El 2006 Imma Monsó va publicar "Un home de paraula" sobre l´enamorament, la vida de parella, la malaltia i la mort del seu company i em va atrapar lectoralment perquè ho contava tot d´una manera molt elegant, bella, harmòsiosa i "equilibrada" quan llençava la vista enrere i recordava el drama viscut de la mort del seu home, i ens el retratava bell, elegant, intel·ligent, perspicaç, sensible, mundà, amb do de gent i amb una antiga saviesa que el feia molt digne inclús en els moments més durs i fotuts de la vida, quan et resten pocs dies de vida i és més fácil deixar-se dur per la desesperança; i tots volíem ser com el seu marit€ i que ens estimaren com es desprén que l´escriptora va voler el seu company d´amors i complicitats literàries; ara, el 2012 acaba de publicar "Una dona veloç", en la català de Lleida (i ella mateix se l´ha traduït a l´espanyol i s´acaba de publicar també), on explica moltes històries familiars, d´amistat, d´amors, d´odis, de ressentiments, d´aprenentatge, de morts, d´educació, de veinatge, de ludopaties, de manies, de suïcidis, d´assassinats, de teràpies, de relacions afectives, de l´expressió dels desitjos, de la soledat, de la vellesa, de la malaltia, de l´egoisme i la generositat, del sedentarisme i del nomadisme, etc. trenades pel fil conductor d´una psiquiatra de quaranta-vuit anys que viu sota la pressió d´una percepció del temps anormalment accelerada fins al pànic€ tan proper de la mort, perquè si avancen tant el temps, ens podem trobar la fi al principi en un instant; filla d´un cirugià d´una ciutat provinciana, pertany a una família dividida en dues categories: els Ràpids i els Lents; com es conta a la novel·la, després de recordar el temps de luxe quan perdia el temps a la seua infantesa, quan s´avorria i acabava inventant alguna cosa, quan omplir aquell buit era tan alegre i tan preciós, que li queda molt llunyà; en el segon capítol ens confessa, així de sobte i de manera abrupta: "Sóc ràpida. No ho puc evitar. La meua germana ho és. La meua àvia, tot un referent familiar, ho era. El meu pare ho era, tot i que ara no ho és tant. Vinc d´una familia on el que no anava prou ràpid era tard o d´hora exterminat (més d´hora que tard, com comprendreu, perquè a casa el que es podia fer avui no es deixava per demà). I, si no era exterminat, s´autoexterminava"€ Al llibre hi ha 27 capítols on ens conta les seues vivències, les seues pors, les seues angoixes i la possibilitat de fer un viatge a Ítaca com Homer per curar-se de la malaltia del temps i recobrar la concepció del temps de la seua infancia.

Imma Monsó ens submergeix en un temps d´angoixa, accelerat, precipitat, estressant, sempre calculant els minuts i els segons, planificant, intentant avançar-se al calendari per sentir-se bé (o més malament impossible!), els lectors, acompanyem els personatges, ens identifiquem o rebutgem unes maneres de viure que són tot un símptoma dels temps actuals que no ens deixen viure a gust€ En una entrevista recent Thaïs Gutierrez li preguntava a Imma Monsó, a l´Ara, si la seua última novel·la, "Una dona veloç", és com una metáfora del temps que vivim? La resposta fou: "Sí, m´ho han dit moltes lectores que s´han vist reflectides en la protagonista del llibre. Però la novel·la també parla de la familia, de les intoleràncies personals, del paper dels bons amics, de la mitificació de la intel·ligència€"; continua l´entrevistadora. "N´hi ha que diuen que vivim temps femenins, precisament perquè són accelerats"; la novel·lista diu: "Sí, aquesta época és més femenina, ja fa temps que es diu. Crec que és perquè el cervell femení és més capaç de pensar en diverses coses a la vegada, és més anticipador, més capaç d´organitzar. Els homes que tenen aquestes qualitats, més femenines, són els que més bé s´han adaptat a aquesta època". I davant l´interrogant sobre si és bona aquesta época, Monsó explica: "Crec que hi ha una impossibilitat de viure el present que es manifesta constantment, amb tot: amb el que dura una pel·lícula a la cartellera, el que dura un llibre a la llibreria€ Ara fins i tot es diu molt: "Estem per davant del calendari", com una cosa positiva. Crec que estaria bé recuperar el valor masculí de ser capaços de viure més el present€com ens recomana Viktor Frankl "El poder de l´ara" o L´home a la recerca de sentit"€ i de recuperar l´avorriment com la millor manera de fer brollar la creativitat, perquè isquen coses positives i bones que deixar-se ofegar pel temps accelerat.

En l´escriptura d´Imma Monsó en destaca l''autenticitat', la sinceritat, parteix de la pròpia experiència i transmet una intensitat que t´envolta a poc a poc i t´afecta fins a immiscir-te de ple en el relat fins als clevills de la intimitat; aquesta novel·la "La dona veloç", premi Ramon Llull, ens mostra en la primera part tots els muntatges, prejudicis i projeccions que es fa pel que fa a la seua familia, a la mort del seu germà que una metàfora irónica de la tecnologia i les conseqüències de la rapidesa i del control total, a la vida de son pare, sa mare, el seu pare adotiu, etc., en la segona part, amb l´ajuda d´U va desmuntant les peces que s´havia construït sense cap fonament; en aqueix desmuntage hi ha una peça del trencaclosques és l´elogi de les emocions, dels afectes i la "crítica" a una sobrevaloració de la "intel·ligència" que menysprea als que estan en un nivel més baix que els de l´elit mundial que miren la resta del món per damunt del muscle pensant que els altres no están a la seua alçada€ Un mite que s´haurà de desfer per construir un món més equitatiu; la intel·ligencia emocional s´adapta per valorar els altres sense exclusions ni discriminacions, cosa que els oportunistes que viuen acceleradament, (els iupis del temps i de la vida), no poden suportar. perquè els cal controlar els temps i sobretot les vides dels altres