L´altre dia vaig, des de València estant, escoltar una entrevista a TV3 del periodista Josep Cuní a M. Rajoy; afirmava que les paraules en català que l´actual Papa Benet XVI dedicaria en la missa de la Sagrada Família seran "les més decisives" de tota la història de Catalunya: "el que farà Sa Santedat, és que el millor li ha passat al català en mil anys...(…) és la millor campanya de promoció del català que s'ha fet mai...". Ho va dir seriosament, tot i que pot semblar un sarcasme o un xiste; només espere que tots els seus seguidors (del Papa i del lider del PP) imiten a Ratzinger i es posen a fer servir el valencià-català, en compte d´atacar-lo i voler-lo esvaïr, com fa amb tantes fatigues i treballs, el consellerd'Educació de la Generalitat Valenciana, Font de Mora, amb les propostes de retalls del valencià al sistema educatiu fins a l'anihilament, quan el que s´hauria de fer és tot el contrari per salvar "el valencià en perill", que, no només és el títol de l´excel·lent llibre d´Eugeni S. Reig, sinó una declaració eloqüent que reflecteix la situació actual de la llengua catalana al nostre País induïda per governants irresponsables als quals no els importa gens "l´idioma valencià" que tan pomposament proclamen des de les seues tribunes, com feia recentment el portaveu del PP de la Comunitat Valenciana, David Serra, burlant-se a les Corts Valencianes, contra una web de la Generalitat de Catalunya que recollia la unitat de la llengua i parlava dels PPCC o dels països de parla catalana; com si pogueren tapar el sol amb un dit, si a tot el món saben, molt bé, no només que el valencià és una de les principals variants del català, sinó que els polítics del PP, -indecentment-, manipulen la llengua al País Valencià per tapar les seues corrupteles; l´anticatalanisme avança que és una barbaritat a València quan la dreta "valenciana" (millor dit, espanyola) ha de guanyar unes eleccions o ha d´amagar la seua corrupció institucional, i si de pas, aconsegueix conflictivitzar el "valencià-català" per fer-lo desaparèixer del mapa i del País; dos pardals d´un tir (o tres!), perquè així aconsegueixen que molta gent abandone el valencià-català (per la seua estigmatització) i se´n passe al castellà (a l´anglés o al xinés).

No obstant, si els devots del PP i del Papa actúen en conseqüència el que haurien de fer, d´ara en davant, no només és deixar de utilitzar la llengua com a instrument "fantasmal" que recorre en País sencer per a tapar els seues vergonyes, sinó també, - en fer cas de les paraules del seu lider catòlic que tan idolatren-, haurien d´aplicar-se la mateixa medecina, com remomanà Artur Mas, i usar-lo sense censures ni prohibicions -com diuen tots els experts en multilingüisme i biilingüísme- si volen preservar el valencià-català i estendre el seu ús social a tots els àmbits de la societat catalana, balear i valenciana… Imagine que després d´escoltar al seus respectius liders, l´arquebisbe de València i el president de la Generalitat Valenciana no perdran l´oportunitat d´usar el valencià-català, s´aprovarà immediatament el missal litúrgic que demanen els sectors progressites de les comunitats cristianes populars, infructuosament, des de fa dècades, s´animarà el clergat perquè faça servir la llengua pròpia sense menyspreus, indiferència i inhibicions que nodreixen l'abandó i l'absoluta marginalitat, es repararan les antenes de TV3 arrencades perquè al País Valencià la gent que vulga, veja la televisió catalana amb llibertat, etc.

Perquè, efectivament, si el Summe Pontífex de Roma fa servir la nostra llengua, els catòlics a Catalunya, Balears i sobretot al país Valencià l´haurien de començar a respectar, reconèixer, valorar i estimar-la, (com quan s´adopta un bebé desvalgut, anèmic, desemparat i abandonat, que és l'estat de la llengua a València) perquè es torne una llengua més robusta, forta i de prestigi social per a utilitzar-la continuament a tots els àmbits, no només en la pura privacitat o "intimitat", com recomanà Aznar que ell feia hipòcritament, i, d'alguna manera, suggeria que s´havia de fer perquè el castellà no perdera la seua posició privilegiada; com feien els seus comilitons falangistes que el precediren en la història contra el català, que tan magistralment analitza Josep Benet en "el genocidi cultural contra Catalunya" i Ferrer i Gironés tots els seus llibres en defensa del català i en denúncia de la "Catalanofòbia" que la dreta espanyola ha impulsat des de fa segles contra el català fins a extrems ignominiosos...

