Amb la intenció d´amargar-nos una mica més el Nadal, el ministre d´Educació ens ha deixat un nou regal en forma de penyora enverinada. L´esborrany de la Lomqe que ha presentat pretén coronar la seua letal actuació amb una veritable i definitiva punyalada a l´ensenyament públic. En realitat, no fa altra cosa que seguir fil per randa el catecisme neoliberal marcat per les doctrines reaccionàries de la FAES „organisme al qual ha pertangut com a estómac agraït durant molts anys„ i que ara tractarà de dur a terme com a braç armat del seu estimat amo i senyor J. M. Aznar. Per això li riuen les gràcies i li coregen els disbarats tota una colla de tertulians i carronyaires periodistes de la radioimmundícia, com Losantos, de la premsa porqueria del Pedro Jeta o de la telefem d´Intereconomia (de la qual han estat cobrant una nòmina cinc dels actuals ministres de Rajoy).

La wertgonyosa llei d´Educació que ens volen imposar, només parla de qualitat, encara que siga a diferents velocitats i condemna la majoria de la població a unes escoles sense gaires recursos, amb massificació, sense atenció a la diversitat, amb mancança de condicions mínimes per a tirar endavant un ensenyament que hauria de ser per damunt de tot equitatiu i democràtic. Pel contrari, ens proposa des d´una ideologia radicalment excloent i amb una precipitació calculada, convertir la seua croada franquista en fets consumats.

Des d´una òptica perversa pretén afavorir encara més els interessos de les escoles privades i deixar en davallada permanent el sistema públic. Per seguir sota pali en els seus somnis de beatificació, el ministre i els seus acòlits reforcen l´ensenyament religiós sense voler perdre l´oremus. I com a dèria especial, intenta carregar-se la identitat de les nacionalitats amb llengua pròpia i en especial la immersió lingüística a Catalunya, model d´estabilitat, d´igualtat social i de normalització exemplar. I en el cas del País Valencià, avançar encara més en la substitució lingüística i arraconar la nostra maltractada i vilipendiada llengua pròpia, tocada de mort després de la irrupció dels programes plurilingües: una fal·làcia més de modernitat que no servirà per a què s´aprenga anglés sinó per a desmuntar completament el feble programa actual d´ensenyament del valencià.

Mentrestant, el fracàs escolar espanyol és del 26,5 %, només superat en el rànquing europeu per Malta, amb un 33 %. I tot, gràcies al minso pressupost que es dedica al sistema educatiu. S´han tirat per la claveguera de les retallades més de 6.000 milions d´euros des del 2010, que avalen el triomf espanyol en la classificació, aquesta vegada per la cua, amb una inversió del 3,9 % del PIB, molt per davall del 6 % de la mitjana europea. I el problema no és la falta de diners, que sí que n´hi ha, però els dediquen a tapar els forats ludopàtics de la banca, a la qual s´han transferit en ajudes directes uns 216.000 milions d´€ des del començament d´aquesta estafa que anomenen crisi. Resulta d´una insensibilitat imperdonable que s´actue prioritzant els bancs per davant de les persones o del futur de les properes generacions. Ho pagaran amb escreix.