És sabut que des d'un principi la línea de defensa de l'expresident de la Generalitat Francisco Camps (FC) en el procediment jurídic penal en el qué se li acusa de suborn impropi per haver acceptat trages de la trama mafiosa Gürtel, ha segut, primer, dilatar-ho el més possible amb tota mena de recursos perquè no coincidira el juí amb els diferents processos electorals que durant l'any 2011 s'han desenrotllat (eleccions autonòmiques i generals) i, posteriorment, en no ser jutjat per un jurat valencià. En aquest sentit, d'acord amb la informació apareguda als mitjans de comunicació, pareix ser que el TSJV ha rebutjat més de 100 recursos que ha presentat. Inclòs, segons aquestes informacions hi ha aplegat a presentar tres recursos pel mateix motiu.

Pel que ateny a la primera qüestió, la seua tàctica dilatòria ha tingut sort, la segon pareix que no, però en tot cas hom es pregunta si aquest tipus d'actuació processal portada a cap pel expresident de la Generalitat és acceptable jurídicament no sols per a un ciudatà que deuria donar exemple, ¡res més que tot un Molt Honorable President de la Generalitat (i que des d'un principi manifestà en seu parlamentaria que estava desitjant a anar a contar al jutge tota la veritat)! sinó per a qualsevol ciutadà.

Respecte a aquesta qüestió hom creu que FC no ha respectat el que les normes constitucionals i legals que regulen la participació dels diferents actors en un procés judicial i s'atreviria a dir que, presumptament, li s'ha pogut donar un tracte de favor, ja que en la seua actuació ha posat en entredit el principi jurídic de la "bona fe" processal que, com a tot ciutadà, li es exigible, a l'abusar del drets de defensa que tenia per obtindre avantatges jurídiques en ningun cas relacionades amb la finalitat del juí.

En aquest sentit, cal recordar que l´article 24 de la CE al proclamar el dret a la tutela judicial efectiva y a un procés sense dilacions indegudes, imposa de fet als litigants que actuen d´acord al principi de la "bona fe" processal al obligar-los a utilitzar el medis de proba pertinents per la seua defensa i, en el mateix sentit, el Codi Civil en l´article 7 estableix que "els drets deuen d´exercitar-se conforme a les exigències de la bona fe" així com que la "llei no empara el abuso del dret".

Per tant, no és gens descabellat pensar i mantindre que el principi de la "bona fe" està incrustat en el nostre ordenament jurídic i, per tant, també en l´àmbit processal com així ho confirma la Llei d´Enjudiciament Civil (art. 247) al disposar que "els intervinents en tot tipus de processos deuran ajustar-se en les seus actuacions a las regles de la bona fe" i en el cas que el tribunal aprecia que s´ha pogut conculcar "podrà imposar-li , de forma motivada, i respectant el principi de proporcionalitat, una multa que podrà oscil·lar de 180 a 6000 euros, sense que en ningú cas es puga superar la tercera part de la quantia del litigi".

Evidentment, no sols la estratègia dilatòria ha tingut èxit - es va poder presentar a les eleccions autonòmiques com a candidat a la presidència de la Generalitat, per després dimitir - sinó que, també, ha tingut "sort" al no apreciar el TSJV en la seua actuació judicial una vulneració de l´obligació del principi de la "bona fe" processal contemplat a l´ordenament jurídic espanyol.

*Economista