Només fa tres dies, era de bon matí, vaig aturar-me a veure el meu amic, l´ase ronyós i savi. Em dirigia al campus universitari i vaig decidir parar-me i parlar una estona. No l´havia vist des de dilluns i tenia endarrer de conèixer el seu estat d´ànim. Li havia contat un fet admirable que em succeí en una de les primeres classes del segon quadrimestre. He de dir que feia molt de temps que no em passava una cosa semblant. Doncs succeí que, després de la primera hora de classe, durant els deu minuts que dedicam al descans, abans de reprendre de bell nou la tasca, els alumnes es posaren a discutir i a debatre al passadís el tema de què havíem tractat. Em va semblar un miracle i vaig córrer a contar-ho al meu amic.
L´ase va respondre:
-És un miracle, segons contes; però no m´estranya. Sé de cert que, més enllà de Disneylàndia, hi ha alguna cosa que s´assembla al paradís. Sota l´empedrat, la platja. Tanmateix —afegí— no puc deixar d´esser un jove del seixanta vuit.
Em vaig parar a veure´l. Ara sé que en el fons de l´ànima el meu amic és un pedagog irresistible. Havia reunit els animals que habiten les terres que voregen els edificis universitaris. Hi havia tres gallines, un gall favat, tres o quatre indiots, una colla de perdius, mitja dotzena de conills, un eriçó, una porcastra i els seus porcellons, una guarda d´ovelles, unes poques cabres, un bou, un mul, quinze moixos, dos cans llebrers... I els ocells que proveeixen el cel d´habitants: àguiles, estornells, orenetes, gavines, gorrions, merles, coloms... Semblava que s´havien reunit en concili. L´ase havia començat a parlar-los amb fermesa i prudència.
Em va recordar Sant Antoni de Pàdua, mentre es dirigia al congrés d´animals. El sant decidí predicar la bona nova als peixos de la mar. Els homes no l´escoltaven. Una multitud de peixos acudia a sentir la seva predicació. També, el meu amic predicava en el desert. I això el féu decidir a convocar l´animaleria que habita a la vora del campus. Hi ha molts d´animals que envolten els edificis universitaris. I són intel·ligents, amables. L´ase impartia una lliçó de sociologia de la llengua. Únicament he pogut sentir les darreres paraules:
-Només als extramurs, més enllà de les parets que limiten el campus, existeixen els caps independents: vosaltres, germanes i germans, els més agosarats, els més nobles. A l´interior dels murs, una fàbrica de fer caps quadrats. Com sempre, la intel·ligència és fora dels límits.
Tot i que era de bon matí, els animals l´aplaudien entusiasmats. No he sabut estar-me de fer-ho i he anat cap allà on m´impulsava el cor. L´ase ronyós i savi ha tancat la seva intervenció amb unes paraules que m´han emocionat. Ha dit:
-Els homes i les dones d´aquest país es barallen sovint perquè no saben amb quina llengua parlen, ni quina llengua volen parlar, ni quina és la llengua que, per tradició i història, ens és pròpia. Quantes generacions hauran de passar per a que puguen tenir una relació serena amb la llengua?
Els animals somreien.
