El 3 febrer, hi havia als diaris de Barcelona. una notícia d´una dona d´Alcoi de vuitanta anys que tenia una urgència mèdica, arribà el metge i comminà a l´anciana i al seu acompanyant perquè els parlara en castellà, doncs ho feien en valencià explicant els síntomes que patia en el seu valencià matern; com no ho féren, el metge, després de recordar-los, fraudumentament i enganyosa, la seua obligació legal de fer servir l´espanyol, se´ls va treure de sobre, els va negar l´atenció sanitària corresponent i els va derivar a un servei d´urgències del Centre de Salut "La Fàbrica" d´Alcoi; el zelador, que va atendre el telèfon, va demorar 30 minuts l´enviament de l´ambulància al domicili de l´octogenària perquè deia que "no entenia" els números del carnet d´indentitat de la pacient, perquè li´ls havien dit en valencià... Així que en un moment va rebre dos rebutjos de l´Administració per discriminació lingüística. Els afectats per aquest ultratge i vulneració de drets contra els valencianoparlants -que es produeix massa sovint-, van denunciar els fets al Síndic de Greuges, que, com no podia ser d´una altra manera, va recordar a la Cosnelleria de Sanitat el deure de les administracions d´atendre en valencià i el dret que assisteix a la ciutadania del País Valencià a fer servir el valencià a qualsevol lloc, sense discriminació ni exigència de traducció. No obstant, en les seues "explicacions", el Síndic de Greuges, sembla que va relativitzar els fets denunciats, al·ludint que no havia constatat ´la veracitat´ dels fets i alegant no sé què "del volum d´assitència diària" o una cosa similar, que, en cap moment pot servir d´excusa per justificar o atenuar cap discriminació per raó de llengua...

El Síndic de Greuges no pot banalitzar uns fets d´una gravetat enorme que són un símptoma d´una Generalitat Valenciana que no selecciona el seu personal prou capacitat per atendre sense cap discriminació els ciutadans valencianoparlants; i per tant, no pot complir i fer complir, adequadament, allò que es proclama en les lleis però s´incompleix perquè no hi ha l´exigència del "requisit lingüístic", és a dir, que, tots els ciutadans del País Valencià poden, indistintament, fer servir el valencià o el castellà... No és veritat, encara hi ha molt llocs on, si fas servir el valencià, es discriminen, com s´ha vist fefaentment en aquest cas i en molts altres casos que es dónen i es denúncien i d´altres ni es denúncien per una mescla de fatiga, avorriment i fàstic ciutadà de pegar-se cabotades contra la paret de ferro d´una administració insolvent que ens termes lingüístics no cerca la pau sinó que atia el conflicte, llença zitzània permanentment i cerca la fallida perquè la llengua desaparega per rebuig, desnodriment i esquifitesa extrema.

Al meu parer, el que hauria de fer l´administració "valenciana" en defensa de les lleis "en vigor", és obrir-li un expedient laboral al metge per negligència mèdica i al zelador, igualment, per incapacitat professional, per a comprovar si estan plenament capacitats per a exercir les funcions laborals que els corresponen, d´atendre malalts i entendre les demandes (encara que estiguen fetes en valencià); els Síndic de Greuges hauria de demanar-li, també, a l´Administració perquè depure responsabilitats polítiques i s´exigisca a la Generalitat que demane, obligatòriament, el requisit lingüístic adient perquè no torne a passar mai més el que succeix d´habitud (policies, metges, zeladors, telefonistes de l´administració, etc.), que vulneren els nostres drets, com a valencians; massa sovint no ens deixen expressar-nos en valencià i ens discriminen, amb total impunitat, com si retornara la dictadura anterior "facticament", com si els ciutadans de parla valenciana, fórem ciutadans de segona o tercera categoria, i no tinguerem drets recollits en l´Estatut i el la declaració dels Drets Humans, perquè, la Generalitat Valenciana, que, hauria de vetllar pels nostres drets, contínuament, els vulnera en impulsar una política lingüística que viola els nostres drets lingüístics com a valencians, com s´observa fefaentment tantes i tantes vegades, els qui neguen aquests fets només mereixen menyspreu i la invitació perquè intenten viure en valencià a tots els àmbits, com si fórem un País (Valencià) normal i democràtic; i no s´entenga la "normalitat" a l´estranya i perversa manera de Rajoy, dient que al Senat cal parlar només en espanyol; com si Suïssa, Bèlgica, El Canadà, no foren uns països o uns estat normals!

És evident que la Generalitat, dóna suport a una política lingüística que ens discrimina i va en contra de la possibilitat de viure plenament en valencià a tots els àmbits; miren vostés només el cinema, els mitjans de comunicació, el teatre, l´escola, la pròpia RTVV que vulnera la seua pròpia llei que la creà, etc. expliciten una política lingüística malalta, plena de dèficits, incúria, desídia i insuficiències que dóna com a resultat el que hem vist en el cas de l´anciana d´Alcoi; no es tracta d´un cas aïllat, sinó habitual i ens mostra el que hi ha al nostre País en matèria lingüística: una Administració Valenciana que no exigeix que els seus treballadors sàpien, valoren i entenguen el valencià perquè els importa molt poc o gens, com se´ns mostra, adés i ara, el Govern del PP (en lo dels pinganells al Senat, al Congrés i a totes bandes), i així, de pas, discriminen els valencianoparlants perquè la llengua recule fins a la seua desaparició accelerada; una Administració Valenciana, completament antivalenciana, que, mostra, permanentment, en les seues intervencions, en els seus pressupostos, en els seues prioritats polítiques lingüístiques i culturals, un odi ferotge i atroç contra la llengua dels valencians; i és nota moltíssim que només parlen en valencià per tal d´atacar el català-(valencià) i la unitat de la llengua catalana; mai per defendre els valencianoparlants, quasi mai per a donar exemple en la pràctica en un Govern que sembla de Palencia (en compte de València), i gairebé mai per ampliar l´extensió de l´ús social del valencià-català; al contrari, embolics "genuïnistes" com a excusa de mal pagadors, pretextos secessionistes i altres desgavells i destarifos institucionals perquè, fastiguejats de misèries, atacs i corrupteles, la majoria de valencianes i valencians abandone la seua llengua pròpia, com ja s´encarreguen de fer ells a les diferents conselleries, als ajuntaments, a les Corts Valencianes, al Senat, al Congrés i a tot arreu faltant-nos al respecte, menyspreant-nos i considerant el valencià pura escombraria; amb una indecència inexcusable! Com no van a fer alguns dels seus metges (policies, funcionaris en general), el mateix que fan la majoria dels polítics "valencians" en la seua vida diària pública, quan ens mostren, eloquentment, la seua indiferència, el seu rebuig, la seua manca de respecte i la seua intolerància pel valencià, en el seu escàs i el seu deficient ús o manca d´ús constant; quan llesgesc una notícia com la de l´anciana d´Alcoi i escolte que els polítics dels principals partits del País Valencià, es declaren "valencians", sent una vergonya aliena infinita de ser valencià, o millor dir, sent vergonya d´aquesta fauna que s´autoproclama "valenciana", com si foren personatges del llibre de la història de la infàmia de Borges... I em sembla que ací, en alguns aspectes, posem per cas, en política lingüística i cultural, estem de manera semblant a la d´Egipte del dictador Mubarac; necessitats de revoltes urgent a una plaça que s´anomene alliberament, després de suportar tantes ignominies diàries, estructurals, històriques i institucionals contra el valencià, com un retorn al franquisme que torna a començar, just quan creus que ja s´acaba; torna a començar!