Replicant al senyor Garcia (Amb Fabra, Casp i Adlert)

Més bé s´hauria d´autoqualificar el propi senyor García de Mengele €mirant-se a un espill- perquè ha estat sempre ben pròxim a l´exterminisme del Mengele dels collons de Hitler, tot i que siga amb el simbolisme falangista del senyor Serrano Suñer i tota la banda de criminals franquistes i falangistes que donaren suport al militar Franco, a la División Azul i a la dictadura assassina durant 40 anys que intentà genocidiar la cultura i la llengua catalana (i/o valenciana, "of course"), que es llegesquen a Josep Benet o a Francesc Gironés sobre els efectes de la malaltia anomenada "catalanofòbia" per tractar-se i guarir-se perquè segons el meu amic Toni Defez al seu llibre sobre filosofia i nacionalisme, premi Octubre 2.010, el blaverisme en ser un virus mutant no argumenta racionalment sinó de la manera el més sorprenent, disparatada, estrambòtica i irracional possible (ens furten la paella, la llengua i el Micalet!!!), atacant l´ele geminada, el nom, els cognoms o la figa de sa santa mare; durant la dictadura, es censurava i s´eliminava del tot el valencià-català, a no ser que fora per a ofrenar noves glòries a Espanya, cantar-li gojos a la Verge dels Desemparats i al règim militar i despòtic del sàtrapa de general Franco, que Paul Preston explica excel·lentment als seus estudis com se les gastava el "laberint espanyol" muntant un règim d´extermini sistemàtic dels altres, enemics a mort, durant la guerra i després de la guerra, dels que no pensaven con ells; així que posats a assenyalar "megeles" espanyols o "valencians", el senyor Garcia, sens dubte, desgraciàdament, potser seria un aspirant seriós€ a candidat, sense gens d´esforç; el senyor Pompeu Fabra, de cap de les maneres (ni de broma!), va haver de patir exili per les seues idees democràtiques, republicanes i catalanistes; per tant el senyor Garcia, pel que fa a Pompeu Fabra, només fa que dir calúmnies, infàmies, mentides i ultratges sense cap sentit, absurdes i impresentables, que no es corresponen amb la veritat històrica, documentada i científica dels fets, com les seues teories lingüístiques d´atac a Germà Colon, a Prat de la Riba, a Joan Fuster i a qualsevol valencià que tracte de viure en valencià-català amb els mateixos drets que qualsevol espanyol, francés o italià... amb reconeixement ple de drets, llibertats i de ciutadania completa, sense enganyifes leguleies ni haver de suportar un estat contínuament hostil que fa servir els residus regionalistes com a sucursals de llops mossegadors i terrosistes de baixa intensitat (o alta!), posem per cas, la Generalitat Valenciana, el GAV i els grupets que apadrina el senyor Garcia des de que es vestia de falangista a la Universitat fins ara mateix que va de tratge i corbata, com el senyor Camps€ que perxa per l´Albufera a la revista Telva, com un sangonereta qualsevol de Blasco Ibañez, sense vergonya.

Havia decidit no respondre perquè el seu article és una serie de respostes prefabricades per algun "erudit" blaver, per eixir del pas, on es mostra la inconsistència, les contradiccions, les estupideses d´unes frases soltes (incoherents, sense solta ni volta) que s´ofereixen com a "proves" (doctrinàries) de la separació entre el valencià i el català, que és com voler separar l´andalús del castellà, o l´argentí del lleonés€ o el francés de França i d´El Quebec o l´anglés d´Anglaterra i dels Estats Units perquè tenen algunes paraules distintes€ És pot fer? Clar que es pot fer, perquè hi ha gent per a tot, com deia El Guerra, el torero, no el polític, hi ha gent que fa de la deshonestedat Intel·lectual, de la defensa d´allò indefensable una manera de viure bé a cota dels altres, dels que el consideren Estrellita Castro; el senyor Garcia m´assigna la teoría "cientificista" que diria que només poden parlar de llengua els científics, i la resta del personal hauria de callar, com deia Wittgenstein, quan -de tant en tant- caldria tenir-ho en compte per a parlar del que realment es sap i no dir les coses a la babalà i sense cap consistència, com els mecànics saben de mecànica, esl físics de física, els químics de química, els antropòlegs d´antropologia i els lingüístes de lingüística; esperí un temps prundencial per si algun lingúísta responia a les barbaritats, despropòsits i desgavells sistemàtics que va llençar contra el senyor Colon, però en no fer-ho ningú, ho vaig fer jo perquè no estic d´acord del tot que no calga respondre a les enganyifes, les falsedats i les calúmnies dels provocadors i violents com els que sol fer l´extrema dreta espanyolista-"valencianera€ i perquè pensen que ens han amedrantat durant les tres dècades anteriors, ara engolirem els que ens diguen encara que siguen estupideces€ perquè el matonisme s´imposa amb una certa complicitat social.

