Després de la incidència d´intel·lectuals de l´alçada de Fuster, Sanchis Guarner, Enric Valor, Vicent Andrés Estellés, etc. i més de trenta-cinc anys d´activisme lingüístic d´un grup prou nombrós a la ciutat de València, l´Horta i els seus voltants i algunes de les ciutats importants del nostre país, s´ha aconseguit que almenys la majoria de la gent siga prou respectuosa amb el valencià a la majoria de les ciutats grans i pobles de les comarques de Castelló i de València; no obstant, sembla que a les comarques d´Alcant, -tret d´Alcoi i d´alguna altra ciutat més que mantenen un nivell de valenianització considerable-, continuen sent, -sobretot en això de la llengua-, "un cas a banda", on la castellanització fa estralls i el valencià s´invisibilitza fins a l´extrem de la seua quasi desaparició progresiva. En els millors dels casos, a les comarques d´Alacant, hi ha gent que parla en valencià i et diu que és tan ´valenciana´ com "espanyola", sense advertir cap contradicció en situacions de conflicte flagrant posem per cas quan l´espanyol es menja del tot el valencià a les Corts de Madrid on no deixen parlar encara en altra llengua que no siga el castellà, en la programació castellanitzadora de RTVV, en el tancament de TV3, en el cas de la supressió de les línies en valencià a l´escola, l´escassetat de valencià als mitjans de comunicació, etc. I és que la majoria d´espanyols castellanoparlants (valencians espanyolitzats inclosos), per desgràcia, normalment, van per la vida com si al seu Imperi no es ponguera mai el sol i des de l´exclusió cregueren que els altres els han de rendir pleitesia; s´agenollen davant els altres imperialistes més grossos (anglesos, nord-americans, xinesos, alemanys), però cerquen que els de "províncies" s´humilien davant la magestuositat imperial espanyola i molts "valencians" ho fan a gust això de reprimir el valencià fins fer-lo desaparèixer del tot perquè no s´ofenguen els intolerants (forasters o nadius).
Des fa uns mesos que he tornat a mudat de pell i visc a una ciutat de la costa del País Valencià, tinc la "sort" d´habitar al costat d´una caseta de la Creu Roja, no de Verger, ni de Xàbia, ni de Dènia, ni de Moraira, ni d´Altea ni de Calp o de Les Marines o valenciana, sinó, per supost, "espanyola", no se n´obliden mai en els seus missatges de remarcar que es tracta de l´"espanyola", si no diuen el nom del vaixell dels pirates de L´Illa del tressor", d´Stevenson, no es queden a gust i es nota el to de solemne banalitat i de prepotència quotidiana plenament assumida; els he sol·licitat algunes vegades, -de totes les formes possibles-, que ja que diuen els missatges en espanyol i en anglés, podrien allargar-se una mica i arribar a fer-lo també en valencià, al cap i a la fi, és la llengua pròpia i oficial del nostre país, ´evidentment´, valencià, (a no ser que sigam només una trista colònia de Madrid,cosa que sovint sembla); no s´oposen, i d´entrada et diuen que sí, que ho haurien de fer i et donen tot tipus d´excuses de mal pagadors, que si es posen "nerviosos" quan han de dir-ho en valencià per l´altaveu, que si s´ha de traduir primer el text abans de dir-ho i s´ha de dir correctament, que potser es farà massa llarg fer-ho en tres versions, que si es fa en valencià, no s´hauria de fer també en francés o en alemany?… Ja els pots contraargumentar que no hi ha cap llengua per sobre d´altra, que no hi hauria d´haver jerarquies lingüístiques excloents encara que estiguen acostumats a les jerarquitzacions paramilitaristes i proguvernamentals, que totes les llengües són belles i dignes, que totes són excel·lents i que la nostra llengua també ho és, a pesar dels anys d´opressió i marginalitat que ha patit, que no passa res per dir les coses en la nostra pròpia llengua, que això enriqueix i no costa més diner, que ser més valencians no és roïn -si no s´arriba a la xenofòbia excloent del nacionalisme espanyolista-, sinó millor, perquè suposa expressar-nos com som i fer que la gent d´altres països (i del nostre poble), el coneguen, el valoren, donar-li l´oportunitat perquè l´aprenguen i s´interessen per la nostra cultura i respecten més la nostra terra, que s´han de superar els complexes d´inferioritat, que haurien d´estar al servei de la societat valenciana que els subvenciona i dóna treball per potenciar-la i no imitar l´escàs ús del valencià que fan els "nostres" polítics …; no hi ha manera, sempre en espanyol i en anglés, quasi mai o mai en valencià i mai "Creu Roja valenciana", sempre "Cruz Roja" espanyola (ai quina creu!); en aquest cas, l´espanyol és sempre exclusiu i excloent, mai inclusiu (federal o confederal); és el model de l´exconseller d´Educació, que quan el vaig vore per primera vegada en persona, a meitat dels anys vuitanta, al seu apartament del Portet de Moraira, s´estava encara llepant les ferides causades per la victòria socialista el 1982; jo hi era allà invitat pel seu cosí, Pep Font de Mora, un dels fundadors de la llibreria Railowsky, hi érem al costat, de balcó a balcó, i el meu amic Pep va tenir la delicadesa de no presentar-me a tan funest personatge, així que ni ens vam saludar ni creuàrem cap mot ni mirada, com si aquell fos una pedra de gel o el fantasma de Canterbury; llavors, aquell militava a les joventuts de la UDC, i ja estava profundament amargat, trist, deprimit i abatut maquinant rancorosament de quina manera es venjaria i suprimiria el valencià de l´escola i de la societat valenciana; lo de l´anglés o el xinés, només era l´excusa adient, com els de la Creu Roja de La Marina que l´imiten com si foren aprenents o acòlits d´Alejandro Font de Mora… Així la regiduria de joventut de Xàbia, quan fa la programació de cinema d´estiu debades a la platja (Como entrenar a tu Dragón, Tenías que ser tu, Enredados, Tron Legacy, Niños Grandes, Furia de Titanes, Primos…), no conec cap d´estes pel·licules però em sembla que només són films per a l´idiotització massiva, i mai posen cap film en valencià-català, tot i que fora subtitulat, ni "Pa negre", ni "Vicky, Cristina, Barcelona", ni "Momo", ni la "Història interminable", ni films per a tots els públics que tinguen una mínima qualitat fílmica.
