El ´blaverisme´ de Flor

Albert Marín

Davant la resenya que Levante-EMV va fer sobre el llibre de Vicent Flor «Noves glòries a Espanya», no puc deixar de comentar algunes coses. El terme blaver va ser inventat pels partits que s´encabotaven en fer dela quatribarrada la nostra ensenya, referint-se als que defeníem la Senyera, en referencia al blau d´esta. El blaverisme, per tant, no fou hereu del blasquisme, ni va nàixer com a «grup de pressió», sinó com a reacció del poble ras front a l´atac a un dels símbols més volguts per part de lo que denomina «proposta del fusteranisme», que havia impregnat a l'esquerra espanyola, que parlava obertament de Països Catalans, i que,havent acceptat l´ensenya espanyola bicolor i la monarquia, qualificaven la senyera de «fatxa».
Utilitzar hui eixe adjectiu de forma despectiva és un insult nacional a tots els valencians i, en particular, als que pensem que la senyera és l´únic símbol que ens pot representar com valencians en lo mon. A més, en eixe qualificatiu inclou a gent molt diversa, des de fascistes espanyolistes, a regionalistes que preferixen estar a Espanya que a Catalunya, o als nacionalistes valencians, desqualificant-los a tots pel pecat de no ser fusteranistes.
En el franquisme es parlava del valenciano com a dialecte del català; d´anticatalanisme, res; tot era espanyolisme; no existia un atra realitati, per tant, no se l´atacava. L´anticatalanisme naix front al catalanisme,no de l´espanyolisme, encara que este lo utilitze. Dir que ha sigut eixe blaverisme lo que ha frenat el nacionalisme, es una simpleria. En 1977 era la llabor del nacionalisme valencià, però partits com el seu, insistint en imposar la quatribarrada, i el català com idioma; dient als valencians que la seua parla no és culta; i impregnant la societat en la idea que ser nacionaliste és defendre eixes coses, han fet a molts dels que en 1977 demanaven l´estatut en la senyera en la ma, fugir del nacionalisme. Ni tampoc frenà les propostes neovalencianistes, que naixqueren quan els autors del Impura Natione feren una referència a ENV, partit considerat aleshores blaver en la premsa.
Es cert que l´espanyolisme ha utilitzat la reacció a ser catalans per engrandir-se, però per fer-ho ha sigut necessari que hi haguera enfront qui defenguera simbologies i interessos més pròxims a Catalunya que a Valéncia. Qui ha sigut, puix, el culpable? El nacionalisme espanyol ha fet lo que havia de fer per imposar-se, i el regionalisme/nacionalisme català en Valéncia no ha fet més que donar-li ferramentes per aconseguir-ho. Criticar que «ser valencià és en general ser no català», aclara la seua nova ideologia, perquè per a un nacionaliste valencià, ser valencià és moltes coses, entre elles, no ser català, ni qualsevol atra cosa, tampoc espanyol. No es pot ser valencià i català al mateix temps, excepte per als que pensen que Valéncia és una regió de Catalunya, com els espanyols pensen que ho és d´Espanya.