Tal com recollia el programa electoral del PP en l'àmbit educatiu, el «pluralisme lingüistic» és una prioritat per aquesta nova legislatura, i per si de cas quedava algún dubte, el conseller Font de Mora es va afanyar en fer públic només guanyar eleccions ho reafirma: anem a tenir un màxim del 33% d´ensenyament en anglés al sistema educatiu valencià. És clar si al final s´aprova l´esborrany de la proposta a les Corts.

Estan vestint aquest nou model amb un màxim de modernitat, d´europeïsme i unes quantes coses més, però a poc que es parem a pensar surten els dubtes. Què és realment el que estan venent-nos? Com volen fer possible que millorem en el coneiximent de la llengua estrangera? Sí, «nano que ho tenim!» amb la regla del 33%. I en què consisteix?

Anem a fer recompte: al moment actual, en els centres públics tenim dues línies, conegudes popularment com la línia de castellà i la linia de valencià, tot i que realment són la linia en enseyament en valencià (PEV) i la linia d´incorporació progressiva al valencià (PIV). Per tant, i en aplicació de la llei d´ús del valencià, en les dues es donen coneiximents de la nostra llengua com cal. Amb el sistema ideat, tot hi ha que pensar per algun «gran pedagògeg», no? Aquesta doble línia desapereix per fer una única on: com a mínim el 33% serà en valencià. Com a mínim el 33% serà en castellà. Com a màxim el 33% serà en anglés.

Es a dir, que de sobte tota una línia desapareix. Això implica com a mínim un grup menys per curs d´ensenyament i a més el dir com a màxim el 33% serà en anglés implica que si al principi no hi ha anglès, no passa res. Hi haurà més percentatge de les altres llengües, i és clar, tots sabem on s´inclinara la balança. S´imagina algú en les aules d´Infantil l´entrada de tres tutors o tutores cadascun d´ells parlant en una llengua vehicular diferent? O en Primària? Sí, es veu que s´ha estudiat per una gran comissió d´experts sabuts en educació.

Doncs bé ja hi ha prou d´anar fent amagatalls. Tenim dret a que ens diguen les coses clares: si desapareix un grup per curs, això suposa una quantitat important de recursos que no es destinen a educació i donat l´endeutament al que ens han dut no està gens malament. Si a més pel camí, «perdem a aquestos catalinistes que volen donar classes en valencià», mel de romaní. Com cantava l´Ovidi, la suma era dos més dos, la jugada era perfecta.

Doncs, s´ha acabat, fins aci hem arribat. La Llei d´Ús i Ensenyament del valencià és clara i aquestes bogeries del senyor conseller la vulneren per complet. Per això Els Verds es mostrem fermament contraris a que continuen endavant aquestes previsions, exigim que qualsevol canvi en el model siga primer plantejat i debatut amb tots els sectors afectats i s´adherim a totes les accions que s´estàn duguent a terme per dir si a la nostra llengua, si a la nostra identitat.

Els Verds del País Valencià