El meu amic, l´ase ronyós i savi, no està content. «A més de ronyós €diu€ pots posar que estic més de mig emprenyat». El meu amic no està content. A ell no l´afecta la crisi econòmica, perquè les seves necessitats estan cobertes: una mica d´herba, quatre garroves, i aigua per beure. És clar que necessita una mica d´amor, com tothom. D´aquell amor que no es compra ni es ven, que es troba, si es troba, de regal. L´has de saber trobar. Una figuera, a prop del campus universitari, és el seu refugi. He de dir que el meu amic se sent estimat per la comunitat acadèmica. Tanmateix, tots som germans i €diu el professor Francesc Bujosa€ tots tenim avantpassats en comú, més enllà del paleolític. Tots som fills d´Adam i Eva, els nostres primers pares, encara que Eva, probablement, era més de cent-mil anys més vella que Adam.

Aquests dies d´agost el campus calla. És com si haguessin acabat de rodar una pel·lícula de l´oest americà. Quasi no veus ni una ànima. S´alça entre els rostolls el xerric de les cigales. No sé si ploren. El meu amic em conta que ha vingut a veure´l un professor de biologia que fa una tesi sobre el comportament de les formigues, en aquests dies d´estiu tan actives i feineres. Li ha parlat de les seves observacions i li ha dit €cosa que el meu amic ha pogut comprovar perquè el professor li ho ha fet veure€ que si acostes un telèfon mòbil a una processó de formigues, tot d´una es desorienten i perden el nord. Amb l´aparell a prop, les formigues es desconcerten i no troben el formiguer. El professor no sap si les conclusions a què ha arribat podrien aplicar-se als malalts del cap. Això voldria dir que una de les causes d´aquestes malalties que fan desvariar la gent podrien ésser els mòbils.

La tesi és experimental. El professor i l´ase s´han apropat a una processó de formigues. Una rere l´altra feien el seu camí. Anaven i venien, transportaven una llavor, un gra de blat... Les formigues són monàrquiques. El feiner que fan està dirigit a una única finalitat: la perpetuació de l´espècie. Tot l´esforç que hi posen només s´explica en funció d´aquell objectiu. La reina copula. Dels ous fecundats de la reina naixeran altres formigues que tornaran a treballar, incansables. Però vet ací que entra en el joc un element distorsionador. El professor aproxima un telèfon mòbil a les formigues i, de sobte, es desorienten. Què ha passat? El professor li ha dit que, probablement, la bojor que defineix el nostre temps podria ser una conseqüència dels efectes de la telefonia. Qui ho hauria anat a pensar? Què passaria si, inesperadament, desapareixien els telèfons mòbils del campus universitari?

És difícil de preveure i el professor li ha deixat ben clar que la seva tesi no és especulativa, que se centra exclusivament en l´experimentació. En l´estudi d´un fet que es pot repetir, només que hi posis les condicions necessàries. El meu amic diu que els efectes dels artefactes humans trastoquen la vida natural. I pateix de pensar que qualsevol dia perdrà el cap, incapaç de trobar la figuera.