La por sempre ha estat una arma prioritària per al poder establert. Estem vivint una època en què ha quedat més que mai al descobert aquest fenomen. Des del matí a la nit ens persegueix el discurs catastròfic que apunta cap a la pitjor de les situacions econòmiques, cap a l´inevitable crac que només els dirigents elegits podran capgirar si hi confiem cegament. L´única cosa que podem fer —ens diuen— és deixar-nos portar per uns governants que estan actuant sense ocultar que són comissaris polítics del poder econòmic, com apuntava José Saramago quan la cosa no resultava tan evident. Només cal fer una ullada als governs dels països anomenats PIGS (porcs en anglés i que correspon a les inicials de Portugal, Irlanda/Itàlia, Grècia i Espanya), on les polítiques i fins i tot els mandataris són teledirigits a distància pel BCE i pel FMI.

Des de les anàlisis de Sigmund Freud i d´Erich Fromm sobre els mecanismes que fan que la persona romanga presonera de la por en aquesta societat de masses, ha plogut molt i no precisament per a millor. Des l´educació familiar o formal a la televisiva, les persones entrem en un adoctrinament difícil de desempallegar-nos-en. La família i l´escola comencen amb una tasca de control que ens homogeneïtza cap al conformisme. La societat de consum ens incorpora de joves a una dependència malaltissa per posseir objectes sense plantejar-nos ni les necessitats reals, ni l´origen dels productes, ni les conseqüències ambientals de les nostres compres. Però, fet i fet, ens introduïm en un maremàgnum de complicitats que van formant un teixit social del qual resulta molt complicat eixir-se´n. I quan ens fem majors, els mecanismes del control informatiu i de la manipulació dels mitjans fan possible la claudicació mental de la majoria de la ciutadania.

Mentre això funciona, no cal la repressió pura i dura de la població. Mai no havia estat tan evident la màxima encunyada per Noam Chomsky que assenyala que la propaganda és a la democràcia el que la porra a l´Estat totalitari. I si cal, es passa de la manipulació a la mentida i s´utilitzen els mètodes més totalitaris però de vegades necessaris per a aconseguir mantenir el domini absolut. Quan una mentida és moltes vegades repetida, es converteix en veritat absoluta per al ramat manipulat. Aquest mètode el va utilitzar Goebbels, ministre de propaganda nazi i vaja si va aconseguir els seus objectius. Però la por no té perquè durar sempre. Ara hi ha les condicions per a anar acabant amb el conformisme a què ens volen lligar per vida els poders econòmics, governamentals i mediàtics. La llibertat és l´antídot; l´organització, el camí a seguir; la resistència, l´actitud bàsica; la revolta i la praxis alternativa, el principi del final del neoliberalisme actual.