Fa uns dies, d'una manera molts suscinta s'arreplegava a la premsa que el teòleg de Palencia, Juan José Tamayo, havia sigut "apartat de la comunió eclessial"; això ho fa saber la diocesi palentina, que recordava que la Conferència Episcopal Espanyola l'havia advertit el 2003 perquè "les seues publicacions teològiques i manifestacions públiques són inconpatibles amb la condició de teòleg catòlic". El comunicat clerical del bisbat de Palencia serveix per a recordar als seus fidels que la conferència titolada "Otra teología es posible: pluralismo religioso, interculturalidad y feminismo", que estava prevista que se celebrara "no ha sigut promoguda", ni pel bisbat, ni per cap associació o moviment que pertany a l'Església catòlica". La resposta indignada del teòleg ha sigut: "Em sembla una injerència en la meua vida professional i una coacció als catòlics. Que impius els que haurien de donar exemple de pietat", va lamentar; encara com, no estem a l'Edat Mitjana del tot, i l'Església, tot i tenir molt de poder, sembla que ha deixat de cremar en fogueres als teòlegs disidents perquè si no augmentaria la contaminació atmosferica amb fogueres com a les Falles, com narra la novel·la de Miguel Delibes "El hereje", contra els erasmistes, ubicada a Valladolid, on sembla que també estava previst que anara a conferenciar el teòleg excomunicat, com si l'Església encara estiguera a l'Edat Mitjana quan excomunicava, condemnava, torturava i cremava en la foguera, en nom d'un "Déu" que ens l´han fet avorrir i maleïr per a sempre (quan era adolescent Déu encara deien que deia que calia amar els enemics i no discriminar cap llengüa ni cultura, ara, aquesta modalitat "divina" reaccionària, ens l'han fet tornar especialment odiós per antivalencià i classista), si està fet a la seua imatge isemblança o és fruït de les seues projeccions neuròtiques, malaltises o privilegis d´alta classe social, que estan en contra de la llibertat, de lademocràcia, del respecte als drets humans i de la reflexió, només mereix existir un Déu així per a condemnar a uns seguidors tan perversos que tornen la vida un infern, amb el seu suport incondicional als totpoderosos; Tamayo s'afig als millors teòlegs, com Hans Küng, Leonardo Boff, Jon Sobrino, Gutierrez, ReyesMate, Giulio Girardi, bàsic en el diàleg marxista i cristià als anys seixanta, recentment mort... i tot un seguit de gent que proposen un cristianisme encarnat en les necessitats de la gent, que lluite contra les angoixes dels més pobres i desemparats.
Aquesta notícia m'ha dut al record que fa uns anys, cinc o sis, les comunitats cristianes de base de València havien decidit portar a Juan José Tamayo, ací, perquè fera una conferència i no tenien lloc on donar-la, (com, segons conta l´Evangeli, Maria no tenia sostre on parir a Jesús); no sé si m'ho va dir l´amic Honori Pasqual o Deme Orte (o tots dos), els proposí parlar amb Enric Benavent, ex-company i amic del Seminari de Montcada, que en aquell moment era vice-rector de la Facultat de Teologia de València per sol·licitar-li una aula d'aquesta Facultat del carrer Trinitaris perquè em semblava molt "inelegant" que no tinguera lloc per a conferenciar, em donaren el vist-i-plau advertint-me que
