L´ estiu ens porta coses bones i dolentes, les primeres es concreten a les vacances, a les quer tothom hi te dret, malgrat que alguns no les poden gaudir. Cal, però, reparar com cada vegada més aquestes es concentren a l´agost, generant especialment a les platges, amb situacions de clara insostenibilitat mediambiental, puix manca planificació, com han fet ja en alguns altres estats, diversificant-les per torns, i, tanmateix,mesures dissuasòries, puix, amb això d´explotar al màxim el turisme priva allò de quan més gent millor. Enguany, de nou han estat noticia els incendis forestals, amb la devastació conseqüent, tenint-ne que lamentar víctimes humanes. No anem a fer «demagògia», ni tampoc a «fer política», argument que solen emprar els nostres governants davant les justificades crítiques que estan rebent; el perill d´ incendis és un risc que depèn de molts factors, entre ells el d´ un canvi climàtic generat entre altres per la política urbanística que ha predominat tant al País Valencià com a altres territoris. No podem,.però, ignorar com el què esta fallant és la prevenció, i en eixe punt sí deguem exigir un canvi d´orientació, podeu fer-ne la proba, a la tardor o l´hivern aneu als pobles de l´interior, comproveu quines tasques de neteja al bosc es fan, i que dir de la vigilància! Els efectes son devastadors per que el terreny es abrupte, no hi ha accessos i un llarg etcètera. Recorde haver tractat aquest tema al Consell Valencià de Cultura, la postura conservadora, com la del nostre President Grisolia, com fa Arias Cañete, ficava l´accent en el càstig dels responsables, els causants del foc, quan el problema és més bé de manca de prevenció i recursos.Què dir dels bous al carrer? Festes i bou al carrer a tot a arreu cada vegada més, el sofriment dels animals, i en ocasions la pèrdua de vides humanes, o ferits greus, quan no la mort de forma dolorosa i innecessària dels pobres bous com ha passat a Petrer. Escric aquestes notes a Dènia, on diuen que els «bous a la mar» son altra cosa, que no es el mateix que el bou embolat. La veritat és que tot forma part de la mateixa forma de veure les coses, donar solta els instints més elementals del personal, convertint en espectable, d´una u altra forma, el sofriment d´una bestia. El mateix ramader del bou a Petrer es lamentable del comportament de la gent envers l´animal. Dissortadament, encara hi ha que pretén dir-nos que el bou al carrer te valor cultural, cas del Sr. Serafí Castellano, L´única raó que plantejava favor de la declaració com be d´ interés cultural era que atreia gent i afavoria el turisme. Doncs,quin valors culturals te això? Pensem un poquet. Exigim als que manen, del signe que siguen, una aposta per la sostenibilitat, i per un aposta al dia del oci i les vacances.
