El creixement del dèficit a les comunitats autònomes (CC AA) i l´elevat endeutament que presenten alimenten l´ambient d´involució autonòmica que va prenent cos a la societat espanyola. Sembla ser que els mercats financers han estat l´aliat perfecte, i a l´hora l´excusa del Govern d´Espanya, per a divulgar que el problema del dèficit de les administracions públiques està a les CC AA. I açò cal matisar-ho. El 70 % del dèficit acumulat els tres darrers anys (2008-2011) i el 76 % del deute públic al final de l´any 2011, són responsabilitat de l´Administració central, mentre que les CC AA són responsables del 28 % del dèficit i el 19 % del deute públic, tot i considerant que la seua despesa ja representa el 35 % del total de les administracions publiques. Amb l´arribada de la crisi, els ingressos públics es redueixen, però són les despeses en sanitat, ensenyament i protecció social, totes tres responsabilitat de les CC AA, les més necessàries.

Pel que fa al País Valencià, som capdavanters al creixement del dèficit i al volum del deute públic. Som la primera comunitat en endeutament com a percentatge de PIB i la quarta en dèficit acumulat durant els anys 2008 a 2011. I esta situació sols pot ser conseqüència dels següents aspectes: haver gastat molt, haver malbaratat els recursos de que disposàvem, o haver ingressat poc. Anem a pams. La Generalitat Valenciana ha estat el govern que menys ha gastat per habitant durant els anys 2002-2009. En concret, 2.749 euros per habitant, front als 6.384 euros de Navarra o 3.522 euros de la mitjana de les CC AA. Si la Generalitat ha gastat un 22 % menys que la mitjana, esta diferència és menor a les despeses de sanitat (5 %) i ensenyament (2 %), encara que en totes dos també se situa per baix de la mitjana de les CC AA. On és més gran la diferència és a les despeses en protecció social, transports i carreteres, recerca, polítiques actives d´ocupació, habitatge i promoció econòmica, en les que la despesa de la Generalitat ha estat un 45 % inferior a la mitjana de les CC AA. Menys despesa i inversió públiques estan afectant de forma negativa al nivell de desenvolupament econòmic i a l´accés als serveis educatius i sanitaris.

El País Valencià està sent presentat mediàticament com una mena de parc temàtic o societat dels grans esdeveniments, la qual cosa ens ha portat a l´actual situació. No podem disculpar el que es gaste més del que s´ingressa, ni tampoc considerar la priorització de les despeses feta per la Generalitat com la més eficient. Malgrat això, considerant que no han aportat cap cosa, l´endeutament de les empreses publiques que han gestionat totes estes despeses no supera el 12 % de l´endeutament públic total. Per tant si l´administració valenciana ha gastat poc respecte de la resta de CC AA i el suposat malbaratament de recursos en grans esdeveniments sols justifica una reduïda part de l´endeutament, sols ens queda com a explicació de la situació actual que ha ingressat poc per a les despeses transferides.

Els ingressos de les CC AA venen determinats majoritàriament (80 %) pel sistema de finançament autonòmic. A partir de l´any 2002, quan totes les CC AA acceptaren gestionar la sanitat i l´ensenyament, hi ha un model de finançament únic per a totes les comunitats de règim comú (excepte Navarra i País Basc). Els aspectes concrets del sistema de finançament autonòmic s´han anat fixant en un procés de negociació política entre el govern central i les administracions autonòmiques. Atenent les competències autonòmiques que calia finançar, l´indicador bàsic per a repartir els fons hauria d´haver estat la població. Malgrat això el cost efectiu de les competències al moment del seu traspàs des del govern central i el manteniment d´eixe status quo per les CC AA beneficiades, han condicionat un sistema de finançament autonòmic que ha perjudicat als valencians. Ni el nostre nivell de renda, ni el tamany relatiu de la població ni el nostre esforç fiscal han estat suficientment considerats.

Així, el País Valencià, amb una renda per càpita per baix de la mitjana de les CC AA, i amb un esforç fiscal superior, ha rebut un finançament per habitant inferior des de fa vint-i-cinc anys. Sols entre els anys 2002 i 2009, si totes les CC AA hagueren rebut el mateix finançament per habitant, el País Valencià hauria rebut 7.781 milions d´euros més, amb la qual cosa l´endeutament seria un 38 % inferior. Totes les mesures d´ajust aprovades pel govern de la Generalitat, incloent-hi el darrer Planifica GVA, representaran el 50 % del deute històric de l´administració central amb l´hisenda valenciana. Resulta incomprensible com la mateixa administració que no ens garanteix un finançament suficient per població, i equilibrat amb el nostre esforç fiscal, acaba intervenint-nos i obligant-nos a desfer el nostre estat de benestar.

Si no millorem el finançament de l´hisenda valenciana els valencians disposarem d´un estat de benestar inferior i una menor inversió pública. El menor tamany del sector públic valencià, i el manteniment d´una balança fiscal negativa amb l´Administració central, han ocasionat que el nostre PIB per càpita s´haja situat al mateix nivell que l´any 2001 (una dècada perduda). Millorar el finançament dels valencians, superar l´asfixia financera que patim, assegurar l´estat del benestar per als ciutadans i disposar de recolzament públic per a mantenir el nostre teixit productiu, requereix un canvi del sistema de finançament.

Gràcies als estudis recentment publicats per l´Associació Valenciana d´Empresaris (AVE), per la Fundació Nexe (revista Demos n.º 2), i l´Institut d´Economia i Empresa Ignasi Villalonga, la diagnosi ja està feta. A partir d´ara necessitem un consens el més ampli possible a la societat valenciana sobre esta qüestió, i després ja consensuarem si la via és reivindicar una millora de la xifra o un canvi de model.