No compartesc aquesta teoría "científica" que m´assigna, pense que tot el món té dret a dir la seua, que els parlants d´una llengua contribueixen a construir-la i reinventar-la cada dia, com sembla dir Noam Chomski al seus llibres sobre lingüística, però, al costat dels grans lingüístes com Chomsky, m´agrada llegir a Fabra, a Alcover, a Moll, a Sanchis Guarner, a Ferrer Pastor, a Badia Margarit, a Josep Giner, a Coromines, a Estivill, a Jesús Tusón, a Joan Sala€ Però si algú parla de llengua per a dir idioteses, els altres podem dir la nostra i assenyalar les imbecilitats, sobretot pels espectadors que no tenen ni punyetera idea d´aquestes qüestions i poden creure´s el que diu el senyor Garcia o el senyor Pelayo o Pidal perquè sembla que cite arguments d´autoritat, encara que no en tinguen gens ni d´autoritat ni de credibilitat (nul·la) per a dir el que diuen, amb una citació totalment esbiaixada, parcial i manipulada, que sembla feta per a "impresionar" d´erudició, els il·letrats, però que mostra les misèries dels que assessoren lingüísticament al senyor Garcia, no tenen vergonya ni sentit de ridícul, sabem perfectíssimament que menteixen sabent que menteixen, però els dona igual perquè ells van a lo seu: a fomentar l´anticatalanisme, a entrabancar la recuperació lingüísica plena del nostre poble, a impedir que hi haja relacions institucionals entre Catalunya, les Illes i el País Valencià, etc.; jo sóc partidari que la gent,- encara que siga analfabeta o ignorant del tot- opine sobre la llengua (i sobre el que li done la gana!), però m´estranya molt que opinen aquells que sempre o quasi sempre opinen, escriuen i parlen en espanyol; em mosqueja una miqueta perquè recorde la frase de l´amic Francesc Burguera quan ens adverteix: "La llengua per a qui se la treballe" (com la terra, que deia el senyor Proudhon), i els senyor blavers i secessionistes no només no se la treballen gens sinó que, -per pur odi i autoodi- pretenen destrosar-la, destruir-la, separar-la, negar-la i exterminar-la€ Fins i tot, el gran lingüísta blaver, el senyor Recio, que intentà demostrar que el valencià era diferent al català, fent un diccionari i tot, sucumbí en l´intent en comprovar que hi havia diferències dialectals entre el valencià i el barceloní, però no gens entre el lleidetà, el tarragoní i el valencià (com va defensar quan va anar a un Congrés de Filologia Catalana celebrat a València als anys noranta), i en un article de premsa, -sempre en espanyol-, deia que s´alegrava que s´exterminara el valencià i el català€ que mostra l´amor i l´estima que hi ha pel valencià (siga pare, fill o esperit sant) en els sectors blavers que sospiren per la plena substitució lingüística tot i que siga fent servir un paranoia ególatra que pensa que València fou creada per Déu directament, sense Big-Bang, com deia l´Enciclopèdia Àvarez del Florido Pensil d´Espanya; no s´entén que vulguen, obsessivament, desfer la llengua separant les arrels del cimal, les branques del cimal i de les arrels, perquè no done cap més fruït, per destrossar-ho tot gratuïtament i estúpidament, al servei miserable d´una Espanya de matriu castellana que només aspira a assimilar-nos del tot i fer-nos desaparèixer del mapa a catalans, balears i valencians; el senyor Garcia i els seus compintxes són com el bras tonto de la llei, útil i instrumental de l´estat espanyol, com el senyor Torrente dels films, que inspirant-se en els cossos de seguretat de l´estat va de paramilitar per la vida...perseguint catalanistes. Quan s´ha vist als blavers defensant que Correus pose Correus en compte d´obligar-nos a que s´escorrega´m imperativament des de les bústies? Quan han defensat que es parle valencià a les Corts de Madrid o de Brussel·les? Quan han defensat que RTVV siga completament en valencià? Quan han defensat que tot el sistema educatiu al País Valencià siga en valencià? Quan han defensat que el valencià siga una llengua amb els mateixos drets i reconeixement que l´espanyol a tots els àmbits? Quan han defensat que si nosaltres aprenem espanyol que a les comunitats monolingües aprenguen valencià, euscara i gallec? Només fan servir la llengua com a pretext per a obstaculitzar el seu avanç social, només per a crear falses polèmiques, absurdes i estúpides que ells mateixos saben que són falses, estúpides i absurdes, sobretot quan citen a Alcover o al Pare Fullana que estaven completament d´acord amb la unitat de la llengua, tot i que Fullana, després de signar les Normes de Castelló, al cap d´un temps es dedicà a desfer el que havia firmat abans€ com Casp i Adlert predicant tot el temps la comunitat catalànica i la defensa del català a València, rebent flors naturals a Perpinya i Barcelona i després fabricaren l´odi al català a València, que el senyor Garcia ha arreplegat per continuar la boja marxa anticatalanista que serveix perquè els valencians deixen de ser-ho i es tornen castellans, una mera regió de l´Espanya monolingüe i castellana, on desaparega qualsevol signe i petjada de catalanitat (valencianitat).

