Per a erigir-se en paradigma de solidaritat de les Espanyes, criticant a Catalunya i Andalusia perquè han plantat cara a Montoro per limitar el deute autonòmic, cal tindre molta barra, senyor Fabra. Sap per què, no? Coi, doncs perquè el PP valencià no pot exigir compromís a altres comunitats quan ha tirat la casa per la finestra dels grans esdeveniments i obres faraòniques que serviran per perpetuar la memòria d´un temps de corrupteles i balafiaments.

Parlar del present i del futur com si no tinguera passat ni fóra corresponsable de l´endeutament (com a membre destacat del PP) és un acudit que «no té preu», com dirien els de Mastercard, ja que tothom sap que han deixat les arques de la Generalitat més netes que sant Paulí; i per tant, com sol dir-se en argot policial, són «col·laboradors imprescindibles» del dèficit espanyol. Així doncs, deixe de pegar estufits, i a copiar mil vegades: no faré més el penques, no faré més el penques, no faré més el...

Ah, i no s´hi val a culpar del deute als socialistes per falta de finançament; puix, al cap i a la fi, milloraren l´anterior model. Ja saben, aquell model Zaplana que el PP va vendre com exemplar, posteriorment corregit a la baixa per Aznar que es negà a cedir l´IVA de certs serveis i a ampliar el traspàs de l´IRPF, incomplint la promesa d´un nou finançament que el PP incloïa als comicis autonòmics de l´any 1999.

«Otrosí», que diríem seguint les lleis processals: per què Camps no va incloure a l´Estatut recautxutat de 2006 un finançament escaient, com alguns demanàvem? I la definitiva: sense el blindatge d´un finançament suficient, per què el Consell ha gastat fins allò que no té durant els anys de vaques grasses? Amb tant de beato en el PP, sorprèn que ningú no prevera les vaques flaques de les que parla el Vell Testament. Potser la rama Opus del PP no n´ha tingut temps, ocupada com està escrutant el llit dels ciutadans i alertant sobre temes vinculats a l´engonal (pam amunt, pam avall).