La tramitació en marxa d´una nova Llei de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, així, en majúscules, planteja tantes esperances com interrogants. S´hi tracta, no cap dubte, d´una qüestió tan delicada i fràgil com essencial i clau per a la qualitat de la democràcia que tenim i l´escadussera confiança que avui produeix entre la ciutadania. No debades, la recuperació de la credibilitat institucional figura com un dels seus objectius fonamentals.

Els arxivers valencians, que acabem de celebrar arreu del nostre país el Dia Internacional dels Arxius, considerem positiu que es plantege un debat públic, el qual hauria de fer madurar una democràcia els pilars de la qual trontollen no sols al ritme dels retalls econòmics sinó també del declivi de la pluralitat i de la independència informatives o de la vivacitat de la societat civil i dels contrapoders equilibradors.

Algunes de les qüestions problemàtiques de l´esborrany que es vol portar al Parlament (sense a penes escoltar els propis assessors) rauen al voltant de les abundants excepcions a l´accés o al fet que siga el mateix Govern (part i jutge) qui haja de dirimir i decidir sobre possibles infraccions i sancions.

A més amés, el silenci administratiu que s´hi planteja és francament lesiu per als interessos de la ciutadania. El silenci hauria de comportar una resposta positiva i no negativa, com planteja l´esborrany de la llei. En cas contrari, en lloc d´incentivar, es desmotiva el personal en la pràctica del dret d´accés.

Així mateix, cal traure la llei del control exclusiu de la classe política, l´honestedat de la qual es tracta de garantir. En aquest sentit, proposem que, en lloc de crear ex novo hipotètiques unidades de información especializada en el ámbito de la administración general del Estado, s´aprofiten i es potencien els serveis d´arxiu de cada òrgan, més encara en una situació crisi econòmica.

Per darrere plana una qüestió bàsica, que pot semblar corporativista però no ho és tant: qui ha de fer efectiu l´accés a la informació. Aquesta comportarà l´accés als documents originals, autèntics i fiables? Es pot obviar la intervenció dels tècnics de l´Administració, normalment lletrats entesos en dret administratiu o dels mateixos arxivers i gestors de documents al càrrec de muntanyes i milions de documents?

Els codis ètics dels arxivers, amb voluntat d´aprofundir en un dret fonamental, incideixen clarament en fer efectiu el dret a la informació per garantir l´oportunitat de totes les persones. Com també, per un altre costat, vetllar perquè l´exercici dels drets a la informació i d´accés als documents no atempte contra el dret a la intimitat personal i familiar.

En darrer lloc, no marginal sinó central, cal remarcar que el dret d´accés a la informació i a la documentació no està suficientment reconegut en el nostre entramat juríric i que caldria situar-lo com un dret fonamental, regulat mitjançant una llei orgànica que el situe en línia amb la carta de drets fonamentals de la Unió Europea.

?President de l´Associació d´Arxivers i Gestors de Documents Valencians