Més coses "alacantines" de sociolingüística que aquest estiu he tingut el plaer de gaudir, observar, escoltar i viure; l´altre dia estava lligant la bicicleta a meitat del camí entre el Port de Xàbia i Xàbia ciutat, on s´hauria de fer un llarg passeig ajardinat que unira el port amb el poble de Xàbia i vaig tenir un diàleg de Kafka; se m´acostà un home d´uns quaranta anys, amb els cabells lissos i negres i em preguntà on hi estava un supermercat; la veritat és que no em vaig fixar si m´ho deia en castellà, en anglés, en valencià, en francés o en alemany, perquè són les llengües que més es parlen per aquesta zona; de fet crec que només li vaig oïr "Mercadona" i deixí de lligar la bici i li responguí, amablement i més enllà del que era el meu deure li expliquí: "Mire, hi ha dos Mercadones, un allà baix i un altre ací dalt, assenyalant respectivament amb el braç a una banda i l´altra, supose que voste pregunta pel del poble de Xàbia que està més avant, tot recte"; aquell individu, irat i orat m´atacà furiós i imperatiu: "Le he hablado en español!, Ahhh, i què? li preguntí perplex; "Como? -s´esverà rabiós-, si le hablo en español, me tiene que responder en español!"; on hi està això escrit, vosté parle com vulga, però jo parle la meua llengua, és la que sempre gaste!... Més enrabiat encara em va soltar: "Pues aprenda el español, para cuando le hablen responder bien porque estamos en Espanya y tiene ´la obligación´; aprenga vosté el valencià perquè estem al País Valencià, és vosté un mal educat i un espanyolista (afegir intolerant, seria sobrer per redundant), a més Espanya està allà ben lluny, a Madrid! I se´na va anar exclamat un crit de fúria i posant la darrera paraula: "Sí, Hala Madrid, Hala Madrid! No te jode!" No sé si ho diria perquè la nit anterior havien jugat un partit de futbol Madrid-Barça en la Supercopa, on els jugadors del Madrid entraven a pegar puntellons com si volgueren trencar-los les cames als del Barça, sense que l´arbitre els fera fora, on hi havia un entrenador que és un autèntic perill públic que incita els seus jugadors i els seus hooligans a la violència i on els periodistes de TVE li preguntaven tres vegades més a Manolo Sanchis, exjugador del Madrid que a Gerad López, exjugador del Barça, quan se suposa que haurien de tenir un tracte equitatiu per a ambdós i observem l´enorme parcialitat en els comentaris sempre agranant a favor del Real Madrid, (i tot sempre en castellà, com si el català no existira)… No vaig vore sencer el partit de futbol, només veient els comentaris inicials, els escarafalls teatrers de l´entrenador del R. Madrid que fa apologia de l´agressió, les pancartes contra Catalunya dels espectadors de l´estadi madrileny i els puntellons violents dels jugadors del Madrid, etc. en vaig tenir prou, per desconnectar la tele i posar-me a llegir, passant de ser cómplice de la infàmia i d´"una sensibilitat de masses, multitudinaria i unanimista", com assenyalava Juan Carlos Onetti, en "Cartas de un joven escritor", així que si l´altre es pensava que li anava a respondre-li a l´"Hala Madrid" amb alguna frase enginyosa, es va quedar amb dos pams de nas; pensí després que ni hauria d´haver entrat al drap, i després de contar-li-ho a la meua companya, em va suggerir que quan aquell em va dir cridant que ell m´havia parlat en espanyol, l´hauria d´haver vist vindre i li hauria d´haver respost: "excuse´m, però no l´entenc!"; potser és el que es mereixia; com un entrenador que ensinistra en la violència i es capaç de barallar-se i posar-li el dit a l´ull d´un altre entrenador, hauria de deixar de ser entrenador de qualsevol equip; que aprenga esportivitat o que deixe un càrrec per al qual no aprofita perquè només fa que encendre els ànims més violents dels seus jugadors, dels seus hooligans i treure els pitjors instints dels més bandarres, com es va vore al partit Barça-Madrid que vaig vore sencer; un fulano que només entén el futbol com a destrucció de l´altre equip, sense importar els mitjans ni les formes; un entrenador que només que sap jugar delinquencialment... Perquè estan tan rabiosos i agressius aquesta gent? Potser si aprengueren i conrearen el valencià-català i civisme, estarien més calmats, serien més respectuosos i feliços i, de pas, aprendrien a saber perdre?