no ho veien factible, i a ní a la facultat teològica i portí un "humil" escrit de sol·licitud potser amb "suplica" i tot; Enric Benavent s'estranyà de vorem a l´antre teològic perquè feia temps que no ens veiem, em sembla que se'n alegrà, almenys "aparenment", però, quan li vaig dir el motiu de la "visitació", serva un silenci greu i em va dir, seriós, que anarem a prendre una cervesa a la plaça de la Mare de Déu, ens preguntàrem per la família i per la vida de cascú després de molts anys sense vore´ns i quan li vaig tornar a insistir sobre si deixarien un aula per a Tamayo, em va soltar: "Com t'agrada engisnar (emprenyar), eres un provocador!; li repliquí que, per deformació, al meu ofici s´incitava a provocar el pensament, i no sempre s´aconseguia, que argumentaren per què no li deixaven un aula a la Facultat de Teologia perquè s'explicara si és un eminent teòleg i si no estaven d'acord amb ell que no anaren a la seua xerrada o si volien que anaren i li digueren en què no estaven d'acord amb Tamayo i per què (en el feminisme?, en el suport als homosexuals?, en la prioritat dels més pobres? O en els misteris de la Santíssima Trinitat? O en el qüestionament de la "infal·libilitat" papal com un residu de la monàrquia de l´antic règim…); em va respondre -l'actual bisbe auxiliar de València, que no de Palencia- que les posicions teològiques de Tamayo i la jerarquia catòlica eren completament antagòniques i li repliquí que els qui estaven en posicions antagòniques amb l'Evangeli era la jerarquia catòlica actual, tret d´honroses excepcions- que els
jerarques discriminen a les dones, s'alien amb els poderosos, els més rics i els empresaris (com s'ha vist, ades i ara, amb l'atac del senyor Rouco a la JOC (Joventut Obrera Catòlica i a la HOAC, per fer un manifest contra la contrareforma laboral del govern del PP que lamina els drets laborals de la classe treballadora), no respecten les diferents opcions sexuals de les persones, coaccionen la llibertat i amedranten les dones per no permetre que decidisquen la seua maternitat... que si no es permetia a Tamayo conferenciar a la Facultat de Teologia, els ho preguntaria als de comunitats cristianes per enviar-ho a la premsa denunciant que un bon teòleg era vedat i no li deixaven que s'expressara amb llibertat; Enric Benavent em va dir, rient que això no valia perquè era fer xantatge, i, irònicament, digué que no calia ni que els ho
preguntara perquè segur que voldrien atacar a la jerarquia i desprestigiar-la; li repliquí que la jeràrquia catòlica ja s´encarregava de desacreditar-se ella sola a consciència mostrant les seues obsessions impúdiques i politiqueries, però, els ho preguntí als cristians, i em van dir que no volien que ho comunicara a la premsa perquè les relacions entre la jerarquia i les seues comunitats eren molt tenses i conflictives, encara estava l´anterior arquebisbe, el senyor Garcia-Gasco... i creien que era millor no atiar el foc, tot i que sa "il·lustríssima" no parava d´atiar-lo; jo no estava d'acord, perquè em sembla que la societat valenciana tenia dret a conèixer la intolerància de la jerarquia
catòlica però vaig pensar: "ja s'ho fareu", si voleu ser còmplices d'un sectarisme eclesiàstic i clerical cada vegada més repressor i opressor de la
llibertat i dels drets a expressar-se, a debatre i a raonar argumentativament; que no conten amb mi... per a fer de Celestina perquè no hi ha res que em moleste més en les religions que el secretisme, l´opacitat, els misteris i les reverències a les entitats "superiors"… les mentides i les "veritats", també, clar... Fins ara no he dit res i he respectat el que em demanaren els de les comunitats cristianes de base, en contra de la meua consciència, però ara que he remembrat tot allò ho he volgut consignar-ho perquè em sembla que l´opinio pública ho ha de saber per conèixer el grau de sectarisme d´una jerarquia catòlica fanatitzada i enclaustrada en posicions tridentines, anticristianes i contrareformistes.
