Meditació sobre alguns polítics d'ara

mural era sobre el món que volien construir per a l'avenir; li vaig preguntar -per telèfon- quin món volia ella per al futur i em va dir que volia un món sense nuclears, sense plàstic (es nota que l'any passat anà a un campament de Greempace), sense guerres, sense exèrcits, sense fam i

sense pobresa; a més a més, vull un món "sense polítics", va emfatitzar; li vaig dir que em semblava bé tot el que havia dit abans, però un món

sense "polítics" (sense gent que participe en la política) potser seria pitjor que l'actual; em va dir que no, que ella volia que la gent participara en política en assemblees on es decidiren les coses que ens afecten, però sense polítics professionals; li vaig dir que quan és un poble menut és possible fer assemblees i decidir les coses mitjançant la participació directa, però a les grans ciutats es fa més difícil i impossible, potser per barris seria més factible, però que, sovint, quan hi ha tanta població, encaa que no ens agrade, hem de "delegar" perquè ens representen, però controlant molt que facen el que la gent vol i no el que els capitosts del seu partit vulguen que facen per a benefici personal i partidista; per què penses que no calen polítics? li preguntí; em va respondre: perquè tots són uns corruptes; li vaigdir que això no era de veres del tot, que hi havia polítics, posem per cas, els de Compromís o EUPV, que no ho són de corruptes i denuncien la corrupció; és igual, em va dir, si arriben al poder es convertiran en corruptes, és el sistema el que falla i els fa corruptes.perquè tenen massa privilegis, perqyuè no escolten a la gent i abusen del seu poder; ens cal una revolució; li vaig dir que potser tenia raó en moltes de les coses que deia, però que era complicat fer una revolució, i sovint les revolucions eixien molt diferent del que es planejava, que calia interrogar-se com fer-la viable per a no empitjorar les coses actuals, que no era igual fer una revolució que fer una truita o donar-li la volta. que calia separar els poders, que calia separar els diners i els negocis de la política, que calia possibilitar molt més control dels que diuen que ens representen, que calia exigir-los comptes des de baix, que calia més debat i moltes més assemblees i informació perquè la majoria de la gent participe en els afers polítics.

Però que, era evident, calia canviar algunes coses.

Després de la conversa, veig al president actual d'Extremadura del PP, dient-li a l'alcalde de Barcelona que si té "cullons" que vaja a dir-li el

que ha dit sobre Extremadura a la cara; el senyor Trias havia dit que si l'AVE no arriba a Lisboa perquè Portugal ha abandonat el projecte, potser

no té sentit que s'encarregue de fer-lo l'Estat espanyol de Madrid a Extremadura, perquè a Catalunya hi ha molts problemes ferroviàris i molts

déficits a prioritzar; el president d'Extremadura ha eixit, com un energúmen, a dir això dels "collons", amb tot el seu gabinet en ple al

darrere com si foren pistolers, i, mirant-los al ulls a tots,puc dir-los que semblaven una banda mafiosa, semblant a la del govern de seucorreligionari del PP i expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, quan s'enfangarenamb el cas Gürtel i eixien a dir que

eren "innocents"; potser té raó la meua filla que la política s'ha degradat a nivells insuportables perquè aquella estampa d'Extremadura

traient pit, "carregats de supèrbia",amb maneres xulesques i dient allò dels "cullons" sembla una escena "goyesca", que no ens mereixem a hores d'ara; com ha dit Germà Bel, expert en infraestructures i catedràtic d'economia aplicada que va escriure fa poc el llibre "Espanya, capital,

París", són declaracions d'un país de segona divisió... Què esperen els del Partit Socialista i d'IU d'Extremadura per a fer-li una moció de

censura al dels "cullons" i tractar de dignificar una mica la política? Si van per aquests camins del matonisme, hi haurà un dia, com en aquella

novel·la de Saramago sobre les votacions, que anirem a votar i tots voltarem en blanc o no hi anirem ni a votar. I, el risc és l'estampa de

Grècia, amb un partit feixista que obliga als periodistes a alçar-se davant el lider com si tornàrem al passat del nacionalsocialisme alemany;

és el que potser la meua filla no sap perquè el seu gruix històric és massa prim.

Una altre polític que m'ha semblat d'una trama és el ministre de la guerra actual, eufemísticament, "de Defensa", que, sembla va fer carrera política com a venedor d'armes, en els anteriros governs, va dir en una entrevista davant Ana Pastor, que no era "seriós" comparar els retalls de Defensa amb els d'altres ministeris d'educació o de sanitat, perquè per a ell és molt més important això de les armes i les guerres; declarà, -en el que semblava cínic-, que "tots"estaven fent"esforços"d'adequació econòmica; preguntat per l'alliberament de la presó dels responsables del Yack-42, va dir que el dolor de les famílies de l'accident de l'avió el comparteixen "tots", quan acaben d'aministiar als militars responsables de la falsa identificació. I, ens causava temor quan semblava que abrocava a la periodista per fer-li preguntes "incòmodes", semblava com el president

d'Extremadura; dubtava que Hollande complira amb els compromisos electorals que ha fet als seus electors i se n'anara d'Afganistan perquè

pensa que França ha de complir els seus deures i compromisos fins el 2014, encara que enganye els que l'han votat; pensa que la missió de guerra a Afganistan, no està terminada; amb el "conte" de la "profesionalització" i la "modernització" de les forces armades, encara diu que es destina poc a la guerra, que des de la OTAN els diuen que han de fer més despeses, que està content en "els deutes enormes" per la compra d'armes amb els governs d'Aznar (i de ZP), que són "inevitables"... i inversions de futur, si volen ser "moderns" i "professionals".

Fa trenta cinc anys quan començava una "trancisioneta" amb molts pactes i manifasseries per canviar una mica l'aparador sense canviar massa el rerefons, no podíem imaginar que acabaríem tan allunyats de la política; que ens produiria tanta desafecció; que ens seria tan odiosa una

activitat que creguerem que era noble i important per resoldre problemes socials i canviar el que va malament; ara la política s'ha tornat un

problema, un dels principals problemes, segons les enquestes del CIS, potser siga una qüestió sistémica i potser perque els polítics actuals no

estan a l'alçada de les circumstàncies...Tot sembla massa banal, massa mediocre, massa groller, massa masclista; sobren els "collons" i la

fatxenderia de tants polítics que semblen autèntics trileros, pollastrets de barri... "gallitos" de corrala; torna el Ruedo Ibérico de Valle

Inclán; millor dit, sembla com si no se'n haja anat mai, com ens advertia Alfons Cervera en una article d'una revista universitària; és la mateixa

"musiqueta" del recent passat franquista: amenaces i força bruta!