La pujada espectacular del preu de l´energia és un regalet inadmissible per a un 2011 en crisi profunda. La brutal penyora resulta una mica incomprensible per a la majoria de la ciutadania, que desconeix els pactes ignominiosos que els governs del PSOE i del PP van ser capaços de perpetrar i mantenir amb les elèctriques, des de la privatització i la liberalització del sector. Qui podia sospitar que, en quatre anys, el rebut de la llum ens anava a costar un 40% més? I la sagnia només acaba de començar. Les empreses elèctriques no tenen prou amb els 5.000 milions que s´embutxaquen cada any.
La qüestió rau en allò que anomenen el dèficit tarifari: una bombolla creada artificialment, disparada a 20.000 milions d´euros, en concepte de deute d´uns falsos costos que no concorden amb la realitat, com veurem més endavant i que haurem de pagar religiosament si no fem res per rectificar els errors comesos per uns polítics sense escrúpols. Les màfies elèctriques ja poden estar contentes pels inversemblants favors que van obtenir. El privilegi més important aconseguit: el sistema de fixació dels preus de l´electricitat, tota una burla per a la intel·ligència humana. Resulta que ens la cobren al preu que els ix de l´aixella.
Però, anem a pams. Cal dir que produir un kWh mitjançant les energies renovables o les nuclears —és clar, sense tenir-ne en compte els costos reals, com ara el desmantellament, la seguretat o la gestió dels residus— és molt més barat que fer-ho amb el carbó o el gas. Una altra cosa són les conseqüències ambientals, beneficioses o perjudicials, que poc interessen als empresaris. Tot i que els costos de producció són tan dispars, apliquen una mena d´ajustament a l´alça en funció dels darrers kWh incorporats a la xarxa. En primer lloc, hi entra l´energia nuclear, que no pot variar la seua potència, després l´eòlica, la solar i la hidràulica i, al final, la procedent de les centrals de carbó i de gas. De manera que totes les energies que s´introdueixen en el sistema es cobren al cost de la més cara. Una regulació totalment tramposa que converteix la factura elèctrica en una gran estafa.
Amb aquesta manera de calcular els preus de l´energia, el negoci és tan redó com immoral. Les elèctriques s´han convertit en un dels sectors més deshonestos de l´economia espanyola. Per posar un exemple escandalosament clarificador: les concessions per part de l´Estat de 75 anys per a l´ús dels embassaments a les empreses elèctriques, amb un pagament de 20 milions d´euros anuals, en produeixen uns beneficis de més de 1.000 (5.000% ?), fenomen més propi d´una república bananera que d´un Estat democràtic. I molts altres privilegis que ara són compensats en forma de serveis prestats: 120.000 euros anuals de Gas Natural per a Felipe González o 200.000 d´Endesa per a Aznar. Per a cagar-se i no torcar-se!
Des d´una opció verda, les solucions passen per implantar les energies netes i renovables i aconseguir una suficiència local i comarcal a curt termini, que puga fer possible tancar les centrals tèrmiques i nuclears. I evidentment, per a fer-ho, no es pot deixar en mans de l´empresa privada un producte de primera necessitat com aquest. A França, el controla l´Estat i fa possible uns preus més justos, a més d´uns beneficis econòmics importants per a poder cobrir necessitats socials i no passa res de l´altre món. Ací, per a aconseguir-ho caldrà buscar nous camins que trenquen amb els partits polítics còmplices dels grans lobbies empresarials, que governen a l´ombra mitjançant uns criats que els són obedients, però deslleials amb la ciutadania que els vota.
Els Verds del País Valencià