En aquell moment, quan conversí, "amablement" i educadament, no cal ni dir-ho, amb el vice-rector, al meu ex-company, Enric Benavent, al cap d'uns pocs mesos, el feren bisbe auxiliar de València, ara ho dic perquè li porte mes oportunitats
d'ascens en la carrera eclesiàstica, tot i que pense que la cimera de l´Església catòlica ha esdevingut en les darreres dècades, en general, una secta perillosa, un cos estrany al cristianisme, que només pensa en condemnar i assenyalar heretges per la banda esquerra i per la banda dreta no paren de rehabilitar inclús als lefebvristes que donen suport als nazis i neguen l´Holocaust de la Shoà; exçalcen els més dolents i condemnen els millor, quan al concili Vaticà 2 es va concloure acabar amb les "condemnes", compartir les joies i les angoixes de la gent més necessitada, obrir finestres i airejar-la perquè olia molt malament; ara sembla que encara ol pitjor que en temps de Joan XXIII i continuen tancant portes i finestres, donant suport als moviments més reaccionaris i integristes, condemnant, ex-comunicant i censurant als teòlegs liberals i
lleugerament d´esquerres, Tamayo, a José Mª Vigil, Benjamin Forcano, Evaristo Villar, José Arregui, José Mª Díez-Alegria, Juan Antonio Estrada, José Mª Castillo, Ximo Garcia Roca, José Antonio Pagoda pel seu llibre "Jesús. Una aproximación"… i fent el ridícul perquè així mostren la seua autèntica talla "humana", autoritària i totalitària, d'un club patriarcal i masclista de fadrins castrats que fan de la misoginia, de l'antisexualitat i de l'atac a la llibertat intel·lectual de teòlegs, filòsofs, sindicalistes, etc. que defensen els drets de la classe obrera, de les dones, dels homosexuals, dels immigrants o dels països del sud, el seu propòsit prioritari per mantenir els seus privilegis: la
seua autèntica missió a la Terra; ei, l´altra gran missió és l´extermini del català-valencià al nostre País des de l´arquebisbe Mayoral fins al d´ara mateix, tot i que encara hi haja bona gent, "ben intencionada" i molt ingènua, de la Vall d´Albaida, de la Ribera, del Vinalopó, de la Marina, de l´Horta, etc. que supliquen perquè es canvie la indiferència, el menyspreu i l´odi ferotge que li tenen al valencià...
El teòleg Tamayo, que havia sigut invitat per la Universitat Popular de Palencia, no s´ha mossegat la llengua i ha respost: "El senyor bisbe està
espacialment desubicat. Confón l´espai religiós amb l´espai públic i intervé en aquest com ho fera a l´Edat Mitjana quan el bisbe era el senyor feudal. En l´espai públic pot opinar com qualsevol ciutadà, però no imposar la seua ideologia i mentalitat dogmàtica i menys encara posar límits a la llibertat d´expressió, com tampoc coaccionar als catòlics, que són lliures per a decidir pel seu compte. Episcopat i teologia es mouen en diferents plans. Jo no puc sometre les meues investigacions teològiques al dictamen dels bisbes. Si ho fera, llençaria al fem 40 anys d´investigació i desacreditaria la teologia"… Hem d´afegir, prou desacreditada ja per la barbàrie teològica que habitualment
arriba al cim i sosté a les jerarquies de totes les èpoques, tot i que també hi ha teologia que qüestiona, dubta i s´interroga, tot i que semble una paradoxa o un oxímoron; alguns bisbes, "cretinament", pensen que encara tenen dret de cuixa i a infatilitzar els seus subdits formats en el servilisme, les reverències i l´esclavatge doctrinari, que creuen que ningú més que "ells" tenen dret a pujar a la trona, a la paraula i a la llibertat… com podeu observar tot molt inquisitorial i tan "cristià", en el sentit de `cretí`, com diria Niesztche, suprimir els drets dels altres i tornar-los ramat de tendres ovelles guiades per pastors ferotges; a l´anterior govern socialista, totes les setmanes li feien
manifestacions pancarteres, com si foren llops, però, des de que estan els "seus", els antros jeràrquics s´han tornat bordells silenciosos, per allò de callen com les gallines quan menjen "el pinso, per tant existics"; no m´extranya que s´òbriguen tantes facultats "catòliques" (a Alacant, a València…) on no deixaran mai entrar a ningú que pense, "lejos de nosotros la funesta mania del pensar", com li assegurava el rector de Cervera al Rei Fernando VII, "el felló" (el traidor, deslleial i opresor) que va abolir la Constitució de "la Pepa", el 1812 per aconseguir fer, pels segles dels segles, subdits submisos i servils que criden: Vivan las caenas i amén!
