«Considerem injust i inacceptable el tractament que som objecte per part del govern d´Espanya. No podem acceptar, com a societat, el tracte manifestament discriminatori en l´assignació regional de la inversió pública del govern central». Esta és una part de les declaracions que Vicente Boluda va pronunciar durant un desdejuni informatiu a principi d´este mes organitzat per l´Associació Valenciana d´Empresaris que ell presidix.
Boluda va parlar sobre la política econòmica del Govern d´Espanya, però sobretot va parlar de la defensa d´un tracte financer equilibrat, de deixar d´acceptar sense piular el dèficit històric de finançament, de la discriminació que els Pressupostos Generals de l´Estat per al 2013 suposa per als valencians. Al seu costat, Federico Félix assentia a cada paraula esperant el seu torn per a reivindicar el Corredor Mediterrani i advertir que estaran vigilants per a què els interessos polítics no paralitzen esta important inversió en benefici de l´Espanya radial.
Acostumen els principals empresaris valencians a deixar-se vore cada poc per a donar la seua opinió sobre economia i govern. De les seues compareixences públiques solen extraure´s perles com estes, d´extraordinari valor i carregades de trellat la majoria de les voltes, que fan pensar que la burgesia valenciana ha assumit el seu paper d´agent dinamitzador. Desgraciadament tot queda en fum de palla, simple aparença, per molt que en el fragor de la batalla s´atreviren a dir que «si hi ha un xoriço, que vaja a la presó» en referència als imputats que el PP conserva en les seues files.
Fa molt de temps que els empresaris valencians, per importants i grandiloqüents que siguen les seues manifestacions, no pinten res. Són massa anys de ballar-li els nanos a Zaplana, Olivas, Camps i ara a Fabra, com per a què el partit que ostenta la majoria absoluta perda més d´un minut en els assumptes que plantegen. Un parell de palmadetes a l´esquena, una mostra pública de falsa admiració, algun discurs buit i a seguir a la seua. Davant dels lobbys empresarials replets de grans noms, han desfilat els cadàvers de la CAM, Bancaixa i el Banc de València, ha desaparegut el poder econòmic, s´han abocat les arques de la Generalitat en les butxaques de gent de mal viure, mentre es reduïa a la mínima expressió nostre teixit industrial i agrícola i cada volta és més segur que desapareixerà el Corredor Mediterrani que tant proclamen.
Vaig comprendre la poca influència que tenien el dia que van ser rebuts per Camps sense corbata i la majoria d´ells es van llevar la seua per a no deixar en mal lloc al encara President. Una classe empresarial potent li hauria pres pel muscle i amb veu enèrgica li haguera dit: «Te´n vas a casa i te poses la corbata, que quan un president rep en el Palau de la Generalitat, ho fa amb la dignitat que li correspon al càrrec, no com si se n´anara de torrà amb els amics», però no va ser el cas.
