?A l'agost de 1937 es va celebrar, ací a València, el primer i únic congrés de l'agrupació Dones Lliures de la Confederació Nacional del Treball.
?Setanta-cinc anys després, malgrat haver superat les 20.000 afiliades i haver modificat la mentalitat de nombroses dones durant la seua vigència, ha sigut una de les grans desconegudes de la nostra història.
?Però encara que la gran història les haja ocultades durant tots aquests anys, i excepte honroses excepcions no apareguen en cap dels innombrables textos que es refereixen a eixe període, la petita, la que s'escriu cada dia amb la vida de cadascú, ens ha deixat la seua empremta indeleble.
?Van ser avantguarda en les reivindicacions de drets per a les dones: van fer una labor ingent en l'alfabetització de les obreres i camperoles; van crear escoles i guarderies; van abordar el tema de la prostitució sense els prejudicis cristianitzants que han estigmatitzat a qui l'exerceixen, i sense les demagògies que recolzen més a qui es lucren d'ella que a qui la pateixen; van tractar la sexualitat amb la senzillesa i naturalitat amb que no ha sigut mai més abordada, lluny dels tabús i les beateries a que ens tenen sotmeses les religions; van defensar l'avortament lliure en uns temps en què ningú s'atrevia ni a imaginar-lo… I tot lluitant braç a braç amb els seus companys, però creant el seu propi espai per a reivindicar i trobar la solució a la discriminació que patien.
?En aquest 8 de març, en el setanta-cinc aniversari del seu congrés, em pregunte què pensarien elles dels "avanços i reculades" que hem aconseguit les dones; què haurà pensat Maruja Lara, morta en aquests dies de carreres policials; què pensarà Concha Liaño des de Caracas.
?I em pregunte què dirien de qui recentment parida s'incorpora al seu treball, "per a donar exemple", i de qui res més iniciar la seua marxa en un ministeri amb competències en igualtat redueix la violència masclista a agressions en l'àmbit familiar; o de qui dirigeix uns cossos de seguretat que es dediquen a pegar a menors i inverteixen la justícia, fent de l'agressor la víctima; què dirien de qui regeix el ministeri que polvoritzarà l'escassa conciliació amb la penúltima reforma laboral.
?Roïns temps corren per als drets de les dones, com a roïns van ser els seus. Però elles van trobar el camí per a ser "Insolents", com li agrada dir al director de cinema Juan Felipe en el seu documental "Indomables", i trobar la via de fer el seu somni realitat i de mantenir la flama de la utopia fins a les seues morts.
?I per açò, seguint el seu exemple només podem dir una cosa aquests dies: Sigues Lliure i Lluita.??
CGT-Universitat de València
