En plena crisi econòmica, amb reformes laborals i mesures d´ajust que afecten principalment als treballadors i a les classes populars, s´anuncia a bombo y platillo l´arribada de ­l´AVE a València. Efectivament, el diumenge 19 de desembre entrarà en funcionament l´AVE Madrid-València. Aquesta costosíssima infraestructura, 12.410 milions d´euros —dos bilions de les antigues pessetes— que hem pagat, entre tots i totes, amb diners públics, es planteja per a uns usuaris amb un alt poder adquisitiu i no com un servei públic per a la ciutadania. De nou ens comportem com a nous rics —«el país del món amb més quilòmetres d´AVE», «la referència mundial en alta velocitat».

Sembla que encara no hem après la lliçó de la recent crisi urbanística, de la qual encara estem pagant les conseqüències. L´AVE respon al mateix model insostenible que hipoteca el nostre futur.Hipoteca, perquè amb la meitat del que ha costat l´AVE es podria haver modernitzat tota la xarxa ferroviària espanyola deixant-la per a viatjar a velocitats superiors als 200 km/h. Era necessària aquesta infraestructura per a viatjar a 350 km/h? Òbviament no, com ací l´han entès la resta de països desenvolupats. El viatge entre València i Madrid passarà a costar un 68% més. Qui podrà pagar 128 euros per anar i tornar a Madrid, quan el mateix trajecte val 36 euros en autobús? Quants viatges que es podrien haver fet en tren es faran en cotxe privat? Quines seran les seues conseqüències? L´AVE pugna per atraure als usuaris de l´avió i expulsa a la carretera als usuaris tradicionals del ferrocarril. Això sense comptar amb els enormes impactes ambientals que ocasiona el seu traçat, així com el seu altíssim consum energètic. L´AVE circulant a 350 km/h haurà de tindre una potència superior als 12.000 kW, amb un consum similar al d´una ciutat de 50.000 habitants.

Tots donen per segur, incomplint flagrantment la normativa europea, que aquest és un tren subvencionat que no es podrà amortitzar mai. Però el que es pitjor, el seu funcionament i manteniment tampoc es cobrirà amb el preu dels bitllets. Serà sempre un transport deficitari. Per a cobrir sols les despeses de manteniment es necessitarien entre 4,5 i nou milions de passatgers a l´any, quan l´AVE Madrid-València té una previsió —molt optimista— de tres milions. A més una inversió tan elevada no servirà per a transportar mercaderies que continuaran circulant per unes vies convencionals oblidades o aniran a agreujar el ja important col·lapse de les nostres carreteres. Quins és el tren que necessitem, el tren vertaderament rentable i útil socialment? El tren convencional, que és el que utilitza el 98% dels usuaris: les rodalies, el metro i els Talgo, Alaris i Euromed que eliminaran poc a poc, per a deixar-nos sense tren.

Per això, per considerar que el vertader progrés és el que beneficia a tots els ciutadans i no a una minoria, des de la Plataforma per un Ferrocarril Públic, Social i Sostenible reclamen tarifes socials, assequibles per a totes les butxaques, inversions en els ferrocarrils convencionals, els que utilitzem la immensa majoria dels ciutadans, amb modernització de les línies, millors serveis, noves línies de rodalies..., adaptació i compatibilitat, en tots els trens, de la bicicleta i el ferrocarril. En definitiva un tren per a tots i totes, de qualitat, còmode, modern, segur i polivalent. Per això el dissabte 18 de desembre estarem donant-li la benvinguda a l´AVE per a reclamar un ferrocarril públic, social i sostenible.

[Signen també Luis Cerrillo, José García Polo, Juan Ramón Ferrandis, Antonio Llópez i Vicent Torres]