SGAE: ego te absolvo, Benet

Jesús Puig

Si París bé valia una missa —com va dir Enric III de Navarra, en mostrar-se disposat a deixar el calvinisme i convertir-se al catolicisme per tal de ser rei de França—, la visita del Papa a Espanya bé val el perdó dels drets d´autor a l´Església per tal que absolga l´SGAE del pecat d´avarícia. Això deuen haver pensat els directius de dita societat d´autors que fins ara tenia com a primer manament pagà —i això de pagà mai millor dit en sentit vulgar—: «De la cobrança ningú no es cansa». No em negaran vostès que tinc més raó que un sant (un sant laic, s´entén), denunciant la incongruència de l´SGAE (entitat que qualsevol dia ens cobrarà pels sons musicals que provoquen rots i ventositats). I el greuge comparatiu que suposa condonar l´Església pel repertori que interpretarà en la Jornada Mundial de la Joventut, quan va cobrar vora sis mil euros per un concert de David Bisbal a favor d´un xiquet que patia una malaltia genètica. I conste que no critique que l´Església no pague (d´això no en té cap culpa), sinó que l´SGAE no demostre la mateixa sensibilitat amb col·lectius semblants sense cap ànim de guany.
Així doncs, miracle habemus. Vull dir, no hi ha cap dubte: la Mare de Déu d´Agost ha lliurat Benet XVI de pagar, de la mateixa manera que la Mare de Déu de Fàtima va lliurar Joan Pau II de la bala d´Ali Agca. L´indult de l´SGAE és tan miraculós que el Vaticà ja tarda en proclamar «sants sobtats» els dirigents de l´entitat. ¿O no té mèrit que l´SGAE, famosa per assaltar bars, perruqueries i restaurants done a l´espectacle eclesial aquest tracte preferencial? Per a què diguen després que els miracles no existeixen! Potser aquest és el laïcisme agressiu del que parlà Ratzinger en ocasions anteriors, referint-se a Espanya?
En fi, benvinguda siga la pensada de l´SGAE si amb això modera l´afany recaptatori. Diran que sóc un il·lús si pense que això és possible; però, ja saben: la Fe mou muntanyes. De moment, són muntanyes... de diners a les arques de l´SGAE.