La monarquia està que tremola. No ha calgut cap pronunciament republicà per a fer que la reialesa espanyola comence a passar un dels pitjors moments de la seua història recent. Ja feia anys que la inutilitat de les seues funcions havia quedat ben palesa davant l´opinió pública. Les rendes amb què pretenia viure després del muntatge d´aquell polèmic 23F s´estan acabant i la casa reial s´endinsa en un malson que li pot resultar fatal. L´opacitat i la impunitat amb què aquesta institució anacrònica pretén seguir funcionant està tocant al final. Açò no hi ha déu que ho pare. El consens provinent de la claudicant transició política que va instaurar l´actual monarquia franquista sembla que s´està desdibuixant, ja que les generacions que la van viure i la van condicionar han deixat de tenir tot el poder. S´obri una escletxa de gran transcendència, que té la seua força al carrer i al nou parlament espanyol, amb un percentatge de partits amb un republicanisme actiu més alt que mai.

El Sotrac que està produint la descoberta dels fraudulents negocis del gendre reial és espectacular. De sobte, els poders mediàtics ens posen en els nassos una pudenta i ràpida manera de traure diners que consisteix a guanyar-ne sense pegar un colp i aprofitar-se de forma barroera de la posició familiar i del servilisme de F. Camps, G. Pons o J. Matas, per citar-ne alguns dels més coents. Cosa gens estra­­

nya si ens atenem a la història de la reialesa en general. Però, fet i fet, el mètode d´obrar amb què la infanta i el seu consort han actuat sembla que s´ha acabat: alguns periòdics han posat en marxa un ventilador que pot fer trontollar la monarquia borbònica. Caldria preguntar-se per què ara i no abans €quan resulta que fa més d´un lustre que es coneixen els fraus ara publicats€, per què tanta revolada periodística en uns moments econòmics i socials tan crítics, per què aquesta pseudotransparència informativa quan s´amaga l´iceberg complet d´una família real tan encriptada com innecessària?

Les respostes arribaran al seu temps, perquè no hi ha gat amagat que, al remat, no siga trobat.

I per a gats encoberts, el Borbó en cap, del qual poques coses se´n sap. D´això, ja se n´han encarregat els pactes de silenci entre els mitjans de persuasió de masses i els poders fàctics, que porten dècades protegint la institució reial de manera vergonyosa. Els secrets que impregnen la Zarzuela serien letals si els descobrira la ciutadania. Els enigmes que envolten la procedència de la fortuna reial, valorada en més de 1.700 milions d´euros €la 14a espanyola€, són inexplicables si ens atenem als 9 milions anuals assignats a la corona. Alguns historiadors afirmen que alguna cosa van tindre a veure els antics amiguets de l´ànima del rei, com ara, Ruiz Mateos, Javier de la Rosa o Mario Conde, tan vilipendiades ara però tan inseparables del sobirà fa uns anys. Per no parlar de l´Expo 92 o de les torres KIO o del petroli d´Aràbia Saudita o del tràfic d´armes o de l´especulació financera... i tants d´altres negocis relacionats amb l´entorn personal d´una monarquia que mai no hauria d´haver regnat.