Hi ha vegades que voldria ser menys crític amb les autoritats educatives, però aquestes no em deixen. No acaben de fer una iseta quan ja en preparen una altra. Aquests dies m´ha arruïnat els bons propòsits l´esborrany de decret sobre plurilingüisme. I no perquè s´hi elimine la immersió lingüística i la catalogació en valencià del professorat, que en això ja contava; sinó perquè quan dos es reuneixen per consensuar un text, tot i haver-hi més dissidències que coincidències, confies que pactaran alguna cosa. Però, això m´has dit, xiulit! Cap proposta d´Escola Valenciana ha sigut acceptada per la conselleria, malgrat subscriure-les el món acadèmic i basar-se en postulats pedagògics i científics.
La proposta del Consell de posar en funcionament un únic model d´ensenyament amb tres llengües —que no s´enganxen ni amb cola de fuster, dit siga de passada— és un Frankenstein lingüístic (unes hores de valencià, unes altres de castellà i unes quantes d´anglès) que, a més de ser la crònica d´una mort anunciada de la llengua minoritària (el valencià), no garanteix el domini de l´anglès. I no ho dic jo, sinó investigacions fetes en països que han adoptat un model similar; puix, coneixement lingüístic no implica competència comunicativa. Conclusió elemental, com li diria Sherlock a Watson.
Una de les ironies del decret és requerir l´opinió dels pares sobre el model lingüístic, ignorant que l´excel·lència educativa no radica en l´opinió de les persones, sinó en l´objectivitat dels fets. Oblida la conselleria, o potser ho sap massa, que l´opinió dels pares va formant-se al llarg del temps mitjançant les informacions que reben, i que durant anys han patit la desvalencianització amb assiduïtat de gota malaia. Així que, si la seua opinió és determinant, el valencià vehicular quedarà com la nóvia de Pinet. Els pares volen que els fills aprenguen castellà i, sobretot, anglès; el sistema educatiu hauria d´apostar pel sistema integrat de les tres llengües. Òbviament, no és el mateix.
