Resulta patetic que , ya en plena Era d'Internet i en ple boom de la Lingüística Moderna, chomskiana i rompedora d'obsoletes CORSETS DOGMATICS noucentistes-, apareguen lloes i proclames botafumeires d'acartonats "filolegs" en defensa dels paladins de la retro-Lingüística Noucentista Fabrina, caducada, obsoleta i borrada del mapa per antiquada i decadent.

Em referisc als pintorescs arguments del filolec catalá Vicent Pitarch en el llibre «Pompeu Fabra. L´autoritat admirada pel valencianisme», una obreta en la que Pitarch vol senyalar la influencia de Fabra sobre alguns valencianistes dels anys trenta. Pero Pitarch realisa un "mix" selectiu de dubtosa credibilitat perque utilisa la descripcio d'uns fets anecdotics i puntuals per a elevar-los a la categoria de "lloa botafumeira" en la figura del químic catala (sense formacio lingüística) Pompeu Fabra.

No obstant, Pitarch, en el seu afany laudatori, s'arma un chicotet embolic perque confon el terme "autoritat" en el de "autoritarisme" que es el degut per a la figura del químic catala Fabra en les seues vingudes per Valencia. La "autoritas" en Lingüística del quimic Fabra, excepte per al nacionalcatalanisme, ha estat sempre totalment qüestionada: baste recordar aquelles conegudes paraules burlesques del filolec de la Universitat de Salamanca i catedratic Miguel d'Unamuno quan li descrivia dient: "Pompeu Fabra? .. un mal aprenent de filolec que ha fabricat una llengua bombarda, infestada de galicismes, arcaismes i neologismes".

Fabra no era lingüista ni, en els albors del segle XX, estava al dia de la creacio i avanços de la Lingüística Comparada, iniciada ya molt abans pel Pare de la Romanística , el filolec alema Friedrich Christian Diez que descrivia tots els DIALECTES CATALANS com "dialectes del Provençal" ("Grammaire des Langues Romanes".1831.), una de les cinc variants en que es va trencar el llatí en el Midi Francés( Llemosí, Alvernés,Gascó, Provençal i Llenguedocià)... (y II).

Els majors exits de Fabra van ser, en realitat, els exits lingüístics dels dos grans investigadors i filolecs del moment: Lluis Fullana (Valencia) i Mossen Alcover (Mallorca) de les investigacions dels quals es va aprofitar Fabra .El cientifisme de l'obra lingüística de Mossen Alcover en lo referent a l'estudi i codificació de les parles populars de Balears (quasi 1 milio d'unitats lexicografiques per a la confeccio del seu Diccionari Dialectologic) i el cientifisme de l'obra lingüística del valencia Lluis Fullana respecte a la codificació racional de la Llengua Valenciana moderna (més de 50.000 fiches d'investigació filologica "desaparegudes misteriosament"..) , poc tenien que vore en el improvisat i escassament científic treball del químic Pompeu Fabra qui , en una ostentació d'arrogant despotisme, va imposar a Fullana i a Alcover el seu desquincallat projecte barceloní(=neocatalá) , apadrinat pel fundador del FEIXISME ESPANYOL , el jerarca nacionalista Prat de la Riba.

La jugada va ser perfecta: invitem els dos millors filolecs existents: Fullana i Alcover per a l'elaboració del "DICCIONARI dels Llengües, VALENCIANA- CATALANA – BALEAR" (patrocinat per les diòcesis de Valencia, Catalunya i Balears) , ens apropiem del seu material i, després, els expulsem. I eixe projecte ho va editar el químic Fabra en 1913 en el nom el "Diccionari de la Llengo catalana".....

Eixa bruta jugada fabrina li va valdre la dimissió de Mossen Alcover com a president de la Secció Filologica de l´Institut d´Estudis Catalans . La protesta de l'ilustre filolec mallorquí Mossen Alcover , abans de la seua dimissio (1913) ( per les seues incompatibilitats en el dogmatic Pompeu Fabra), van quedar ben registrades en les seues paraules; "quin dret ni categoria literaria té el (dialecte) barceloní per damunt del català , el balear, l'occidental i el valenciá? . ABSOLUTAMENT CAP. Donar al barceloní tal categoria no es, al mateix temps, crear un CENTRALISME LINGÜÍSTIC , tan pervers com el polític i administratiu que hi ha des de Madrid i contra el qual han clamat i clamen sempre els catalanistes ..?" ? ?El nacionalista Prat de la Riba, fundador del feixisme espanyol i admirador declarat del II Reich , va donar, llavors, el tret que anunciava l'obertura de la veda contra lo genuïnament valenciá i , a partir de llavors, el nazionalcatalanisme, en Fabra de líder, es llança qual buitre de rapinya a depredar les glories literaries de la LLENGUA VALENCIANA per a poder nodrir el "magre" passat historic-cultural de la seua Catalunya-Grand.....

La condena contundent que fa l'actual Lingüística Moderna (Chomskiana, generativista, pragmàtica, comunicativa) dels DOGMATISMES ENCORSETATS , predicats per Fabra i rebujats pels nostres dos grans filolecs, Alcover i Fullana , deixa en evidencia l'OBSOLETEZ del químic posat a "aprenent de filolec" , fa inverosimil la seua "autoritas" i desunfla la pretesa pero infundada admiracio de "molts prohoms valencianistes dels anys trenta " .Almenys dels genuïnament valencians.

Un atre cas son els catalencians, aguaita de promocio.