Tan sols en unes hores, dues dones més han estat assassinades. Víctimes del maltractament? No: víctimes d´aquest terrorisme masclista que no dóna treva. En València, aquest mateix matí, l´última d´elles. Les estadístiques oficials donen la xifra de tretze dones assassinades per les seues parelles o exparelles. La vida d´aquestes tretze dones passa a velocitat de vertigen per la meua consciència. Pesen com una llosa. La meua indignació és tan gran que m´ompli la gola amb l´agre sabor dels insults, dels cops, de la por i la solitud de totes elles. No m´agrada viure en aquesta societat en la qual el terrorisme masclista es cobra víctimes gairebé diàriament. Cada nou assassinat ens preguntem què ha fallat, seguim culpant les úniques innocents i, no obstant això, executades.

Sí, jo em pregunte què està fallant quan se segueix falsejant la realitat dient que les dones interposen denúncies falses, quan segons els informes oficials aquestes només representen un 0,01%, com en la resta de delictes. Què està fallant quan una falsa síndrome inventada, sense cap aval científic, és esgrimida per jutges i jutgesses per a llevar-li a les dones maltractades la custòdia de les seues criatures. La violència masclista no és un problema més de la societat, sinó el primer de tots ells i el de més urgent solució. Aquests assassins que es creixen amb la violència exercida contra les dones són el fruit d´una societat que segueix prioritzant qualsevol tema per sobre d´aquest veritablement sagnant i vergonyós.

Dones i homes tenim l´obligació d´exigir que aquest siga el primer tema en les agendes polítiques, no podem mirar cap a altre costat. Aquests delinqüents maltractadors no poden tenir cabuda en la societat. Perquè aquest terrorisme, que no dona treva, segueix sent la primera causa de mort prematura de les dones.