Així com qui no vol, els sindicats majoritaris de la funció pública deixen caure als seus malaguanyats i vilipendiats representats que cal fer un referèndum per tal de decidir si s´accepten les propostes del govern valencià en matèria de retallades. Vés per on, es convoca per primera vegada un referèndum per a donar o no el vistiplau a una proposició que modifica el decret inicial de manera irrisòria, contra la qual ja s´han manifestat els agents socials, tot qualificant-la d´insuficient.
I molta gent ens preguntem: a quin sant un referèndum, quan per qüestions molt més importants mai no se n´havia convocat mai cap? Per a què una consulta sobre un tema que està més clar que l´aigua, segons la mateixa opinió dels convocants? Per què en un moment en el qual els treballadors i les treballadores a què diuen representar estan parlant d´un altre assumpte, com ara la necessitat de plantar cara a les retallades d´una manera més contundent? A què juguen, doncs, els sindicats? On pretenen amagar-se després d´unes mobilitzacions tan nombroses? Quan deu ser el moment de posar en marxa noves mesures de força, com ara una vaga indefinida de dos o tres dies a la setmana fins que s´aconseguesquen les reivindicacions mínimes que facen possible caminar cap a la recuperació dels serveis públics i dels drets laborals perduts? És difícil deixar de pensar que el referèndum convocat per al 10 de maig podria tindre un efecte negatiu sobre el nivell de mobilitzacions assolit, un refredament de l´impuls reivindicatiu dels darrers mesos. Ara hi ha les condicions necessàries i suficients per a tirar més llenya al foc, per a fer un nou pas per tal d´anar més enllà. No es pot malbaratar tot l´esforç dut a terme fins ara. I més quan el ministre de Guindos acaba d´anunciar que el PP té decidit seguir amb les retallades en sanitat i educació, en comptes de traure més recursos de les intocables immorals grans fortunes, del delinqüent indultat frau fiscal o de les perdonades rendes del capital. Si tinguérem la política fiscal de Suècia, l´estat espanyol ingressaria 200.000 milions d´€ més, quantitat suficient per a crear 5 milions de llocs de treball en els serveis públics, acabar amb l´atur i passar d´1 de cada 10 persones en edat de treballar a 1 de cada 4 dedicades a l´Estat del Benestar (i equiparar-nos amb el país nòrdic esmentat).
Comptat i debatut, davant un referèndum enverinat, la millor opció és l´abstenció, una objecció activa al paper i a la funció paralitzadora dels sindicats que miren cap a un altre costat. Cal dir-los clarament que si no es posen les bateries, no anirem enlloc i, a més, perdran la poca credibilitat que els queda. El que hi ha en joc és massa important com per a jugar a altra cosa que no siga la potenciació de les assemblees de treballadors i treballadores dels serveis públics i el convenciment que cal arribar al final amb totes les conseqüències, perquè les úniques lluites que es perden són les que s´abandonen. I això, no ens ho podem permetre.
