Els malgovernants del PP i els dirigents del PSOE posats a actors dolents, ja no convencen ni els votants més fidels. Encara que la seua credibilitat estiga sota zero, tant els fa, tenen la paella pel mànec després de la gran enganyifa de novembre passat i ens voldran fregir fins que el seu mandat caduque o siga qüestionat amb tanta força que no els quede més remei que dimitir.

Les enquestes mostren l´enfonsament d´aquestos dos partits, però no els importa morir matant sense escrúpols com uns mercenaris ben pagats en la pira neoliberal. Una foguera per a alimentar les polítiques que dirigeix la dreta alemanya a les institucions europees, amb un banc central que presta diners públics al 0,75% als bancs privats „més d´un bilió d´euros des de desembre passat, la meitat dels quals en mans de bancs espanyols i italians„ i així poder fer el negoci del segle, una moderna estafa de l´estampeta, que consisteix a comprar deute públic a un interés que va del 6-7% en estats com l´espanyol, fins a més del doble en el cas de Grècia.

Mentrestant, ens intenten amagar el seu full de ruta, per a tindre´ns amb la por permanent al cos, però ja fa mesos que se´ls veu el llautó. No resulta molt complicat per a la majoria de la població descobrir que la política econòmica que ens estan imposant és contrària a les seues propostes electorals i un frau com una catedral. Ja no valen les excuses que ens expliquen amb els seus mitjans de persuasió sobre l´herència rebuda o la prima de risc. Ha quedat ben palés el seu programa ocult: ajustar injustament els serveis públics al mínim exponent a partir de les retallades més grans de la història contemporània i desmantellar el misèrrim estat de benestar actual en benefici d´unes privatitzacions indiscriminades.

I ens menteixen compulsivament quan diuen que és l´única alternativa o que no tenen més remei que actuar així, quan saben perfectament que la seua política econòmica i social és totalment nefasta en moments de recessió, que farà enfonsar encara més l´activitat econòmica productiva fins a l´extrem de seguir provocant un increment insuportable de l´atur i de baixar molt més encara el poder adquisitiu de la població. Un peix que es mossega la cua; un atzucac sense eixida. Fins i tot, qualsevol estudiant de primària sap que a més atur, menys ingressos familiars, menys demanda, menys producció, menys xicotetes i mitjanes empreses, més atur, més precarietat i al remat, menys possibilitats d´eixir de la crisi que el capital financer ha provocat.

Però, la resposta popular no es farà esperar. Hi ha indicis que assenyalen la possibilitat d´un moviment de protesta significatiu. Les condicions objectives estan servides, només cal que transformem la colossal indignació que ens recorre tot el cos en acció compromesa, en mobilitzacions i propostes per a fer d´aquesta tardor un punt de referència sense aturador.