M´he dedicit respondre perquè estava llegint, el llibre sobre la "Correspondència" de Joan Fuster, número 9, on hi ha cartes de Xavier Casp, Miquel Adlert, i Santiago Bru i Vidal , 1ª part; Fuster, Casp i Adlert, formen una estranya parella de tres, un triangle afectiu rar, s´escriuen cartes uns a l´altre, Fuster als altres, però sovint, és Adlert el qui respon a les cartes que Fuster li envía a Casp, en una estrafolària i inintel·ligible harmonia; em sorprém l´obsessió malaltisa de Casp i sobretot Adlert contra "Lo Rat Penat" i contra Carles Salvador, que intenten ridiculitzar-lo com el culte mestre, el magister, etc. em sorprén l´enorme resistència de Fuster acceptant retirar-li l´autorització de reproduir un poema seu a la revista Valencia Atracción de Francesc Almela, quan ja s´havia compromés però ho argumenta només perquè així ho vol Casp, els intents insofribles de Casp i Adlert d´alertar-lo dels "perills" que escriga de política perquè volen que siga un home només "de lletres", de les desqualificacions polítiques a la gent d´esquerres que escriuen a les revistes de l´exili llatinoamericà en català, on Fuster col·labora i els altres sembla que li tinguen gran enveja, l´ambient malatís, reclosit, tancat, odiós i caspós que sura en l´aire de la València de llavors (i la d´ara)€ Mentre llegeixes les lletres et preguntes, constantment, per què no els envia Fuster a fer la mà al senyor Casp i Adlert que tracten de sufocar-lo amb politiqueries reaccionàries i amb una concepció gramatical valencianista en contra de la seua unitarista, molt més partidària d´escriure en barceloní i deixar arere un regionalisme que sembla un olla de grills, imagine que fart d´haver de suportar recomanacions, consells, insolències, ortodoxies i imbecilitats permanents per banda dels que intenten pontificar sobre les genuïnitats i altres mangangues mengueleres.. En una carta de Miquel Adlert a Joan Fuster, el que després, durant la "transició" renunciaria al seu catalanisme de pedra picada i es reconvertiria al blaverisme secessionista, li comunica dolgut la mort de Pompeu Fabra i afig: nosaltres els valencians i concretament els del grup Torre "consideràvem a Fabra com a nostre i la seua obra com a obra sobre la nostra llengua"€ Ara, entre alguns "valencians", s´ha posat de moda disparar sobre Fabra (Fuster, Estellés€), considerar-lo objectiu a batre perquè és el que fa possible, -amb encerts i errades, amb treballs i limitacions, però amb una certa intel·ligència que abraça la diversitat-, que catalans, valencians i balears poguem comunicar-nos i considerar que parlem i escrivim la mateixa llengua amb diferents variants; i això hi ha gent rancorosa que no li ho perdona, perquè voldria que tornàrem al segle XVIII (o XIX) quan el català-valencià va ser vençut pels Borbons, després de la batalla d´Almansa, el 1707, perseguit, desfet i prohibit "por justo derecho de conquista", de manera que al segle XIX quasi no hi havia llengua culta escrita en la nostra llengua només es parlava fora de l´administració, l´escola i la universitat; Fabra fou un dels nostres millors lingüístes perquè el valencià, el català de tots, entrara en la modernitat, en la comtemporaneïtat; és això el que alguns -que voldrien exterminar la llengua sencera i fer-la bocins a trossos i a mossos, com un crim perfecte-, no li perdonen ni li ho perdonaran mai! Per això l´odien tant al pobre Fabra! Perquè no tenen vergonya ni la coneixen, només fan apologia del terrorisme, defensant la violència i als que agredeixen i cremen cotxes als valenciano-catalans, només fan que embolicar filologia i polítiqueria per a impedir que avançe l´ús social del valencià a tots els àmbits; són els que odien la llengua i la consideren un "defecte", i si els diuen que "hay que hablar en cristiano" són els primers en dir amb el cap baix "Lo que usted mande, sí bwana!", són els que estan en contra que parlem valencià-català sense complexos en tots els àmbits perquè a ells ja els va bé parlar sempre en espanyol; només entenen que s´ha de fer servir el valencià per a dir collons, per a vestir-se de fallers i donar-li una volta en cotxe a la fallera major per la Ciutat de la Justícia parlant-li en espanyol, "para que tos nos entiendan"€ i després volen donar-nos lliçons de filologia amb la gramàtica i la sonoritat culinaria del cul; que refotuts que són!

