Quan semblava que la submissió i el desencant s´havien implantat en la societat valenciana, de sobte, una saludable revolta ens envolta sense treva ni descans. L´escola pública s´està alçant en peu de pau contra el bel·licisme devastador d´una Generalitat que pretén desmantellar la feble societat del benestar existent. Des de tots els punts de la nostra geografia, les comunitats educatives estan demostrant que no es deixaran intimidar per majories polítiques absolutistes que en cap moment havien tingut el detall d´anunciar l´aplicació una política de retallades tan destructiva com contraproduent.
En els darrers mesos la ciutadania està començant a assimilar les conseqüències de les polítiques malbaratadores dels governs del PP realitzades des de la seua instal·lació en les institucions valencianes. Són ells els responsables del saqueig malbaratador generalitzat de les arques comunitàries i de la manca dels recursos necessaris per al sosteniment dels serveis públics.
Les rialles amb què inauguraven la Vergonya Mítica de Zaplana (al voltant de 400 milions), les ciutats mediàtiques de la ciència, de les arts i de les llums (prop de 2.000 milions), la joguina de la fórmula 1 de Camps (cap als 300 milions), la copa Amèrica de Rita (més de 350 milions), l´aeroport de Castelló de Fabra (180 milions), la maqueta de les torres de Calatrava (15 milions) i un llarg i trist etcètera, estan a punt de convertir-se en una immensa ploralla col·lectiva, perquè ens han situat en un atzucac que ens volen fer creure inevitable i del qual ens volen treure amb una mà davant i una altra darrere.
Els mateixos que ens han conduït a aquest deute de 30.000 milions d´€ ens intenten vendre la moto de les solucions, amb l´aplicació d´unes receptes més espoliadores encara, més perjudicials per a una majoria que pretenen mantenir acollonida amb el recurs de la por i del xantatge mediàtic. I davant d´aquest estat de coses, una nova etapa de participació ciutadana s´inicia.
El menfotisme aclaparador davalla cada dia que passa, afortunadament. En estos darrers mesos s´està demostrant que una altra manera d´afrontar aquesta estafa que anomenen crisi és possible. Des de cada comunitat escolar del País Valencià, una esperançadora i permanent mobilització està plantant cara a la dures i absurdes mesures de l´administració autonòmica, que pretenen desmantellar el sector públic siga com siga, i com més prompte millor.
Però, una imparable i molt saludable rebel·lió a les aules s´ha posat en marxa i promet no defallir fins a aconseguir una veritable educació pública i de qualitat. I recordem que la protesta és educativa, perquè és el testimoni i el compromís col·lectiu, tan necessaris en una societat atomitzada com l´actual.
Resulta molt optimista poder comprovar que és possible recuperar la implicació de la societat en una causa comuna. Perquè sense una societat crítica i reivindicativa, que estiga disposada a lluitar per millorar el benestar comunitari, el totalitarisme té el camí lliure. I això, no ho podem permetre de cap de les maneres.
