No puc callar, no dec callar

Josep Miquel Bausset

 05:30  

Amb aquestes paraules començava el bisbe de Solsona, Vicent Enrique i Tarancon, la seua pastoral El pa nostre de cada dia. El text, de març de 1950 valent i agosarat, denunciava públicament la pobresa que patien els hòmens i les dones del seu bisbat, davant la falta de pa i el problema de l´estraperlo, produït per l´oligarquia franquista. Tarancon, amb veu profètica, exigia amb la seua pastoral, que s´atengueren els drets dels pobres i dels obrers.
Jo tampoc no puc callar, ni dec callar, davant la persecució que sofreix Acció Cultural del País Valencià, una entitat amb 40 anys d´història a favor de la llengua i la cultura del nostre país. No puc callar. No dec callar! Segurament algú pensarà que els monjos només podem resar i callar, cosa que demostraria (els qui pensen així) un gran desconeixement de la tradició monàstica. Els monjos som solitaris, sí, però també solidaris. Vivim al monestir, però no ens desentenem de la situació del nostre món. Ja els primers pares del desert deixaven el monestir i anaven a les ciutats, per denunciar la injustícia dels poderosos i defendre els més dèbils de la societat. Per això no puc callar, ni dec callar, davant les multes (600.000 euros, més 120.000 de recàrrec i uns 80.000 per interessos de demora) amb que es pretén ofegar i acabar amb ACPV. Cal dir que en cas que no es puga pagar eixa quantitat, s´iniciarà el procediment per bloquejar els comptes d´ACPV i embargar els seus béns, cosa que suposaria la fi d´ACPV, després de 40 anys d´existència.
Com milers de valencians, jo mateix vaig col·laborar en la Campanya Carles Salvador, primer com a alumne i després com a mestre, en l´ensenyament de la llengua. I com molts valencians, també vaig col·laborar en pagar els repetidors de TV3 i en moltes altres accions a favor de la nostra cultura. Sempre amb l´objectiu de recuperar la llengua dels valencians. Per això m´escandalitza una persecució contra la nostra cultura, personalitzada en l´amic Eliseu Climent, per tal de fer desaparèixer ACPV. S´ha dit i és veritat, que si Eliseu Climent no existira, l´hauríem d´inventar.
Els cristians hem de ser valents en denunciar l´opressió i la injustícia que es comet. Vinga d´on vinga. És la veritat la que ens fa lliures, com ens diu Jesús a l´Evangeli. No l´abús als més dèbils! No serem capaços els valencians que estimem la nostra llengua, de salvar ACPV? Mirarem a un altre costat, mentre intenten asfixiar ACPV? De nosaltres depèn que la cultura del nostre país puga continuar creixent o acaben per matar-la, amb la prepotència dels qui tenen la raó de la força, però no la força de la raó. Tarancon, en l´homilia de la coronació del rei, demanava la defensa «dels drets de la persona» i la protecció «de l´exercici de la llibertat». I en una altra ocasió, amb bon humor, deia: «Em fan por els polítics de comunió diària». No seran capaços eixos polítics de defendre la llibertat d´expressió? I nosaltres?

Enlaces recomendados: Premios Cine