M´encanta que se m´acuse de "romàntic", sé que en la intenció del acusador hi ha la desqualificació burda, l´assenyalament de la proximitat del romanticisme amb el nacionalsocialisme, aixó és una grolleria reduccionista sense cap fonament del que en l´acusació és fotografia a ell mateix; quan he estudiat filosofia, teologia, antropologia i sociologia m´he considerat més partidari de la il·lustració francesa (Montaigne, Voltaire, Diderot, Montesquieu, Descartes€), alemanya (Kant, Hegel, Feuerbach, Marx, Benjamin, Hannah Arenth, Adorno, Horkheimer, Marcuse, Habermas€) o anglesa (Hume, Stuard Mill) que del romanticisme habitualment més propi dels moviments reaccionaris de l´extrema dreta, semblants als que representa la ideologia estatalista, localista i xenòbofa del senyor Garcia que es podria definir amb el lema de "terreta i sang"; però les arrels del romanticisme són importants de conèixer per copsar la modernitat, les dues cares de la modernitat (il·lustració i romanticisme) com ens indica Issaac Berlín en les seues recerques i estudis; si hi ha un moviment nacionalista romàntic que s´aprope al nacionalsocialisme és el nacionalisme espanyolista de la generació del 98, de Menéndez Pidal, d´Unamuno, de Jose Antonio Primo de Ribera, de Ramiro de Maeztu, de Franco, de Serrano Suñer, de Calatayud Bayà, etc. és a dir aquells que protegien els nazis fugits de l´Alemanya nazi, els principals criminals de la II Guerra Mundial; aquest nacionalisme espanyol és la representació vida de l´essencialisme i d´un nacionalisme excloent i exterminsita que només aspira a liquidar els altres€ mitjançant la força bruta, de la guerra, de la dictadura, del colp d´estat militar, a lo Carl Schmith, sense deixar-los viure en pau perquè són declarant enemics a liquidar; en algun temps el senyor Garcia es disfressava amb uniformes molt semblants als del nacionalsocialistes€ i defensava allò dels punys, les cadenes i les pistoles€ atacant els altres; si ha canviat, una micoteta, me n´alegre i molt, tot el món té dret a canviar (el senyor Flor també!) però, sovint sembla que encara li ix la vena; per tant, qui és el Mengele? Hauria de mirar-se a l´espill! Jo no sóc nacionalista, estic d´acord que es decidisca, democràticament (i no per imposició militar o monàrquica), el model federal, confederal o l´exercici del dret a decidir la mateixa autodeterminació, com hi ha al Quebec, Canadà per referèndum; però no sóc nacionalista, no em sent ni espanyol (ni català, ni valencià dins de l´estat espanyol), ni nacionalista de barri; em sent més prop dels moviments anarquistes o "bioregionalistes" que denfensen l´autogestió, la protección de la natura, el cooperativisme, l´ajuda mutua i els models confederals que altra cosa; el fet d´escriure sempre en valencià, no és un motiu perquè se m´estigmatitze de nacionalista; només ho fan els tontos! Obligat a definir-me potser em definiria com antinacionalista, sobretot quan l´estat és tan hostil i adversari nostre, com deia Joan Fuster, volem deixar de ser nacionalistes, que no se´ns force a ser-ho obligatòriament per poder reproduir-nos lingüísticament i culturalment; l´espanyolisme ens obliga a defensar-nos perquè ens ataca per exterminar-nos (no són els catalans, són els espanyols monolingües de Madrid); voldríem poder deixar de ser nacionalistes o antinacionalistes; ser només ciutadania plena, amb igualtat de reconeixement, drets i llibertats... No és massa difícil d´entendre!