En una roda de premsa, a una pregunta d´un periodista sobre si parlava valencià, la consellera Sánchez de León responia: «Lo parlo un poquet». La consellera ens ha aclarit el gran «misteri» de la llengua. Ja podem dormir tranquils! Allò que tantes vegades han negat el gens honorable Camps i el seu conseller forense (pel que fa a la unitat de la llengua) ha anat a terra gràcies a Sánchez de León i el seu «lo parlo un poquet». Si la consellera, tan defensora del nostre país, parla com a Manresa, Olot o Bellpuig, vol dir que la llengua que compartim valencians, catalans i mallorquins, és la mateixa. Pobre Francisco Camps! Les seues campanyes per dividir la nostra llengua, han anat a terra precisament per obra i gràcia de la seua consellera.

Tot i que l´amor a la llengua no es manifesta només amb un «lo parlo un poquet», sinó ajudant i recolzant les associacions i entitats que treballen pel valencià. Vergonya hauria de tindre el senyor Camps, que destina 1.700.000 euros a l´Open de Tennis de Castelló i rebaixa els diners per a l´Escola Valenciana. I vergonya hauria de tindre en negar-se a exigir el valencià als funcionaris. Però sobretot, hauria de tindre vergonya de les declaracions a la premsa (març de 2011) del conseller Vicente Rambla, en referència a la clausura dels repetidors de TV3, quan afirmava: «La Generalitat no ha cerrado las emisiones públicas ilegales de TV3, sinó que aquella entidad privada que contribuía a las emisiones ilegales de TV3, ha decidido hacerlo». Després d´intentar ofegar econòmicament a Acció Cultural del País Valencià (amb la modificació de la llei de l´audiovisual valenciana) el conseller Rambla encara es llava les mans i deixa la responsabilitat de la clausura del repetidors a ACPV. Això és d´un cinisme majúscul. Per no parlar de les dos sancions anteriors de 600.000 euros. Vergonya senyora Sánchez de León!

Vergonya d´un govern que persegueix la cultura i la llibertat d´expressió i que contínuament margina el valencià, dels barracons on els nostres xiquets es pelen de fred a l´hivern i se socarren quan fa calor, del peatge de l´AP-7, de la llei de dependència que no arriba, de la marginació dels nostres llauradors o de l´aigua que defensa la senyora De Cospedal per a La Manxa i el PP no protesta, i sí que ho fa per l´Ebre. Vergonya per l´alcaldessa de Torrent (Mª José Català) i l´alcalde de Vila-real que demanen perdó per parlar valencià als mítings del PP. I vergonya per la manera ignominiosa com tracten als familiars de les víctimes del metro o als ciutadans del Cabanyal. Vergonya pels milions d´euros que costa organitzar la Copa d´Amèrica i els milions del cànon a pagar a Bernie Ecclestone cada any, per la Fòrmula 1.

I no li dóna vergonya que el PP de Castella-La Manxa demane poder vore Telemadrid (Levante-EMV, 28 de març) i els valencians no puguem vore TV3? La diputada del PP Mª Jesús Bonilla protestava per la censura a Telemadrid en Castella-La Manxa «porque vulnera el artículo 20 de la Constitución, que garantiza el derecho a una información verídica». I encara afegia: «Es inconcebible que esto se permita en un estado de derecho». No els cau la cara de vergonya?

[Signen també els altres membres de la Tertúlia del dilluns del Micalet]