Era molt més fàcil ser valencians fa sis mesos, quan la culpa de tots els nostres mals la tenia ZP. Era ell qui ens negava el finançament, ens llevava l´aigua i feia que la nostra natural disposició a crear riquesa es vera sobtadament neutralitzada, degut a algun ritual de bruixeria perpetrat en les nits de Moncloa. De tots era ben conegut l´odi que l´expresident professava a tot lo valencià i si a algú se li oblidava esta circumstància, el nostre paladí de les essències pàtries, Paco Camps, acudia prest per a recordar que ZP ens odiava fins a la molla de l´os. Era més simple ser valencià fa sis mesos. Ara, sense ZP a qui culpar, amb Camps fent de Tio Paloma en l´Albufera i complits els primers cent dies del nou govern de salvació presidit per Rajoy, els valencians comencem a tindre dubtes sobre les nostres creences més arrelades.
És cert que per damunt damunt, les primeres actuacions del Govern de Rajoy no pareixen estar especialment destinades a perjudicar als valencians. Les pujades d´impostos són igual de roïnes per a un valencià com ho són per a un gallec i la reforma laboral fa tan esclaus als treballadors de Sollana com als de Torrelodones, però hi ha alguna cosa en la música que toquen a duo els governs central i autonòmic que no acaben de sonar tan dolçament com ens prometien. Per a començar, l´aigua que durant dos legislatures ha sigut reivindicació perenne i prova palpable de la injustícia contra els valencians, ha desaparegut per complet de l´agenda davant del silenci còmplice del nou president de la Generalitat. Cal deduir que si ZP ens va llevar l´aigua, Rajoy, no pensa tornar-nos-la. I després està el finançament, la insuficiència del qual ha sigut glossada abundantment fins fa ben poc per Fabra, exigint que es recomptara al milió de valencians que segons el Consell s´havia deixat sense comptar del pèrfid ZP per a escatimar-nos els diners que ens corresponia i arriben els primers pressupostos de l´era Rajoy i no sols no som més i millor considerats pel govern central, sinó que baixem escalons en el rànquing autonòmic. Pobre milió de valencians que no tenia qui els comptara i ara no tenen qui es recorde d´ells.
Però lo que realment fa olor a podrit en esta Dinamarca popular, és l´actitud que mantenen els xicons de Rajoy respecte al Corredor Mediterrani. Mai se´ns haguera ocorregut pensar que un govern votara a Europa en contra de tan necessària inversió i no obstant això, este ho ha fet i sense despentinar-se. I Fabra ¿què diu de tot açò? Que si vols arròs Catalina, res de res, es comporta com si haguera ocorregut tot al contrari, com si Rajoy s´haguera encadenat a les portes del Parlament Europeu reivindicant qual perroflauta l´execució del Corredor Mediterrani.
Després de cent dies de foscor, ens ha sigut rebel·lada una veritat atroç, si ZP ens odiava, Rajoy ens odia a mort.
?Secretari general d´UnitsxValéncia
