Que conste que aquestes ratlles són només d´aclariment, que no hi ha cap intenció de menysprear globalment l´opció d´Equo per a aquestes properes eleccions. Tant de bo els seus resultats foren els esperats pels partits que la conformen i que una formació ecologista faça possible el salt al congrés. Per desgràcia, la transformació de l´ecologisme polític en espai electoral encara està per vore. Al que cap afegir que les dificultats per tal que un partit nou puga obtenir escons al parlament espanyol són immenses i més encara si la casa es comença per la teulada. Si el que es vol és arreplegar el vot verd i ecologista, no s´entén que la marca verda reconeguda fins ara a nivell electoral, desaparega de la proposta d´Equo i siga menyspreada de manera tan incomprensible; que tot el treball realitzat durant més de dues dècades per tal que la població reconega el logotip del gira-sol unit al nom verd s´haja de malbaratar i alhora fagocitar per una mena d´OPA hostil sense trellat, difícil de pair i d´entendre. Per què eliminar l´únic referent electoral ecologista reconegut per la majoria de la població en ares d´un projecte que ha nascut precipitadament, sense totes les garanties democràtiques de les quals gallardeja, ni amb la transparència suficient que calia esperar.

Les presses no són bones conselleres, ni ajuden a fer bé les coses. Equo ha intentat aglutinar en pocs mesos l´ecologisme polític, però el resultat ha estat fallit. La Confederació Verda de l´Estat espanyol se n´ha quedat fora, per raons molt senzilles: la proposta que se li feia era que s´havia de dissoldre i que, a més, en la nova formació política, qualsevol referència verda quedava eliminada. Evidentment, dues coses de difícil comprensió. Com explicar que la Confederació Verda s´havia de diluir dins d´Equo, mentre que altres partits com ara Iniciativa pel País Valencià i Esquerra Ecologista podien seguir tan tranquil·lament dins de la coalició Compromís? Increïble, però cert (i indignant).

Per acabar-ho d´adobar, Iniciativa per Catalunya, veritables tutors a l´ombra d´Equo, amb qui s´han homologat de manera confederada, i a qui li han posat la música i la lletra en tot el procés de formació, han fet veritables equilibrismes circenses per tal de tapar les grans contradiccions del muntatge. Per una banda, pacten fora de Catalunya amb Equo i segueixen mantenint la seua coalició nacional amb Esquerra Unida i Alternativa. Al mateix temps, Equo rebutja la proposta d´acord a nivell estatal amb Esquerra Unida, però accepta anar de complement amb Compromís al País Valencià. Tot un increïble galimaties que s´haurà d´esclarir a partir del dia 21 de novembre, perquè són més les coses que uneixen que les que separen, si se superen els impresentables personalismes camuflats de falses estratègies.

I enmig de tot aquest desgavell, Els Verds del País Valencià hem optat per sumar i no marejar, per defensar els nostres senyals d´identitat i per ser conseqüents amb un programa electoral amb solucions verdes, radicals i d´esquerres i per això hem pactat amb Esquerra Unida, un bon antídot per a frenar el PP i per a posar les bases d´un necessari canvi de paradigma, que bona falta que fa.