No obstant, a banda que el català (ni el castellà) no té mil anys, a penes vuit-cents i escaig, des de les Homilies d'Organyà, l´afirmació de Rajoy sobre els efectes miraculosos del Papa en l´estensió del català em sembla una exageració exasperant; ens deixa perplex que es pose´n unes paraules en una cerimònia litúrgica (que també es farà en castellà i llatí) per davant del treball filològic d'Ausiàs Marc, Llull, Jaume Roig, Isabel de Villena, Sant Vicent Ferrer, Pompeu Fabra, Coromines, Badia Margarit, Sanchis Guarner, Moll, Carles Salvador, Enric Valor, Joan Solà, Joan Fuster, Alcover-Moll, Ferrer Pastor, Mercè Rodoreda, Monserrat Roig, Carmelina Sánchez-Cutillas, Joan Frabcesc Mira, Quim Monzó, Carme Miquel,Toni Cucarella, etc. de la feina dels escriptors, traductors, novel·listes, confeccionadors de diccionaris, professors que la usen i conreen sistemàticament, de la federació escola valenciana, d´ACPV, de l´Obra Cultural Balear i d´Òmmium Cultural, de l'Institu d'Estudis Catalans, de l'AVL, del moviment de renovació pedagógica, dels sindicats i departaments de l´ensenyament, de les plataformas per la Llengua, de les Associacions de mares i pares a l´escola i de la gent de diversos pobles del país sencer que impulsa una recuperació seriosa del català-valencià-balear a tots els àmbits, sense utilitzar-la demagògicament per interessos polítics electoralistes amb "animus injuriandi" per a destruir-la, fent-la servir com a estoreta per retar-se la brutícia que porten a la sola de les sabates i a les mans no gens netes. Tanmateix, no em posaré a contradir-los i retreure´ls el recent passat i present, només m´assec a veure que ho demostren d´ara endavant amb fets, pèls i senyals, que el que diuen no són hipocresies i mentides que se les endú en vent per la seua absoluta falsedat, sinó la veritat en un desig de pujar-se al carro de la llengua, de la seus dignificació i la seua estensió social sense més enganys i paranys; què espera Rajoy per despenalirzar el seu ús al parlament de Madrid; si despús-ahir encara impugnaven l´ús limitat i restrictiu al Senat del català i les altres llengües distintes a la castellana que es va aprovar fa només uns mesos amb la seua radical oposició?.

Al meu parer, sembla que en aquest cas Rajoy ha aplicat, desmesuradament, allò d´"unes paraules seues serviran per a salvar la vostra llengua", en un acte de papolatria, divinització i magnificència virtual que potser no es correspon gens amb la realitat del seu comportament fins ara i el dels seus "obedients" seguidors (Camps, David Serra, Sánchez Camacho, Alejo Vidal-Quadras, Ric Costa, Font de Mora, González Pons, Pio Cabanillas…) que no han parat fins ara d´atacar i de fer mofa i burla contra el català-valencià sistemàticament... No perden mai l'oportunitat els del PP per ficar els dits en els ulls dels catalanoparlants, al País Valencià les mans brutes senceres, sens dubte seguint la dita aquella "Tan et vull que et trec un ull", que només podem exclamar; Si us plau, que no ens estimen tant!".

Desgraciadament no crec en miracles, però, si no volen que eixes paraules no siguen una burlesca més, una banalitat i una fotesa, haurien de canviar dràsticament i prioritzar el català-valencià en les seues vides individuals i públiques… Ho esperem amb candeletes, estic disposat a creure que el meu escepticisme i la meua manca radical de fe en les paraules de Rajoy sobre els efectes espectaculars per a la llengua catalana gràcies a la intervenció del Papa és una greu errada de la que em penediré en el futur; que ens demostren que estem errats els agnòstics i descreguts amb fets com demanava Sant Tomàs a l´Evangeli "fins que no ho veja i pose la mà dins llurs nafres, no m´ho creuré que ha ressuscitat"; com que Jesús diu també que només pels seus fruïts els conèixereu, ara confiem que tots els seus seguidors, (inclús Rajoy), faran el mateix que Joseph Ratzinger en utilitzar el valencià a tot arreu amb una passió i interés inèdit; sí, ara mateix, obric els ulls i veig "El Aleph" de Borges, "el lloc on hi estan, sense confondre´s, tots els llocs de l´orbe, vistos des de tots els àngles", el lloc on passen tots els anuncis i els logos de les multinacionals, totes les infàmies i totes les promeses incomplides del mercat i de la publicitat enganyosa, pels cantons, de reüll, es veuen també totes les vulneracions i marginacions que demanen justícia, com clamaven Walter Benjamin i Max Horkheimer des del socialisme democràtic davant el nazisme que exterminava el poble jueu "et alii"; sense cap dubte, pare l´orella i ho estic escoltant, els catòlics i els de dretes només parlaran, d´ara en davant, en català-valencià, inclús, per ser una llengua més "afeblida i minoritzada"-, el prioritzaran per davant del castellà, Italià, francés o llatí; he vist tota la llum del món reconcentrada en els mots de Rajoy i m´ha encegat, com José Saramago al seu contundent i cruel "assaig sobre la ceguera", perquè és quan l´escolte a Rajoy, dorm o somie que ho veig tot clar; i tan clar que no em puc estar-me de dir, "amén, amén" (que així siga!), tot i que, segurament, a alguns, -per no saber llatí-, els puga semblar "irreverent," no les desmesures estrafolàries del gran estadista espanyol (que totes les enquestes li donen la victòria inclús abans de celebrar-se les eleccions), sinó les meues paraules que només reclamen verificació i certificació, com demanava Karl Popper en "la societat oberta i els seues enemics" o el mateix Jesús davant els fariseus quan enganyaven el poble amb increïbles colps de pit per ocultar les seues culpes. misèries i responsabilitats davant els sofriments dels més desvalguts…

Les paraules de Rajoy ens deixen estupefactes, fins que no ho acabem de païr, no sé si ens recuperarem de tantes rialles que ens provoquen perquè simtomàticament evidèncien l'abismal distància entre el que anuncia la propaganda política i el seu dia a dia a tot arreu per aniquilar la llengua catalana amb tots els seus esforços i demagògies allà on poden fer-ho impunement, al parlament de Madrid, al Tribunal Constitucional, a les Illes Balears, a totes les escoles del País Valencià, a l'ajuntamet de Barcelona, etc; què hi farem!