El 3 de juliol és una trista data per a les valencianes i els valencians. La major tragèdia ferroviària d´Europa va tindre lloc a casa nostra: 43 persones perdien la vida i 47 en resultaven ferides en l´accident de metro més tràgic que s´ha conegut ací i a tot l´estat. D´això fa cinc anys i des d´aleshores, qui era i és president de la Generalitat no ha tingut cap gest amb les famílies. Un gest d´humanitat amb les víctimes del president de la Generalitat era, i és necessari.

El dolor no es cura amb una paraula, ni amb una mà al muscle, ni amb una mirada de comprensió, encara que sí ajuda a calmar-lo i reconforta a qui el pateix. En diverses ocasions he reclamat des de el Ple de les Corts Valencianes un mínim gest de solidaritat que, després de cinc anys, el president Camps encara no ha tingut amb estes famílies. Per això, les víctimes d´eixa soledat, d´eixe dolor i d´eixe silenci es concentren el dia tres de cada mes a la plaça de la Mare de Déu de València, i amb elles, tots aquells qui compartim el seu dolor, la seua soledat i el seu silenci.

No hi ha hagut un mínim de consol ni d´humanitat, com tampoc han hagut responsables tècnics ni polítics. Encara recordem, també amb dolor, la comissió d´investigació exprés que va tancar ràpidament el cas com si este accident haguera passat perquè havia de passar. I totes i tots sabem que no és així. Cadascú ha de ser responsable del que fa i del que no fa, i més encara si això ha costat la vida de 43 persones i ha trencat 43 famílies, però ací, a València, continuem amb la festa, sembla que els morts de metro mai van existir, que són una mentida de l´oposició i ningú recorda que amb una inversió de 3.000 euros, es podia haver evitat la tragèdia. Els diners, però, de les valencianes i els valencians els gestionen per a unes altres coses.

Em dol molt la data del 3-J, em dol vore eixos familiars als qui encara els costa somriure. Em dol girar-me el dia tres i vore llum al Palau de la Generalitat i saber que eixes persones, amb les fotos dels seus éssers estimats perduts, no entraran en la casa de tots mentre estiga dins qui els nega una paraula de consol, una explicació i qui no assumeix responsabilitats. Per això, nosaltres continuarem treballant per la veritat, per la justícia i per la dignitat de les víctimes i familiars, perquè sempre estaran en la nostra memòria i perquè això mai torne a passar.