Catalans, prefereixen dir-li només ´valenciana´ a la llengua, que, paradoxalment i "miraculosament", amb diferents girs lingüístics i accents, ens comuniquem ´perfectament´ amb els catalanoparlants de Catalunya i les Balears"; a la fi creu que una gran majoria dels valencians s´entenen com a espanyols… Em sembla que, tot i que, les dades electorals hegemòniques han anat per ací, potser a aquest anàlisi li manca més "finezza" i matisació perquè parteix de la hipòtesi prevalent del prejudici dominant anticatalanista que des de fa trenta anys ha extés la política dretosa i el projecta, si més no, dues dècades més… Les fotos sociològiques i electorals no són fixes, hi ha canvis i emergències que apunten, -no només des de l´empresariat, sinó des de les universitats, des de la societat civil més dinàmica- del cansanci i esgotament del caduc model anterior, que ja és l´hora d´arraconar les baralles i els enfrontament i de mirar el que ens uneix i no el que ens separa, com proposà la presidenta de l´AVL des de Morella en unes jornades sobre filologia, com apunta l´assaig sobre la "Commonwealth valencianocatalana" de Josep V. Boira, les anàlisis dels intel·lectual més lúcids per a no fer rodar la sènia de l´autodestrucció i inaugurar un temps de cooperació, de col·laboració i d´ajuda mútua, des del respecte, per resoldre els problemes més importants que hi ha a l´Eix Mediterràni (d´atur, de pobresa, de sanitat, de transports, mediambientals, educatius, culturals, polítics, de recursos…).

Al meu parer, els científics, no haurien de nodrir i exaltar les supersticions, el racisme i els prejudicis, tot i que niuen al si d´una part de la societat valenciana, sinó analitzar las causes i apuntar la manera d´erradicar-los, no al revés; perquè, sovint, allò que se´ns presenta com a criteris científics contrastats, només són prejudicis, lleugeres projeccions d´intrepretacions ideològiques, opinables i molt canviants. Des d´un paradigma dels drets humans i democràtic, l´"anticatalanisme" és una antigüalla, pertany al passat, al totalitarisme; el que ens convé, ara, potser no siguen reunificacions dels països valencians o catalans, però, sí, llevar-se de sobre un llast que ens destrueix i arruïna perquè eleva l´autoodi de l´anècdota residual a la categoria de destí manifest... El futur és sempre obert i s´escriu millor des del respecte, l´autocrítica i la imaginació sociològica que des de l´odi i la construcció fantasiosa de muralles, tòpis i enemics imaginaris als que combatre a mort. La majoria dels habitants de Catalunya recorden el País Valencià tant com els habitants de València se´n recorden de Múrcia (o Andalusia), només quan l´home del temps ens la tapa amb el cul; i, de vegades, ni així! Per tant, amb J.J. Millás, 17 d´octubre al L-EMV, "Solidaridad en Atapuerca", ens interroguem perquè responguen els estudiosos de la natura humana, -capaços d´analitzar els resorgiments de primitivisme en les societats contemporànies-, si els habitants de les coves d´Atapuerca eren solidaris,¿per què nosaltres som, ara i encara, xenòfobs i més guerrers que Sant Jordi? Perquè encara hi ha qui juga a dividir-nos entre dracs, guerrers i princeses des que som infants? Per què ens vénen mites? Per què els comprem i els consumim cercant un paradís perdut inexistent?

  HEMEROTECA

  Viñetas de Raúl Salazar

TEXTO

DESCRIPCION

 Ver galería »

  El humor gráfico de Ortifus

TEXTO

DESCRIPCION

 Ver galería »
Levante-emv.com y Levante-EMV son un producto de Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantemente prohibida la reproducción total o parcial de los contenidos ofrecidos a través de este medio, salvo autorización expresa de Levante-emv.com. Así mismo, queda prohibida toda reproducción a los efectos del artículo 32.1, párrafo segundo, Ley 23/2006 de la Propiedad intelectual.
 


  Aviso legal
  
  
Otros medios del grupo Editorial Prensa Ibérica
Diari de Girona  | Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca | El Diari  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas  | Euroresidentes  | Lotería de Navidad | Oscars | Premios Goya