Al llarg de les ultimes setmanes i dies podem seguir als mitjans de comunicació els diferents moviments dels candidats a la secretaria general del PSOE amb l’objectiu de dinamitzar el debat, els conceptes, el missatge i el projecte què volem oferir a la societat; així mateix podem entendre les diferents propostes com de positives de cara al congrés federal de Febrer de 2012, en el qual es consolidaran les bases del socialisme del futur enclavat en un període de temps difícil, convuls i complex per a tothom.
Per altra banda, el socialisme valencià té una gran repte l’última setmana de Març en el seu congrés nacional, en ell es deixarà palès la difícil situació que es viu en aquestos moments així com es debatrà les noves línies programàtiques, els nous equips i el nou lideratge que portaran el rumb de l’organització els pròxims anys per poder revertir la sagnia de vots, de militància i de credibilitat que malauradament descriu al PSPV des del darrer congrés.
En aquest context, els socialistes valencians hem de ser conscients de la importància de conciliar, de trobar un punt òptim entre les resolucions del congrés federal de Sevilla i un discurs diferenciador valencià per al nostre proper congrés nacional. Perquè pensar que des de Madrid ens van a resoldre tots els nostres problemes pot ser una errada estratègica de dimensions èpiques; és evident el desajust i la manca de sintonia del socialisme espanyol donat els resultats de les generals del 20N, però també és una realitat la crisi i la deriva endogàmica què pateix el socialisme valencià, agreujada en els últims anys.
És per tant que necessitem assolir una narració valencianista de progrés amb personalitat pròpia dins i fora de l’espectre polític del nostre territori, un discurs d’obediència valenciana que vaja de la Sènia fins al Segura allunyat del sucursalisme, perquè les relacions del País Valencia i del PSPV amb Espanya i Europa s’han de basar en la coordinació però mai en el subordinació.
En altres paraules, elaborar un discurs rupturista amb la invisibilitat política que patim avui, tan al nostre territori com a Madrid, el qual estiga a l’avantguarda dels interessos del poble valencià i què done pas a polítiques en majúscules(com deia Ernest Lluch) en la defensa d’un nou model productiu valencià, d’una nova forma d’entendre la R+D, d’una nova solució financera valenciana, d’un nou model territorial valencià... així com la recuperació de la nostra identitat com a poble en termes culturals, històrics i lingüístics situada en el context de l’ Espanya plural.
En definitiva, podem concebre com de molt positives les reivindicacions encetades en la carrera a encapçalar el timó de Ferraz, que de ben segur ens ajudarà a donar un impuls a les nostres constants vitals del moment, però malgrat tot i per allò que ens pertoca als socialistes valencians, o recobrem un projecte socialdemòcrata i en clau valenciana en defensa de la nostra autoestima, o el nostre futur serà complicat.
*Militant PSPV i membre equip Francesc Romeu.
