Segons el Govern, exhibir una bandera republicana en un acte esportiu és motiu de multa, ja que pot interpretar-se com una «provocació» a altres espectadors. Lògic. Si jo formara part de l´Executiu, diria el mateix; puix, ¿a qui se li ocorre portar una bandera inconstitucional quan tenim la preconstitucional amb l´aligot feixista que, com tothom sap, traspua pau i amistat pels quatre costats?

Sí, ja sé que estaran pensant: si multen per exhibir la bandera republicana, per què no multen per exhibir la bandera feixista? És l´inveterat costum de comparar un fet amb un altre per evidenciar la contradicció; però ambdós fets no poden comparar-se, perquè a voltes no és com a vegades. Ah, que vostè em pregunta Puix, perquè una era la bandera d´un govern legítim sortit de les urnes i l´altra bandera és de la dictadura franquista. I si no li satisfà la resposta, benvingut al club de Bono. El del bus? No, l´expresident del Congrés, que va esbroncar un expresoner del règim franquista perquè en un homenatge a represaliats de la República va traure la bandera tricolor a l´hemicicle. Vol dir, doncs, que «en todas partes cuecen habas»? I tant, camarada del PP, però al seu partit no couen cap altra cosa més: faves i faves només.

El lector s´estranyarà que, parlant de banderes, no haja tret a pasturar el toro d´Osborne. Però si he torejat la qüestió amb una verònica de silenci és perquè això del bou figura en la meua col·lecció de traumes infantils. M´explique: quan jo era un mocós, molt més mocós que ara, el mestre deia que el mapa d´Espanya tenia la forma d´una pell de bou. Com que la imatge que jo tenia del bou era el d´Osborne, vaig preguntar-li si els genitals de la bèstia €tan destacats a l´estructura de ferro€ eren les Canàries o les Balears. Encara em fan mal els bonys al cap causats per la seua canya índia. «No saps que això és pecat?», va dir-me. Jo, naturalment, no sabia per què preguntar això era pecat. Però si ell ho deia, raó tindria, que per això era capellà.