El Cas Gürtel, conegut popularment com el judici del vestits, ens està desvetllant, setmana rere setmana, quina és la talla política, professional, moral i humana de dos, si més no, dels polítics valencians que més poder han tingut en aquests darrers anys. És un escàndol i un escarni per a tots els valenciana, i per a la intel·ligència, les declaracions gravades que hem escoltat de boca de l´expresident Camp, el que fou el número dos del PPCV Ricardo Costa i els de la resta de corruptes de la trama. Aquestes declaracions haurien de poder ser escoltades per tots els valencians per adonar-se´n per quina mena de xoriços hem estat governants. La societat valenciana hauria de tindre vergonya d´haver tingut aquesta mena de polítics corruptes. Ja hem pogut escoltar com en lloc de dedicar-se a defensar els interessos de tots els valencians i valencianes es dedicaven a ordir una trama corrupta cercant el benefici propi, el dels "amiguitos del alma" i el del partit.

La darrera imatge que hem vist de Camps i Costa en els periòdics fa pena. Mentre el jurat llegia les proves contra tots dos, el primer el vèiem llegint el llibre " La ruta antiga dels homes perversos " i el segon fullejant el periòdic. L´exemple de tots dos, advocats d´ofici que haurien de donar exemple, no és gens aconsellable, i encara menys si afegim que en la majoria de les sessions el jutge els va haver de cridar l´atenció per la seua actitud gens professional i més aviat infantil.

No sabem si la decisió és del mateix Camps, jo personalment pense que la idea ha estat dels seus amics de l´Opus, però la qüestió és que no és gens normal que en un judici, i mentre el jutge llegeix les proves inculpatòries, veure a l´acusat llegint un llibre. I, a més a més un llibre que analitza la història del sant Job, un personatge bíblic que, segons les sagrades escriptures cristianes, va ser un exemple de tremp i aguant en les nombroses proves que Déu el va sotmetre, fins a tal punt que se´l coneix popularment per l´expressió " tindre més paciència que el sant Job" La idea que ha volgut transmetre l´expresident ( recorden que els amics de la trama el coneixien com " el curita"), o la dels seus beats amics tant avesats al món de la iconografia, els gestos i les explicacions mitjançant paràboles, ha sigut la de donar-nos a entendre que, com en el cas del sant Job, ha de tindre molta paciència per aguantar aquest judici? Ens ha volgut dir que ha estat enganyat, temptat i traït i que ell ha pagat per tots? La seua actitud llegint aquest llibre, i d´indiferència mentre el jutge detallava totes i cadascuna de les proves que l´inculpen en la trama corrupta, és una prova més de l´actitud arrogant, prepotent i burlesca d´un polític que, com Job, ho va tindre tot: poder, prestigi, influència, futur... I que temptat per la cobdícia, l´arrogància, els diners i el luxe ha acabat caient molt baix: abandonat a la seua sort pel seu propi partit, traït pel cercle d´amics més íntims i, el més vergonyós, haver de partir el ridícul més espantós en veure com els membres del tribunal, i tota la societat valenciana, escoltàvem les seues converses telefòniques amb el capo de la trama corrupta .

Diuen que Job va tindre molta paciència. La paciència cristiana de Job, la paciència hipòcrita de Camps, la paciència estoica del poble valencià que estem aguantant la vergonya d´aquest judici. Un judici que a hores d´ara no sabem com acabarà, alguns imaginem el final i continuem pensant com aquella dita que diu que " qui troba un bon padrí, ja ha corregut mig camí". I, malauradament, els governants actuals tenen molts padrins en el món judicial i polític. Però tot i així, si més no, als valencians hauria de servir-nos per pensar molt i molt a qui votem cada quatre anys.

Malgrat totes les penalitats, al final Déu orgullós de Job per la seua paciència il·limitada i fidelitat incondicional el va recompensar amb riqueses i una llarga vida. Em jugue el que vulgueu que la història del Molt Honorable acaba, si fa no fa, com la del popular Job, tot i que on hi figura el nom del creador l´heu de canviar per aquell que tots ja sabem. Sí, així de clar: "por los servicios prestados"