Censurar

Jesús Puig

Censurar és el verb de moda a casa nostra que el PP indígena conjuga en passat i en present; i si no hi posem remei, en futur també. Censuren els termes «català» i «País Valencià» als llibres de text, censuren les fotografies del MuVIM, censuren l´educació sexual en ESO, censuren TV3, censuren explicar quant ha cobrat Calatrava, i censuren fins i tot la presència del candidat de Compromís a alcalde de València, Joan Ribó, al sopar institucional la nit de la plantada.
I com que la dita diu que si no vols caldo te n´hauràs de prendre dues tasses, la segona ració en falles la serveix la misteriosa desaparició d´un cartell a la falla Convent Jerusalem; on, sota un Rajoy convertit en au, figurava la llegenda: «Ocell de mal averany, especialitzat en cataclismes, desastres, etc... que culpa de tot els altres, deixa el seu excrement i desapareix». Direu que és una anècdota —la desaparició del rètol, dic— però il·lustra un fet ben substantiu: que el verb (censurar) s´ha fet carn i habita en cada racó de la nostra geografia. Tan obscena és la voluntat d´amagar la realitat a fi de perllongar-se en el poder, que ni respecten l´esperit crític i sarcàstic sense censura que constitueix l´essència de les falles des de la reinstauració de la democràcia. Sí, sí, ja sé que no estem en dictadura, però això no lleva que la mordassa perdure, i cada cop de forma menys subtil. I d´ací, vetar, reprendre, limitar, restringir i controlar: sinònims de «censurar», verb que evoca un substantiu d´infausta memòria: censura.
I així van, censurant: gerundi rotund que ha adquirit caràcter d´epidèmia. I la cosa pot empitjorar, tot i que algun lector ha creuat els dits dissimuladament. Sí, vostè, amic, el del pul·lòver gris estil Evo Morales, que l´he vist. En fi, que per si n´eren pocs —els casos denunciats— aviat parirà la iaia. I no ho dic com a resultat de cap anàlisi polític. Se´n dedueix de la profunda naturalesa antidemocràtica del PP que patim. Com a la faula de l´escorpí, no poden evitar-ho: és el seu caràcter.